Carrefour, BMW, Nestlé i Ikea, entre les 25 grans marques que no són tan verdes com diuen

Les empreses analitzades es comprometen públicament amb l'objectiu "net-zero" (emissions netes zero pel 2050), però l'estudi conclou que només reduiran un 40%, en comptes del 100% que afirmen.

El més preocupant és el curt termini

Els científics alerten que per mantenir-nos dins el llindar de seguretat de l'1,5 °C d'escalfament global s'haurien de reduir les emissions quasi un -50% pel 2030. L'estudi calcula que les empreses analitzades només reduiran un -23% de mitjana.

L'estudi "Corporate Climate Responsibility Monitor 2022" sobre els compromisos climàtics de 25 grans empreses mundials, l'han fet les ONG NewClimate Institute i Carbon Market Watch     

Suspens general

Es va puntuar les empreses segons els seus objectius, progrés i transparència. Cap de les 25 valorades aconsegueix una puntuació alta. Entre les 11 que tenen la pitjor qualificació, "integritat molt baixa", hi ha Carrefour, Nestlé, la consultora Accenture, BMW, Novartis i Unilever, entre d'altres.

Entre les que tenen puntuació baixa, Amazon, Google, Ikea i Volkswagen. En la zona intermèdia hi ha Apple, Sony i Vodafone, entre d'altres. La danesa Maersk, coneguda pel seu negoci de transport marítim, és la més ben valorada; de fet, és l'única de la llista que aprova. 

Exemples

• Carrefour: Només considera el 2% de les seves emissions i només declara algunes ubicacions: menys del 20% de les seves botigues a tot el món.
   
• Nestlé: Exclou del càlcul algunes fonts d'emissions. L'informe calcula que amb els projectes actuals reduirà les emissions un 18% pel 2030. 
   
• Google: Líder en alguns aspectes, però exclou més de la meitat de les emissions. 
   
• Ikea. Reducció d'emissions d'un 15%. La resta es calcula amb mètodes poc clars.

Un càlcul complex

Les emissions es creen de moltes maneres, des de la petjada de carboni de talar arbres fins al transport de mercaderies, passant per l'energia utilitzada a les fàbriques i a les botigues.

L'informe sobre responsabilitat climàtica empresarial avalua factors com la informació que donen les empreses sobre les seves emissions, el desglossament que fan de les fonts d'emissió, o la informació comprensible per a consumidors i inversors.

L'estudi destaca que "la ràpida acceleració de les promeses climàtiques corporatives, combinada amb la fragmentació dels enfocaments, fa més difícil que mai distingir entre el lideratge climàtic real i el no fonamentat".
 

Què diuen les marques?

Algunes diuen que no estan d'acord amb algun mètode de càlcul de l'informe, però en general asseguren que estan compromeses a prendre mesures.

Ikea ha dit a la BBC que acull amb satisfacció el "diàleg i l'escrutini" dels compromisos i objectius climàtics de les empreses, per assegurar-se que estan "alineats amb la ciència de l'1,5 °C".

Unilever ha dit a The Guardian: "Donem la benvinguda a l'anàlisi externa del nostre progrés i hem iniciat un diàleg productiu amb el NewClimate Institute per veure com podem fer evolucionar de manera significativa el nostre enfocament".

Amazon ha dit que està en camí d'aconseguir que la seva activitat sigui amb energia 100% renovable pel 2025.

Nestlé explica: "Donem la benvinguda al control de les nostres accions i compromisos sobre el canvi climàtic. Tanmateix, el nostre full de ruta climàtic ha estat validat per la Science-Based Targets Initiative".

Controvèrsies sobre el càlcul de les emissions

El càlcul més controvertit és el de les emissions que es fan per l'activitat indirecta de les empreses.

En el cas d'Ikea, l'informe diu que l'empresa comptabilitza com a pròpia l'energia renovable generada per les plaques fotovoltaiques que els clients compren a les seves botigues.

En canvi, Apple no compta l'electricitat dels consumidors que utilitzen els seus productes, que segons l'informe és el 70% de la petjada climàtica de l'empresa.

El Corporate Climate Responsibility Monitor 2022 destaca que només 3, de les 25 empreses analitzades, estan compromeses a eliminar el 90% de les emissions de carboni de les seves cadenes de producció i de subministrament: Maersk, Vodafone i Deutsche Telekom.

També és controvertit l'hàbit de les empreses de reduir el càlcul de les seves emissions amb eines financeres, com la compensació de carboni.

Compensació de carboni?

Consisteix a pagar per reduir CO₂, habitualment reforestant, sovint en països no desenvolupats.

La compensació de CO₂ és molt utilitzada per les empreses, però els estudis científics alerten que s'exagera l'eficàcia d'aquests projectes, i que sovint són fraudulents.

A més, la reforestació permet reduir les emissions (per captura del CO₂ pels arbres) a llarg termini, quan l'esforç ha de ser a curt termini, per aconseguir el -50% pel 2030.

Tolerància zero amb el "rentat verd d'imatge"

Moltes empreses fan des de fa anys operacions de màrqueting verd, que solen ser poc més que operacions publicitàries. Aquesta pràctica s'anomena "greenwashing", rentat d'imatge verd.

El Corporate Climate Responsibility Monitor 2022 fa recomanacions per promoure el lideratge corporatiu ecològic i combatre el greenwashing. Als governs els recomana que prohibeixin que les empreses puguin fer afirmacions de "net-zero".

A les empreses els recomana que informin de les reduccions d'emissions separadament de les compensacions de CO₂ que paguin, i també que proporcionin informació completa a consumidors i inversors, entre altres mesures.

El monitoratge de responsabilitat climàtica empresarial s'actualitzarà anualment.

El rentat d'imatge verd de les petrolieres

Un informe de l'abril del 2021, de l'ONG ClientEarth, documenta com algunes de les petrolieres més grans del món, com ExxonMobil, Shell i Total, entre d'altres, han fet servir la publicitat per fer un rentat d'imatge verd de "la seva contribució continuada a la crisi climàtica".

ClientEarth també demana als governs que prohibeixin els anuncis d'empreses de combustibles fòssils, si no és que inclouen advertències de salut, com es fa amb el tabac, sobre els riscos de l'escalfament global per a les persones i per al planeta.

El cas Ryanair

El 2019 la Unió Europea va incloure Ryanair en la llista dels 10 principals emissors de carboni de la UE.

Ryanair va respondre amb una campanya en què afirmava que les seves emissions eren més baixes que les de qualsevol altra gran companyia aèria d'Europa. El febrer del 2020 l'organisme de control de publicitat del Regne Unit va prohibir, per greenwashing, la campanya publicitària de Ryanair.