Cartells electorals: poc atrevits i amb referències a una Barcelona idealitzada

Un viatge en el temps. Entrar al museu que Marc Martí té damunt la seva empresa de publicitat, al Poblenou, és tornar a un món que va deixar d'existir. Des del rètol de la botiga Vinçon de passeig de Gràcia fins a marxandatge de marques catalanes icòniques o de la Barcelona olímpica. Hi té gairebé un milió de peces publicitàries que, com a col·leccionista, s'ha entestat a conservar perquè no acabin de morir. "És un petit cementiri perquè tot el que arriba aquí està dormint plàcidament", explica Martí.

La seva passió pel cartellisme va començar fa gairebé cinquanta anys, enganxant cartells electorals. Des d'aleshores la seva vida ha girat entorn del cartellisme i en preserva de tots els comicis. Una mostra ingent que ens permet fer retrospectiva i veure com ha evolucionat la comunicació publicitària i la política del país fins avui, amb les eleccions municipals a tocar.

"El cartell electoral és molt poc enginyós, irrellevant des d'un punt de vista de comunicació publicitària perquè tots els candidats recorren als mateixos recursos, amb frases fetes."

Una campanya amb retrovisor

Després de vuit anys amb Ada Colau al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona, la majoria dels candidats han evocat als cartells una ciutat idealitzada, del passat. "Per una banda, hi ha una manca d'idees o d'originalitat, i per l'altra una tendència conservadora que pretén impulsar la ciutat i mirar al futur, però amb el retrovisor posat", analitza Toni Aira, professor de comunicació política a la UPF-BCM.

És el cas, diu, del PSC i el PP, que s'han decantat per eslògans on el missatge se centra a recuperar Barcelona de nou. També és l'opció que ha considerat la candidata de Valents, Eva Parera, que s'ha inspirat en Reagan i Trump per tornar a fer "Barcelona gran altra vegada".

També han optat per aquest recurs els candidats independentistes. Xavier Trias, sense la marca de Junts, apel·la al mític eslògan barceloní ‘Fem-ho bé', apunta Aira. Mentre que Ernest Maragall reedita el cartell de les municipals del 2019. Aquest cop, amb l'americana posada i la ciutat de fons, es postula com ‘L'alcalde de tothom'.

La força del "nosaltres"

Aquest recurs de Maragall, la inclusió d'un "nosaltres", és molt recurrent en comunicació política i tampoc podia faltar en aquesta campanya, explica Núria Escalona, professora de Comunicació Política de la UOC. El cas més evident és el d'Ada Colau, la candidata de Barcelona en Comú, que apareix envoltada de ciutadans en una imatge que evoca un cartell de Pablo Iglesias, quan encara estava al capdavant de Podem. "L'apropa a la ciutadania: no és la imatge de l'alcalde que està al damunt i la resta per sobre", descriu Escalona.

"Aquí hi entra la part més emocional per acabar de convèncer, perquè tots som més fàcils de seduir a través de les emocions."

Més singular i controvertit ha estat el cas d'Anna Grau, la candidata de Ciutadans, que també autoreferencia el seu partit. Se la intueix despullada, una picada d'ullet al cartell que Albert Rivera va utilitzar com a carta de presentació el 2006.

Entre la visibilitat i el ridícul

Lluny de la manca d'originalitat i el conservadorisme de la capital catalana, la campanya també ha deixat pas a la creativitat i la picardia, amb jocs, majoritàriament, lingüístics i un humor fàcil.

L'objectiu, que el votant se l'hagi de llegir dues vegades i arrencar-li un somriure, no sempre s'aconsegueix. "Et pot anar bé perquè et coneguin, però si et passes de volta pot ser contraproduent, perquè es crearan mems, però això no implica que t'hagin de votar", apunta Escalona. "N'hi ha que són inoblidables, de museu dels horrors", remata Aira, en la mateixa línia.