Carolina Rosich guanya el primer premi Anna Pérez Pagès de periodisme cultural

Aquest article, ja us avanço, fa de mal fer. Que ningú no em demani objectivitat. Treballo colze a colze amb Carolina Rosich --els últims cinc anys de forma intensa-- i puc garantir que la seva vocació, rigor, passió, bon gust, determinació i ofici mereix tots els premis del món. 

El primer premi Anna Pérez Pagès, que ha rebut aquest dimarts en un acte festiu, i molt ben pensat, a l'Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc, fa una il·lusió especial. 

El Lliure era un dels molts refugis culturals de l'Anna definida pel grup d'amigues, periodistes i còmplices que es van inventar aquest premi com "un autèntic motor del sector, una periodista incansable, que sempre era a tot arreu i que feia xarxa amb tothom." Les inventores són un grup invencible que formen Anna Aurich, Júlia Bertran, Anna Guitart, Neus Masferrer, Clàudia Rius i Gemma Ruiz Palà, pals de paller d'un periodisme cultural modern que ens ha ajudat, especialment als homes, a obrir el cap i la mirada.

Carolina Rosich Tapbioles (Barcelona, 1978), actualment subcap de la Secció de Cultura dels Serveis Informatius de TV3, és la guardonada d'aquest primer premi Anna Pérez Pagès al periodisme cultural. 

"És un honor obrir la llista d'aquest premi perquè l'Anna ha estat un far capaç d'encomanar el plaer i el valor de la cultura a tothom. Treballem per aconseguir més visibilitat i més minuts de cultura als mitjans i als entorns digitals", ha afirmat Rosich. 

La gala ha reivindicat la figura d'Anna Pérez Pagès, una de les periodistes culturals de referència al país. Tot ho veia, tot ho llegia, tot ho comentava. Ara fa un any la seva mort prematura (maleït càncer!) va deixar el sector de la comunicació i de la cultura molt tocat. Al seu enterrament, ja es va plantar la llavor d'aquest premi: "alguna cosa hem de fer per recordar-la". 
 

Una trajectòria destacada

El jurat del guardó, format per Manel Carrasco (estret col·laborador de l'Anna a l'enyorat "Àrtic" de Betevé, el programa que, amb el seu sofà vermell inconfusible, va dur la cultura al "prime-time" de la televisió pública de Barcelona), Natza Farré, Anna Guitart, Juan Carlos Olivares i Llucia Ramis, han acordat donar-li el premi a Rosich "per la seva trajectòria impecable i brillant, i la seva defensa diària i perseverant de la cultura durant més de vint anys a un mitjà públic com TV3".  

"Especialitzada en art i arquitectura, ha sabut trobar espais (no sabem si a cops de colze) per unes disciplines que no sempre reben l'atenció que mereixen. Des de la discreció, però amb un estil personal inconfusible, ens les ha sabut acostar, entenent el periodisme des d'una clara vocació de servei. En definitiva, una treballadora de la cultura excel·lent.", afegeix el jurat. 

Carolina, no cal que et diguem que això omple d'orgull tota la (teva) secció, no?

Una gala plena de detalls

La presentació de l'acte d'entrega del Premi Anna Pérez Pagès ha anat a càrrec de Glòria Ribera, cupletista, cantactriu, vedet, dandi i folklòrica; i Oriol Puig Taulé, crític i cronista d'arts escèniques. 

Els presentadors han començat la gala cantant una versió de la clàssica cançó "Paraules, paraules", basant-se en la interpretació en català de Núria Feliu, però canviant la lletra per tal de parodiar el dia a dia dels periodistes culturals. 

Un cop s'ha atorgat el premi, ha sigut el torn de les DJs i amigues de l'Anna Pérez Pagès, Lady Marian DJ's (Ana Polo i Júlia Barceló) i Maia Jenkinson (directora de càsting, artista visual i cofundadora de Me Siento Extraña). A més, la festa ha comptat amb els visuals de l'artista Alba G. Corral, també amiga de l'homenatjada.

El premi Anna Pérez Pagès és un guardó dissenyat pels artistes Cabosanroque. "La idea del premi era fer una flor vermella, i que cada any les flors fossin diferents, tal com l'Anna tractava cadascun dels artistes a qui entrevistava i els temes que tractava", expliquen Laia Torrents i Roger Aixut. A més, van decidir utilitzar la ceràmica, "perquè tot i ser un material dur, és fràgil a la vegada; i el color vermell perquè el relacionem totalment amb l'Anna i amb les vegades que ens va fer seure al sofà de l'Àrtic." 

El guardó no seria possible sense la complicitat i generositat de Toni Cumella, amb qui Cabosanroque va treballar la ceràmica i l'esmalt, inspirant-se en l'origen de les flors de la instal·lació dels mateixos artistes sobre Mercè Rodoreda, "Flors i viatges". "Ceràmiques Cumella va entendre la importància que tenia per a nosaltres poder contribuir en el premi, i ens van fer un forat a la seva fàbrica mentre treballaven a contracorrent en altres projectes."