Cas 3% de CDC: Anticorrupció demana fins a 21 anys de presó i 4,5 milions en multes

La Fiscalia Anticorrupció ha demanat fins a 21 anys de presó i 4,6 milions d'euros de multes a responsables de Convergència Democràtica de Catalunya, CDC, entre el 2008 i el 2012 per corrupció i finançament il·legal.

En l'escrit d'acusació adreçat a l'Audiència Nacional, demana que una de les les multes, de 3 milions, la pagui el PDeCAT, al qual considera hereu jurídic de CDC i, per tant, responsable.

Els delictes que atribueix a 30 persones i a 14 empreses són els d'organització criminal, suborn, frau a l'administració, corrupció entre particulars, tràfic d'influències, prevaricació i blanqueig.

Les penes més altes per a Viloca i Gordó

Les penes més altes les demana per a l'extresorer de CDC Andreu Viloca, 21 anys i 4 mesos de presó, i per a l'exgerent Germà Gordó, 18 anys i 10 mesos.

A Gordó la Fiscalia li atribueix haver estat "durant anys el contacte dels contractistes amb l'administració pública catalana i CDC" al marge de la legalitat.

I a Viloca, "la triangulació amb autoritats i empresaris, i els pagaments a les fundacions" de CDC, aprofitant que també era el tresorer de la Fundació CatDem.

Finançar el partit a canvi d'adjudicacions

Segons la Fiscalia tots dos dirigien un entramat que tenia com a objectiu que les empreses financessin irregularment el partit a canvi d'adjudicacions públiques.

Això hauria passat en diverses administracions que controlava el partit durant aquell període, la mateixa Generalitat, diputacions o ajuntaments:

"Influïen en els seus responsables per aconseguir que els concursos fossin adjudicats a les empreses connivents, els responsables de les quals propiciaven i autoritzaven fer arribar diners al partit."

En més de la meitat del període investigat, del 2008 a finals del 2010, la Generalitat va estar governada pel segon tripartit presidit pel socialista José Montilla, mentre el 2011 i el 2012 sí que va estar sota el control de Convergència i Unió.

"Actuació sistemàtica" en època d'Artur Mas

El fiscal José Grinda afirma que entre aquells anys, i amb Artur Mas com a secretari general, CDC va fer-ne "una actuació sistemàtica" per finançar el partit, amb diferents variants.

Una seria l'alteració dels concursos públics per "dirigir-los cap a les empreses dels acusats", però també s'hauria instaurat un sistema d'adjudicació "de cautxú" molt discrecional i "arbitrari".

L'escrit del fiscal també afirma que sovint les donacions de les empreses estaven "vinculades directament" a adjudicacions, però en d'altres es feien per "crear o mantenir una bona relació amb CDC."

El PDeCAT, "canvi d'aparença" de CDC

La Fiscalia demana la multa al PDeCAT perquè considera que "lluny de ser un nou partit" independent de CDC, és "la mera transformació o canvi d'aparença d'una mateixa realitat".

També assegura que això es va fer "amb la finalitat de desconnectar-se de les responsabilitats en què hauria pogut incórrer la formació política precedent, CDC."

Altres peticions de la Fiscalia

L'escrit demana catorze anys per a Carles del Pozo Cerdà, responsable de l'àrea econòmica de CDC, i deu anys per a Anna Dolors Benítez, responsable financera del partit.

També deu anys per a Josep Antoni Rosell, exdirector general d'Infraestructures.cat, i cinc per a Joan Lluís Quer, exdirectiu d'aquesta empresa pública.

Per a Antoni Vives, exregidor de CDC a l'Ajuntament de Barcelona, la petició és de sis anys i un mes, i quatre i mig per a Sixte Cambra, expresident del Port de Barcelona.

En canvi per al també extresorer de CDC Daniel Osàcar es demana un any i mig, substituïble per treballs en benefici de la comunitat.

Entre els empresaris, destaca la petició de deu anys de presó per a Jordi Sumarroca, mentre que per a Josep Maria Bassols, directiu de la constructora Oproler, demanen un any i nou mesos.

L'operació Petrum els anys 2014 i 2015

Aquest cas es va originar amb una primera investigació a l'Ajuntament de Torredembarra el juny del 2014 per presumpta contractació irregular de dues empreses, Teyco i Efial, a canvi de comissions.

El cas, que va agafar el nom d'operació Petrum, va continuar el juliol del 2015 amb la detenció de Sumarroca i dos membres de la seva família, propietaris de Teyco, i a l'agost van escorcollar la seu de la Fundació CatDem.

L'octubre d'aquell any la Guàrdia Civil va escorcollar la seu de CDC i va detenir Viloca, just després de les eleccions del 27S, que va guanyar Junts pel Sí, i en plenes negociacions per investir Artur Mas com a president.

Mas va considerar que tant ell com el partit s'havien convertit en "objectes de caça major", mentre que el ministre de Justícia d'aleshores, Rafael Català, va reclamar respecte a la independència judicial.