Carod aposta per un catalanisme que sigui integrador, inclusiu i que parli de Catalunya com "una estació d'arribada"

Abans de començar el seu discurs al debat d'investidura al Parlament, que ha de culminar amb l'elecció de José Montilla com a president de la Generalitat, Carod ha replicat a Mas que ERC accepta els resultats democràtics i la seva legitimitat i, en aquest sentit, han assegurat que defensaran l'Estatut "fins al final", i ha recordat al líder de CiU que el plebiscit que ell mateix va promoure entre la federació nacionalista i el tripartit "no el va guanyar".

El president del grup parlamentari d'ERC ha defensat la urgència que es reformulin el discurs i les polítiques del catalanisme actual per "situar el país al món i projectar-nos cap al futur". En la seva intervenció, Carod-Rovira ja ha advertit que el catalanisme del nou govern d'Entesa "no serà un catalanisme de cap de setmana, sinó que serà de pluja fina, de la quotidianitat, de la construcció diària, d'autoestima, d'avaluació positiva de les coses pròpies, però sense negar les que no ho siguin i sense complex d'inferioritat". És més, ERC planteja un catalanisme que miri "de cara el futur", sigui integrador, inclusiu i que parli de Catalunya com una "estació d'arribada, de destinació". Tot i això, Carod ha assegurat que no renega ni esborra la tradició catalanista, però vol posar-la al dia reformulant el seu discurs i les seves polítiques.

A més, ha sentenciat que "el catalanisme no és patrimoni de cap partit", sinó que n'hi ha de diferents: el que té com a horitzó final una nació i el federalista. En qualsevol cas, ara, segons el líder d'ERC, és hora d'afrontar nous grans reptes de país, que només es podran superar de manera col·lectiva, i per això es necessitaran "grans pactes nacionals amb la convicció del catalanisme". Amb tot, Carod ha advertit que vol ser un poble que assumeixi la seva nacionalitat" amb naturalitat, sense complexos, incomoditats ni ambigüitats". "Som com som i no estem disposats a demanar disculpes com a pobles", ha dit el líder d'ERC. A més, també ha afegit que mantindran les millors relacions amb altres pobles de l'Estat partint del respecte. I és que Catalunya, ha dit, és un país que ha d'estar orgullós de la seva societat i de la cultura i d'això n'ha de fer un atractiu turístic, comercial i una força econòmica.

Carod ha afirmat també que les identitats són personals i lliures i que el nou govern aspira que tothom, "vingui d'on vingui i parli el que parli", acabi identificant-se amb el país on viu i treballa, que serà el país dels seus fills i néts.

Pel que fa als reptes de país, el líder d'ERC n'ha marcat cinc com a fonamentals: educació, el gran pacte nacional, millorar les infraestructures i l'economia del país, així com potenciar la formació dels joves i el civisme i la societat responsable, col·laborant amb totes les religions, però defensat l'elasticitat com a terreny de joc comú i promovent polítiques en favor de les dones. Pel que fa a la cohesió social, que també s'ha marcat com a gran repte, ha dit que vol que la llengua i la cultura catalanes continuïn sent una aportació insubstituïble al patrimoni de la humanitat, però també que Catalunya sigui una terra d'oportunitats, i s'ha marcat com a prioritats millorar la salut, un pla de xoc per a la dependència, desenvolupar les polítiques d'habitatges i un acord nacional per a la immigració -per als catalans d'avui, als quals "no podem tancar portes ni obrir-les de bat a bat, ja que no es podria sostenir estat de benestar, però se'ls ha d'integrar i fer-los compartir el nostre benestar i la llengua. Una altra de les prioritats del govern és la cultura, fer-la més accessible, més complexa, que compti amb més participació ciutadana i més creativa, enfortir les indústries culturals i audiovisuals i projectar-les a l'exterior. En aquesta direcció, el govern impulsarà noves lleis.