Cas GISA: Fiscalia demana més de 8 anys de presó per a exalts càrrecs de CiU i empresaris
Els principals acusats són l'expresident i l'exdirector general d'Infraestructures.cat, Joan Lluís Quer i Josep Antoni Rosell, i Josep Narcís Arderiu i Tomàs Bla, de l'Associació Catalana d'Enginyeria i Arquitectura.
La Fiscalia Anticorrupció demana gairebé 9 anys de presó per a exdirectius de l'empresa pública de la Generalitat Infraestructures.cat, hereva de l'antiga GISA, durant els governs de CiU.
En concret, els acusa de manipular concursos d'obres públiques per atorgar-los a empreses amb les quals s'haurien associat per donar les adjudicacions il·legalment.
En total hi ha 17 persones investigades a l'Audiència Nacional acusades per la Fiscalia d'organització criminal, frau a l'administració i prevaricació.
Els principals acusats són l'expresident i l'exdirector general d'Infraestructures.cat, Joan Lluís Quer i Josep Antoni Rosell, i Josep Narcís Arderiu i Tomàs Blai, de l'Associació Catalana d'Enginyeria i Arquitectura.
Per a tots quatre el fiscal José Grinda demana 8 anys i 9 mesos de presó, mentre que els altres 13 acusats, que són principalment directius d'empreses, demana 6 anys i 3 mesos.
Segons l'acusació, entre el 2008 i el 2015 s'haurien fet almenys 9 adjudicacions d'obres de manera fraudulenta, entre les quals hi ha carreteres, infraestructures hidràuliques i línies ferroviàries.
Per fer-ho, Quer i Rosell haurien creat una Oficina Tècnica d'Avaluació sota el seu control i també "un pas nou en el procés de valoració d'ofertes que només depenia d'ells".
A l'altra banda, les empreses feien les ofertes amb preus pactats amb l'objectiu "d'expulsar dels concursos les empreses que no estiguessin en el pacte col·lusori":
"Les empreses que participaven del pacte col·lusori realitzaven intencionadament i deliberadament les seves ofertes agrupades en un rang de preus molt restringit."
La conclusió del fiscal és que "l'entramat establert implicava que l'adjudicació es verificava a pura voluntat dels acusats Quer i Rosell".
Segons el relat fiscal, la trama funcionava a base de reunions per acordar estratègies i comptes de correu amb el nom fictici que havien donat al grup, "Núria Bofill".
El fiscal també afirma que la trama no es va limitar a infraestructures.cat, i que es va estendre a empreses públiques com ATLL, TABASA, FGC o l'Ajuntament de Barcelona quan el governava CiU.
- ARXIVAT A:
- Corrupció
