Carrefour declara la guerra a Pepsico: no vendrà les seves marques a França si no abaixa preus

El gegant de la distribució Carrefour ha estrenat aquest dijous als seus establiments a França cartells amb la inscripció "Ja no venem aquesta marca a causa de l'increment de preus inacceptable". Els posa davant de les lleixes on hi ha els articles de les begudes de Pepsi, el te Lipton, les patates Lays o els Doritos. O fins i tot el gaspatxo Alvalle, cada cop més valorat a França, i que forma part també de les marques propietat de la multinacional Pepsico. Ara mateix la mesura afecta França, però l'empresa no amaga que podria decidir el mateix a les seves filials d'Espanya, Itàlia i Bèlgica.

Cop de porta en plena negociació

La mesura, un autèntic cop de porta als nassos de Pepsico, esclata en plena negociació dels hipermercats amb els fabricants, perquè és justament ara, en el primer trimestre, quan es negocien tradicionalment els preus. Però aquest any la pressió encara és més gran, perquè va ser el mateix govern francès, amb el ministre d'Economia, Bruno Le Maire al capdavant, qui va decidir que s'han de trobar acords al més ràpid possible. I va posar com a límit el 31 de gener, dos mesos abans de l'habitual. 

Una guerra que ja fa mesos que dura

Carrefour ja fa mesos que està en disputa amb la indústria de l'alimentació, no només amb Pepsico. I ho fa amb sintonia amb la política antiinflació del govern francès, que ha estat tot el 2023 pressionant distribuïdors i fabricants perquè pactin la contenció dels preus, i fins i tot poder-los abaixar.

Cal recordar que, arran de la guerra d'Ucraïna i, prèviament, la caòtica sortida de la crisi de la covid, els preus en origen dels aliments van arribar a tenir pujades de dos dígits en molts casos. Els grans fabricants van defensar que havien frenat tot el possible el trasllat d'aquests increments als consumidors. Però, igualment, l'IPC alimentari es va disparar, tant a França, com a Espanya i a tots els països desenvolupats. I, sobretot a França, la gran distribució (sobretot Carrefour) va acusar directament els fabricants de l'increment de preus.

Avarflació, reduflació, merdaflació

Va ser ara fa justament un any quan es va començar a parlar de la "greedflation", el que es va traduir com a avarflació, la inflació de l'avarícia de les grans companyies. I és que, el 2023, ja feia mesos que els preus en origen s'havien desplomat (el punt més alt havia sigut a la primavera del 2022), els costos de transport i l'energia ja no estaven alts, i els treballadors havien tingut increments salarials per sota de la inflació.

Per aquesta raó, cada cop més economistes i fins i tot institucions com el Banc Central Europeu van reconèixer que, en determinats casos i sectors, la indústria havia aprofitat per fer el seu agost i apujar preus simplement per fer més beneficis. I qui no havia apujat preus directament, ho podia haver fet indirectament, gràcies al truc de la reduflació: reduir la quantitat de producte dins del mateix envàs, però sense abaixar el preu...  I encara, el truc més descarat: vendre pel mateix preu un producte fabricat amb material d'ínfima qualitat. Els anglosaxons en diuen "crapflation", és a dir, merdaflació.

Més enllà del "name and shame"

De fet, les accions contundents de Carrefour ja van començar fa uns tres mesos, quan van decidir fer servir els cartells d'avís per denunciar la reduflació que no només el grup Pepsico, sinó també d'altres com Nestlé o Unilever estaven fent en alguns dels seus productes i marques.

En aquest cas, els cartells diuen: "Aquest producte ha BAIXAT el pes i el seu fabricant ens ha APUJAT la tarifa. Ens comprometem a renegociar aquesta tarifa". Aquests cartells van posar en pràctica el que es coneix com a "name and shame": "Digues el nom i avergonyeix-lo". És a dir, a falta de trencar o forçar una solució definitiva, es denuncia el contrincant. Esperant que, almenys, li caigui la cara de vergonya... Però, ara, s'ha anat més enllà de les simples paraules i acusacions.

Una pràctica que no és inèdita

En tot cas, des del sector alguns experts recorden que pràctiques com aquesta no són del tot noves. El 2009, Mercadona va retirar 800 productes dels seus lineals, perquè considerava que eren massa cars.

Va afectar algunes marques molt conegudes, com la de tonyines Calvo. I el resultat va ser que, en definitiva, es van anar imposant els productes de marca blanca, els que controla el mateix distribuïdor. Les mateixes fonts del sector recorden que, ara mateix, a Carrefour també li podria interessar potenciar encara més les seves marques blanques, perquè no és un petit detallista especialitzat, sinó un gegant que pot guanyar més marge amb més volum de vendes.

L'escepticisme del competidor Leclerc

I guanyar més volum és el repte que té ara mateix al davant Carrefour. El líder en quota de vendes a França, amb un 24%, és el grup Leclerc. I és l'únic que ha incrementat les vendes, gairebé un 2%. Carrefour, que li va al darrere amb un 19% de quota, s'ha quedat gairebé igual.

Amb una certa ironia, el president de la gran cadena, Michel-Édouard Leclerc, ha dit aquest mateix dijous: "Nosaltres estem temptats de fer el mateix, però tenim un avantatge: som els únics de la gran distribució que hem crescut en volum de vendes. És un argument per poder negociar amb els proveïdors." 

Leclerc ha afegit, però, que s'haurà de "posar els guants de boxa" per negociar amb les grans marques, perquè "estan demanant increments de preus d'entre el 6 i el 10% de mitjana!". Això són mitjanes, cosa que vol dir que hi ha productes que pugen desmesuradament: "Ens demanen el 23% en olis, l'11% en les xocolates o el 10% en determinades salses."