Carta de la mare del jove del CDR d'Esplugues buscat: "Qui t'acusa de terror és qui l'imparteix"

Des del 10 d'abril passat té una ordre de cerca i captura un membre del CDR d'Esplugues de Llobregat. Es tracta de l'Adrià, de 25 anys, i està acusat de rebel·lió i terrorisme. La seva mare, la Núria, n'ha parlat per primera vegada a través d'una carta que s'ha llegit a "El matí de Catalunya Ràdio".

La carta de la Núria comença així: "Diuen que el meu fill és un terrorista. Volen detenir el meu fill perquè diuen que és un terrorista; és un malson del qual no em desperto." Fa cinc setmanes que no veu el seu fill, explica, i com a mare, sent una gran enyorança, se sent impotent i desconcertada, però també vol fer un pas endavant per denunciar el que considera una gran injustícia que pot acabar afectant molts altres membres dels CDRs.

La mare defensa que el seu fill és "un noi compromès i actiu que feia una vida totalment normal" fins que la Guàrdia Civil va picar a la porta de casa seva.

"Un noi de 25 anys, compromès i actiu, feia una vida totalment normal fins al dia 10 d'abril, quan la Guàrdia Civil va picar a la porta de casa seva."

Ara, en canvi, diu, li costa imaginar-se cap on pot anar el futur del seu fill i, de retruc, el de la família, i vol que el seu missatge arribi a tothom perquè considera que el que els ha passat a ells -diu- "pot passar a milers de famílies d'aquest país".

A la carta, la mare de l'Adrià denuncia que qui t'acusa de terror és qui l'imparteix.

"De terror sí que n'hi ha. Qui t'acusa és qui l'imparteix."

Aquest és l'escrit que la Núria ha dirigit a "El matí de Catalunya Ràdio".

"Diuen que el meu fill és un terrorista. Volen detenir el meu fill perquè diuen que és un terrorista i m'ho he de repetir infinitat de vegades per creure-m'ho. És un malson del qual no em desperto.

No sóc una experta en lleis ni en codis penals, però des d'un pensament lògic i planer, terrorisme té a veure amb terror.

I jo us puc dir que de terror sí que n'hi ha. Qui t'acusa és qui l'imparteix.

És terror quan entren a casa de matinada, advertint que et tiraran la porta a terra.

És terror quan escodrinyen tots els racons de casa teva, de la teva intimitat, buscant no saps ben bé què, dient-te 'colabore, señora, colabore'.

És terror quan troben a l'habitació del teu fill uns cordills i, tot i que els expliques el seu ús innocent, apunten a l'acta de l'escorcoll que han trobat 'mechas'. Impotència.

És terror quan, tractant-te de manera educada i correcta, saps que t'estan arruïnant la vida en aquell mateix moment. Saps que mai més res tornarà a ser com abans.

És terror quan en marxar et fan una encaixada de mans però t'estan veient com la mare d'un terrorista. Això és crueltat, això és cinisme.

És terror quan constates que aquells que t'han de protegir de perills dolents t'acusen d'allò que no és cert, d'allò que no has fet, deixant-te impotent, exposat, assenyalat i vulnerable.

És terror quan, sabent-te amb la veritat i la raó, sents que no tens opcions.

És terror quan de manera atzarosa, gratuïta, insensible, agressiva i intencionada t'utilitzen per atemorir la societat.

Amb l'energia d'un llamp quan et cau al cap, no et maten però et pretenen destrossar el fill, a tu i als que més estimes. A la teva gent.

Quan les paraules injustícia, brutalitat, manipulació, violència, desproporció, terror... queden curtes és que el problema és immens.

Mai m'hauria pogut imaginar que una cosa així ens pogués passar a nosaltres ni li pogués passar al meu fill.

Som gent de pau, socials, solidaris, compromesos, amb vocació de servei als altres. Amb la mà ben estesa et donen la gran bufetada pretenent fer trontollar aquells valors i principis que durant generacions familiars hem anat forjant com un gran tresor.

I quan veig la vora de l'abisme, penso en el gir punxegut del futur i en el noble fill malmès, trobo mans adolorides també, incondicionals i valentes, que m'estiren amunt i em fan mirar el cel.

Mai els ho podré agrair del tot. Gràcies.

Injectar prepotentment el verí de la por i el dolor és molt mesquí..., però el que ignoren és que sabrem transformar el verí en elixir de vida, dignitat, esperances i somnis."

Fa cinc setmanes que la Guàrdia Civil va comparèixer a Viladecans i a Esplugues de Llobregat amb dues ordres de detenció de dos membres dels CDRs locals. A Viladecans van detenir Tamara Carrasco: la van despertar, van escorcollar casa seva i se la van endur en un furgó a l'Audiència Nacional de Madrid acusada de rebel·lió i terrorisme.

A Esplugues volien detenir l'Adrià, acusat dels mateixos delictes. Van entrar a casa seva, davant dels seus pares, i van escorcollar la casa, però ell no hi era. Des de fa cinc setmanes està desaparegut i l'ordre de detenció és vigent.

Tot plegat el mateix dia que un col·lectiu de ciutadans mobilitzats a les xarxes sota les etiquetes d'#AdriEtVolemACasa, #Esplugues08949 o la del mateix #CDREsplugues es van concentrar a l'Ajuntament de la ciutat per entrar al ple i denunciar el cas de l'Adrià.