La Fiscalia demana l'amnistia pel cas Judes: "No s'ha vulnerat la normativa europea de terrorisme"

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat aplicar la llei d'amnistia als dotze CDR acusats de terrorisme en el cas Judes. A les portes del judici amb peticions de penes de presó de fins a 27 anys, aquest dijous s'ha jugat l'últim moviment de la partida. 

En una vista prèvia al judici, totes les parts han hagut de pronunciar-se sobre l'aplicació de la llei. I els ulls estaven posats en la posició de la Fiscalia. I ho ha fet a favor de declarar "extingida la responsabilitat penal" i el sobreseïment del cas.

Entén que no es compleixen cap dels supòsits que determina la llei per no fer-ho. "No s'ha vulnerat la normativa europea de terrorisme", ha argumentat la fiscal Marta Durántez. Tampoc, segons ha afirmat, es van cometre de forma intencionada les greus violacions de drets que figuren al Conveni Europeu de Drets Humans.

Durántez ha defensat la posició de la Fiscalia després que el fiscal que portava el cas, Vicente González Mota, ha decidit apartar-se perquè no hi estava d'acord.

Han apuntat el mateix les defenses, que han estat les primeres a intervenir. Consideren també que els 12 encausats queden emparats per la llei en no haver-hi investigació judicial ni acusació per morts, ferits ni violacions greus dels drets humans, que són algunes de les excepcions a la mesura de gràcia.

"Els encausats actuaven per reivindicar un moviment polític sense intenció de generar cap estat de pànic a la població", ha argumentat un dels advocats d'Alerta Solidària, Jordi Busquets.

En aquesta línia, un altre dels advocats de la defensa dels CDR, David Aranda, ha afegit: "Del que consta als escrits d'acusació, hi ha vulneració d'algun dret fonamental d'alguna persona? No. Hi ha hagut alguna víctima? S'assenyala als escrits alguna víctima o perjudicat? No. Hi ha alguna acusació particular? No. La que hi ha és popular. S'ha demanat alguna responsabilitat civil? No, perquè no hi ha cap víctima".

Així doncs, només l'acusació popular ha defensat que la llei d'amnistia no és aplicable, que ha estat interromput pel jutge durant la seva argumentació perquè el magistrat ha considerat que el que feia era "criticar la llei". "Per a això, anem a les Corts", ha dit.

Després d'enviar-los a judici el novembre passat, l'Audiència Nacional va moure fitxa justament el dia que s'aprovava la llei d'amnistia i va fixar per aquest dijous la vista oral d'al·legacions prèvies de la causa, que de fet s'hauria d'haver fet l'1 d'abril passat, però es va ajornar perquè un advocat estava de baixa.

L'operació Judes, el primer cas per terrorisme relacionat amb el procés

El setembre del 2019, en una operació policial amb 500 guàrdies civils, es van detenir 13 persones en diversos punts del Vallès i Osona. Els van traslladar a Madrid i alguns d'ells, segons els advocats, van patir maltractaments.

Era pocs dies abans que se sabés la sentència del procés i els van acusar a tots de terrorisme. Als escorcolls els van trobar precursors d'explosius i el nucli dur --segons l'atestat policial-- experimentava amb substàncies com la termita en una casa de Sant Fost de Campsentelles. Per això també n'acusen 8 de tinença d'explosius i temptativa d'estralls, tot i que ells ho van negar de ple.

Segons la Fiscalia, tres dels detinguts formaven part dels Equips de Resposta Tàctica, un grup que el fiscal va definir com el nucli més radical dels CDRs que preparaven l'assalt al Parlament i atemptats en torres d'alta tensió.

Després de més de tres mesos a la presó de Soto del Real, van sortir en llibertat, previ pagament d'una fiança.

Ara, cinc anys després, els implicats esperen que l'amnistia els serveixi per tancar el cas tot i que "no les tenen totes".

Primers amnistiats, els condemnats pel TSJC

La vista per als CDRs arriba 48 hores després dels primers amnistiats arran de l'entrada en vigor de la llei. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va amnistiar aquest dimarts l'exconseller d'Interior Miquel Buch i el sergent dels Mossos Lluís Escolà per haver posat escorta a Carles Puigdemont a l'estranger.

No van ser els únics. El mateix tribunal ha aplicat la llei a 16 joves independentistes, la majoria condemnats per atemptat contra l'autoritat en cinc manifestacions i protestes després de l'1-O i de la sentència del judici del procés entre el 2018 i el 2020.