Cas Le Scouarnec: a judici el metge pederasta que va abusar de centenars de menors durant 30 anys

Joël Le Scouarnec, un excirurgià gàstric de 74 anys, actualment empresonat a 15 anys per haver violat la seva veïna de sis anys i dues nebodes, ha tornat als tribunals aquest 24 de febrer per fer front a la resta de víctimes que va deixar en els seus 30 anys de carrera mèdica. La gran majoria eren menors d'edat quan ell en va abusar a dins mateix dels hospitals i clíniques on treballava. És un dels casos de "pedocriminalitat" més greus jutjats mai a França.  

El judici ha començat aquest dilluns a Vannes, una localitat costanera de la Bretanya francesa on hi ha el tribunal del departament de Morbihan. Ja ha estat qualificat de judici "fora del comú", perquè hi ha exactament 299 víctimes en el sumari. El fiscal de la República que porta el cas, Stéphane Kellenberger, n'ha detallat perfils i acusacions:  

 "Hi ha 158 víctimes de sexe masculí i 141 de sexe femení. 111 fets són susceptibles de rebre la qualificació criminal de violació agreujada i 189 la qualificació delictiva d'agressió sexual agreujada."  

La diferència entre violació i agressió sexual es basa en el fet de si hi ha hagut o no penetració. Però el Codi Penal francès agreuja tota relació sense penetració en els casos de menors de 15 anys.

El judici haurà de provar la naturalesa dels fets dels quals se l'acusa, però la gran majoria estan descrits en una sèrie de llibretes negres descobertes a casa de Le Scouarnec quan el van detenir el 2017 pel primer cas pel qual va ser jutjat.  

Els diaris íntims, la prova del delicte

Es tracta d'uns diaris íntims on el metge, nascut el 1950 a París, descriu les sensacions que li provoquen les violacions, les agressions sexuals i els tocaments que practica als seus pacients, a qui assenyala, a més, amb noms i cognoms. Alguns escrits es remunten al 1980.

És així com s'ha pogut conèixer l'abast del seu recorregut criminal: en 30 anys de carrera com a metge per diferents hospitals i clíniques de França ha deixat almenys 312 víctimes. No totes han volgut formar part del judici.

El contingut dels diaris és insuportable per a la majoria d'elles. La Marie, nom fictici, va ser operada d'apendicitis amb 10 anys a Vannes mateix. Diu que necessitava endinsar-se en la part més fosca de l'abús pederasta per poder-ne sortir: 

"El més innoble són els seus escrits. Ens han quedat a tots entravessats a la gola. És un horror, un horror, no hi ha altres paraules. Estem parlant d'infants." 

Aquesta mare de tres fills de 39 anys explica que, quan fa sis anys els gendarmes la van avisar que apareixia als quaderns del metge pederasta, el seu cap va fer un curtcircuit. "Hi ha moltes coses que hi ha escrites que tenen relació amb els meus records. En canvi, en cap cas recordo la violació." 

"De seguida vaig fer un lligam amb els problemes que hi havia en la meva sexualitat des de feia anys. I em vaig dir que tenia la peça del puzle que em faltava a la meva vida." 

Els esforços per curar el trauma són persistents, però la Marie sap que li queda molta feina a fer. Tot i la duresa del cas, el judici formarà part del procés de cura. També les respostes que hi espera trobar: "Vull saber també com hem pogut arribar a tantes víctimes en aquest silenci."  
 

Silenci culpable de l'entorn laboral de Le Scouarnec

El silenci dels companys d'hospital de Le Scouarnec, de la seva pròpia germana o dels amics del metge, que veien conductes sospitoses, i les van deixar passar, és un silenci culpable.

Una primera denúncia apareix en el seu historial sense més conseqüències i la destaca Francesca Satta, advocada de 12 de les víctimes: "Joël Le Scouarnec era aleshores vist com un home irreprotxable. Però un psiquiatre de l'Hospital de Vannes va adonar-se del seu comportament estrany i va comunicar-ho al director del centre. Però no hi va haver cap investigació interna."   

La pregunta se la fan bona part de les víctimes. Com en Guillaume, també nom fictici, que espera que el procés permeti "comprendre com va poder actuar durant tant de temps." 

Ell és l'administrador d'un grup de Facebook d'ajuda mútua entre les víctimes del cirurgià. La seva baixada als inferns per entendre què és el que li havia passat de nen inclou una llarga depressió i diversos intents de suïcidi.  
 

Condemnat però no inhabilitat per exercir

El que esperen, sobretot, aquells nens que ara ja són adults, és saber com és que Joël Le Scouarnec va poder exercir després de la seva primera condemna.

Va ser l'any 2005, quan va ser detingut per possessió d'imatges de pornografia infantil. L'apel·lació es va confirmar a principis del 2006: 4 mesos de presó sense necessitat d'ingrés i 20.000 euros de multa. Però Joël Le Scouarnec va poder continuar treballant i abusant. L'advocada Francesca Satta insisteix a assenyalar aquest error de la justícia:

"De manera molt estranya, aquesta condemna no va comportar penes complementàries que haurien pogut impedir-li d'exercir. Res d'això, al contrari. Ara, des de l'hospital se'ns diu que no tenien coneixement d'aquesta condemna."  

Satta fa referència a l'Hospital de Jonzac, l'últim dels centres on Le Scouarnec va estar treballant des del 2008 fins a l'última detenció el 2017.

Des del Col·legi de Metges de la regió de Charente Marítim han aclarit que sí que es tenia constància de la condemna, però que la justícia no havia ordenat cap suspensió d'exercir per a Le Scouarnec: "En aquell moment no era una condemna pels fets d'ara", diu el president d'aquest organisme, Pascal Révolat, en referència a les violacions, "només era una detenció per imatges pedopornogràfiques". 

Víctimes que no recordaven l'abús

El final funest d'almenys dues víctimes que Francesca Satta defensava obliga a una altra reflexió col·lectiva: la no preparació de la Gendarmeria a l'hora d'informar dels abusos als que els van patir. 

En parlava també Caroline Darian, la filla de Gisèle Pelicot, en l'entrevista que va concedir al presentar el seu llibre. Cal una formació en traumes, per no deixar les persones que d'un moment a l'altre s'assabenten que són víctimes sense un suport psicològic al costat per assumir el cop.

En el cas Le Scouarnec, a més, algunes de les víctimes van ser abusades ja conscients, però moltes d'altres quan encara estaven recuperant-se de l'anestèsia de les operacions. 

Moltes tenien l'abús marcat al cos, però no necessàriament a la consciència: no recordaven exactament què els havia passat, ja sigui perquè la psique havia esborrat l'escena, perquè estaven encara mig adormides o perquè, com a menors, no van saber interpretar que allò que se'ls estava fent eren agressions sexuals. 

En Mathis no ho va suportar

Els avis d'en Mathis expliquen un abans i un després en el jove adolescent que era, quan els gendarmes de Quimperlé el van cridar per dir-li que el seu nom estava als quaderns de Joël Le Scouarnec. "Va començar a dutxar-se molt sovint, tenia necessitat d'estar net, es canviava molt sovint. I després vaig pensar 'coses'; em vaig preguntar si havia conegut una mala persona", explica l'àvia, Mauricette Vinet, sense pensar que tot plegat era per l'impacte de la notícia.

Francesca Satta, que n'era l'advocada des del 2017, va veure com en Mathis tenia dificultats per digerir el que li havia passat: "La droga i l'alcohol van ser els seus companys a partir de l'anunci que li van fer en aquella gendarmeria." El 2021 en Mathis es va suïcidar. 

"Vam veure un jove adolescent que va fer una caiguda en barrina i que no va trobar la resistència volguda per lluitar contra aquella informació que se li havia donat i, malauradament, es va matar." 

No és l'únic client d'aquesta advocada que es va acabar suïcidant. El 2020 un altre jove abusat de Joel Le Scouarnec, de qui els pares no volen que se sàpiga el nom, també va decidir acabar amb la seva vida.