Cas Alves: exposar una víctima d'agressió sexual, un delicte que busca "destruir-la moralment"

Just quan està a punt de començar el judici en què està acusat de violació, la mare del futbolista Dani Alves ha publicat a les xarxes socials imatges i dades de la denunciant. És un delicte, castigat pel Codi Penal amb multes i presó, però més enllà de les conseqüències judicials, és una acció que té un fort impacte en la víctima.

Des que es va conèixer el cas, ara fa un any, la identitat de la dona s'havia preservat, fins ara, que Lucía Alves ha revelat a les xarxes socials el nom de la jove i la seva imatge en diversos vídeos.

Per les expertes en violències masclistes, la intenció és clara: "El que s'està buscant és destruir moralment les víctimes perquè no puguin sostenir els processos [judicials]", explica l'advocada Carla Vall.

"Es busca generar inseguretat i vulnerabilitat, perquè et sentis desprotegida davant el sistema judicial, però també davant la societat", apunta la psicòloga Alba Alfageme.

"I, a més, volen llançar un missatge molt poderós a la resta de dones que poden travessar una situació d'aquest tipus dient-los: si se t'acut denunciar-me, mira què et faré", afegeix Vall.

A les portes del judici

Tot just queda un mes perquè comenci el judici, el 5 de febrer, una vista en què estarà garantida la protecció de la imatge de la víctima. Està previst que duri tres dies.

Alves s'enfronta a una pena de presó de nou anys per part de la Fiscalia per un delicte d'agressió sexual. L'advocada de la víctima eleva la petició a 12 anys i 150.000 euros d'indemnització.

Que els vídeos difosos per la mare d'Alves incloguin imatges d'ella en situacions d'oci no és casual. Així ho explica Alfageme:

El que es busca, sobretot, és treure credibilitat al testimoni de la víctima, amb la idea que després d'una agressió sexual el que és normal és que quedin traumatitzades per a tota la vida.

"El que s'espera d'una "bona víctima" és que es quedi a casa, que no tingui vida social i que tingui una depressió per a tota la vida. I això no és així, això és una fal·làcia absoluta", afegeix.

Un delicte castigat amb pena de presó

La Fiscalia estudia denunciar la mare d'Alves per haver penjat aquestes imatges, i l'advocada de la víctima ha anunciat que denunciarà totes les persones que les difonguin.

El Codi Penal castiga amb penes de presó de fins a cinc anys la difusió d'imatges o dades d'una persona. La pena varia segons la situació. Per exemple, és més elevada si les imatges s'aconsegueixen de manera il·lícita.

Va ser arran del cas d'Olvido Hormigos, exregidora en un poble de Toledo, que el 2015 es va reforçar la protecció a les víctimes. En aquell cas, ella va denunciar la difusió a les xarxes socials d'un vídeo sexual, però la jutgessa va arxivar el cas considerant que no hi havia delicte contra la intimitat perquè ella havia enviat el vídeo a diversos contactes.

Ara, però, l'article 197 del Codi Penal inclou també penes per a qui, havent rebut les imatges, les difongui, reveli o cedeixi a altres persones.

El cas de La Manada

Una situació semblant es va produir en el cas de La Manada: també es va difondre la identitat de la víctima. Els que ho van fer van ser condemnats a penes de fins a tres anys de presó.

És el cas del director del diari digital La Tribuna de Cartagena, Josele Sánchez, que va ser condemnat a tres anys de presó i una indemnització de 15.000 euros, com a autor d'un delicte contra la integritat moral, en concurs amb un delicte de descobriment i revelació de secrets per la publicació d'una columna titulada "Jo no et crec".

També un veí de Barcelona va acabar condemnat a dos anys de presó, tot i que la va evitar i només va haver de pagar una indemnització i una multa.

En aquell cas, però, les dades van ser retirades immediatament de la xarxa. En canvi, la publicació de la mare de Dani Alves continua publicada.