Carnaval de Venècia: de l'espectacle al caos per la gran massificació
La ciutat, col·lapsada amb 150.000 visitants, es planteja l'augment del preu de l'entrada
El Carnaval de Venècia, conegut per la seva màgia i esplendor, ha esdevingut enguany un escenari de caos i saturació. Les llums i colors de les màscares i disfresses d'època han donat pas a la desil·lusió de tots aquells que pensaven que encara es podria passejar pels carrers i gaudir de l'espectacle amb comoditat.
Durant el primer cap de setmana de celebracions, la ciutat va tornar a lluir unes xifres de visitants prepandèmia. Pel fet de ser diumenge i, a més, coincidir amb Sant Valentí, Venècia es va col·lapsar amb 150.000 visitants, que van inundar els seus estrets carrers i emblemàtics canals amb un mar de gent.
El pont de Rialto, un dels símbols més reconeguts de Venècia, es va convertir en l'epicentre d'aquest desordre. La multitud va bloquejar completament el pas i va obligar molts visitants a quedar aturats durant uns minuts interminables, mentre altres intentaven, sense èxit, travessar el pont.
Les imatges difoses a les xarxes socials mostren carrerons obstruïts i turistes amuntegats, fet que ha reactivat el debat sobre la gestió dels fluxos turístics a la ciutat i la incapacitat d'aturar un turisme cada cop més massiu.
El prefecte de Venècia, Darco Pellos, va afirmar que, tot i l'afluència massiva, la situació estava sota control i no s'havien registrat incidents crítics. No obstant això, els veïns continuen reclamant mesures més contundents, com la introducció d'un límit d'accés a la ciutat.
"Estàvem preparats per a l'afluència però és evident que calen solucions estructurals per evitar que Venècia es vegi ofegada pel turisme de masses", va dir Pellos
Un dels moments més crítics va ser durant la processó de la Pantegana, una desfilada aquàtica liderada per una rata gegant que inaugura el període de Carnaval. Milers de persones es van congregar al llarg del Gran Canal per presenciar l'esdeveniment i van formar una barrera humana que va dificultar, fins i tot, el moviment de la desfilada.
Les autoritats, malgrat haver previst mesures per gestionar les aglomeracions, no van poder evitar molèsties significatives, especialment a les zones més cèntriques.
Objectiu: limitar l'impacte del turisme massiu
Les imatges del pont de Rialto transformat en un embut humà i els carrers desbordats per la marea de gent han posat de manifest la urgència d'adoptar mesures efectives.
Davant d'aquesta situació, s'han plantejat diverses propostes per limitar l'impacte del turisme massiu durant les festes, que duraran fins al 4 de març. Entre elles, destaca la possible creació d'una terminal a la vora de la llacuna per regular les arribades.
Els regidors Simone Venturini i Michele Zuin han esmentat, també, la possibilitat d'ampliar el preu de l'entrada durant el Carnaval, sense aportar detalls concrets.
Els venecians veterans de l'espectacle aconsellen per xarxes socials evitar els dies i les hores de major afluència. Així ho explica @GianniPulito a x.com:
"La pitjor manera de viure el Carnaval a Venècia és anar els dies canònics (la multitud és indescriptible, com sardines enllaunades als carrers). Entre setmana, a la tarda o a la nit, és el millor moment."
El fenomen de l'"overtourism" no és nou d'ara i menys a Venècia. Abans de la pandèmia de la covid-19, la ciutat ja rebia fins a 75.000 turistes diaris, mentre que el centre històric només alberga uns 50.000 residents. Aquesta desproporció ha generat tensions entre els habitants i els visitants i afecta la qualitat de vida i la sostenibilitat de la ciutat.
