Carta als soldats àzeris: "Us demano que no destruïu la casa"

"Us demano que no destruïu la casa que vam fer per ser feliços". L'última família a marxar de la ciutat de Martuni, a l'Alt Karabakh, ha arribat aquesta nit a Goris, Armènia. Abans de marxar, la mare de la família va netejar la casa, va fer un vídeo de tots els racons per poder-la recordar i va escriure una carta als àzeris demanant-los que no la destruïssin.

Són els últims perquè eren incapaços de marxar, explica. Al seu mòbil, un vídeo mostra imatges de dos dels seus cinc fills en bicicleta enmig d'una ciutat abandonada.

Han dormit al cotxe i esperen a la plaça de Goris acabar el registre que els identifica formalment com a "desplaçats per la força". La Meri, com s'anomena la mare que prefereix no detallar el cognom, era professora de dansa a l'escola d'art de Martuni. Aquest divendres mateix marxaran cap a Erevan, la capital d'Armènia.

La xifra de refugiats de l'Alt Karabakh creix i s'apropa cada vegada més a l'evacuació absoluta: ja han arribat a Armènia gairebé 90.000 persones de les 120.000 que hi vivien fins ara.

Quan arriben s'han de registrar en centres d'acollida equipats pel govern armeni que ofereixen menjar, atenció mèdica i psicològica, transport, combustible i un lloc on viure. En el cas de Goris, al teatre de la ciutat.

En un cantó del gran vestíbul una munió de voluntaris i funcionaris escanegen sistemàticament els documents dels nouvinguts, mentre que a l'altre cantó fullegen un llarg llistat amb adreces on poder-los allotjar.

"És evident que la pressió recau sobre el pressupost nacional", apunta l'assessora del govern de Syunik, Nvard Harutyunyan. Sense anar més lluny, aquest dijous, el govern armeni va aprovar una ajuda de 250 euros per a cadascun dels refugiats.

Lluny de la frontera

Malgrat el registre, és difícil saber el nombre de refugiats que hi ha ara mateix a la ciutat de Goris. És el primer lloc d'aturada, però molts opten per anar fins a Erevan malgrat que el govern no els ofereix allotjament, tal com apunta Harutyunyan: "És molt difícil trobar pisos a Erevan, però també tenim la sort que molta gent té familiars a Armènia i es poden allotjar a casa seva".

Molts d'ells rebutgen anar a llocs propers a la frontera com la capital de Syunik, Kapan. És el cas d'una parella de Stepanakert, que no tenen on viure, però es neguen a començar de nou al prop dels límits amb l'Azerbaidjan.

L'home, de 35 anys, porta els braços embenats i moltes persones s'hi aproximen per parlar-hi. És un dels ferits en l'explosió d'un dipòsit de carburant que va marcar l'inici d'aquest èxode deixant una setantena de morts i més de 100 desapareguts.

A l'exterior del teatre construït durant l'època soviètica hi ha cua per entrar-hi. En l'espera hi ha molts retrobaments entre persones del mateix poble que comencen amb una abraçada i acaben en llàgrimes per un èxode que no s'esperaven.

La carta als àzeris que ha escrit la Meri és una excepció. El conflicte de l'Alt Karabakh fa més de trenta anys que dura, l'odi entre àzeris i armenis ha crescut al mateix ritme que creixia la dificultat per resoldre la disputa. Als anys 90 van ser els àzeris els que van ser expulsats del Karabakh i ara ho són els armenis.

"Vaig deixar escrit que en aquesta casa hi ha bona energia perquè la vam construir per ser feliços i els vaig desitjar que ho fossin també. Jo no odio a ningú", explica davant l'atenta mirada de dos dels seus fills.

Passaport armeni

S'han registrat amb el passaport armeni que tenen tots els habitants de l'Alt Karabakh, però no poden votar a les eleccions armènies perquè formaven part del que ha estat fins ara la república d'Artsakh i tenien el seu propi Parlament.

"Ara són refugiats, al seu passaport també porta escrit que són d'Artsakh. No se sap quin procediment se seguirà a partir d'ara", explica Harutyunyan que està més preocupada per l'atenció inicial a les desenes de milers de desplaçats.

Les negociacions sobre com s'efectuarà la dissolució d'Artsakh i com seran les condicions d'un suposat retorn dels armenis a l'Alt Karabakh són entre el govern d'Artsakh i el govern d'Azerbaidjan. Malgrat això, alguns membres del govern, entre els quals hi ha el president i l'expresident, han estat detinguts durant l'èxode per les tropes àzeris i empresonats a l'Azerbaidjan.

Diverses ONG internacionals com la Creu Roja i agències de les Nacions Unides també ajuden en l'acollida de refugiats i de mica en mica l'entorn del centre cultural de Goris es va omplint de carpes amb diferents logotips per una crisi difícil de preveure quant durarà.