Carrers com Millán Astray i División Azul "no exalten el franquisme", segons la justícia

El nom dels carrers General Millán Astray i Caídos de la División Azul continuaran en el nomenclàtor de Madrid que havia canviat l'Ajuntament durant el mandat de Manuela Carmena.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) confirma les sentències de dos jutjats contenciós-administratius que l'abril de 2018 van considerar que no hi havia exaltació del franquisme.

Durant el mandat de Carmena, l'Ajuntament de Madrid va canviar la denominació de diversos carrers perquè considerava que vulneraven la Llei de Memòria Històrica. La normativa prohibeix la simbologia d'exaltació de la Guerra Civil i de la dictadura franquista.

En el cas dels Caídos de la División Azul, situada al districte de Chamartín, una associació de familiars dels soldats que van combatre contra la Unió Soviètica va portar el canvi als tribunals.

La magistrada del jutjat contenciós-administratiu número 8 de Madrid va considerar que la llei no emparava el canvi de nom perquè la División Azul, formada per soldats franquistes que van lluitar al costat dels nazis, es va crear el 1941, quan ja havia acabat la Guerra Civil, de manera que no entra dins del "període d'exaltació de la sublevació militar ni de la Guerra Civil".

Pel que fa al carrer General Millán Astray, al districte de La Latina, el govern municipal de Carmena va canviar el nom del carrer General Millán Astray pel de Maestra Justa Freire, una docent republicana represaliada pel franquisme. En aquell moment, hi va haver una manifestació d'un centenar de persones, convocades per la Germandat Nacional dels Antics Cavallers Legionaris, en contra de la decisió municipal.

El jutjat contenciós-administratiu número 7 va anul·lar la decisió municipal perquè no va apreciar cap exaltació de la dictadura en el nom. Ara, el TSJM es reafirma en la decisió perquè creu que "ha quedat acreditat que, ja en l'any 1923 el general Millán Astray tenia el nom d'una plaça de Madrid, reconduïda després a carrer, com a reconeixement als mèrits concurrents a la seva persona per la intervenció a la guerra de Filipines, per haver estat el fundador de la Legió espanyola, així com per les seves ferides en combat".

La sentència conclou que aquests reconeixements "no tenien cap relació, òbviament, amb l'exaltació de l'aixecament militar, la Guerra Civil o la dictadura". A més, defensa que "el general Millán Astray no va tenir intervenció en l'aixecament militar de juliol de 1936 per trobar-se en aquella data a l'Argentina".

El tribunal afegeix que ni l'expedient administratiu ni l'acord municipal fan cap referència a la participació del general en la repressió de la dictadura.