Agustí Forné ha mort als 62 anys (3Cat)

Carta de comiat a Agustí Forné, el record més proper

Un homenatge personal a un dels companys més estimats

Actualitzat

Referent per al món casteller, per a la ciutat de Tarragona i també per a la redacció dels informatius de TV3, la mort del nostre company Agustí Forné ens ha colpit

Va ser pioner i mestre de les retransmissions castelleres i de la informació més pròxima. La seva trajectòria va estar vinculada sempre a la informació local i al "Telenotícies Comarques", especialment a Tarragona, la seva ciutat.

També ens va descobrir grans històries humanes i curioses amb una mirada i un segell propis.

Companys i espectadors n'hem pogut gaudir durant 35 anys, i ens ho descriu així Ernest Maymó, fundador del "Telenotícies Comarques", en una carta de comiat, que reproduïm a continuació.
 

A cagar a la via!!!


Agustí, aquesta és la frase que has utilitzat, sempre, per acabar la conversa quan ja en tenies prou. I jo i una quantitat immensa de gent, avui, t'enviarem a cagar a la via.

No m'ho pots fer això, no ens ho pots fer. Ens vam conèixer al "TN Comarques", l'any 1989. Quan et vaig veure per primera vegada, em vas semblar un nen, però de seguida et vas atrevir a comandar la delegació de Tarragona i vaig copsar la teva maduresa i el teu bon fer periodístic.

Has anat sempre a la teva i gràcies això has fet sempre els millors directes i els reportatges més rodons. Discutíem sempre i ens enteníem sempre. Hem viscut i hem patit accidents a les nuclears d'Ascó i Vandellós, aiguats i nevades apocalíptiques, l'ensurt a la petroquímica, crisis polítiques a Tarragona, grans obres com Port Aventura o el pas de l'AVE per casa teva. I les jornades històriques dels castellers.

Els teus reportatges eren únics i diferents. M'atreviria a dir que els més diferents de l'estil que utilitzen la majoria de periodistes. Eren diferents i bons, boníssims. Ens quedarem orfes d'aquesta manera de fer anàrquica, però excel·lent.

Qui defensarà Tarragona ara que ens has deixat? Segur que tu. Perquè, Agustí, tu hi seràs sempre.

Una abraçada ben forta i a cagar a la via.

Anar al contingut