Cas Palau: Àngel Colom admet haver demanat diners a Millet com a "mecenes cultural"

En la sessió del judici pel cas Palau, aquest dilluns, l'exdirigent del Partit per la Independència (PI) Àngel Colom ha afirmat que va acudir a Fèlix Millet perquè l'ajudés a eixugar els deutes del seu partit un cop s'havia dissolt. Segons ha dit Colom, quan ja era militant de CDC, en una reunió d'exmilitants del PI, uns amics li van explicar que Millet era un "mecenes cultural" i que el podia ajudar.

Millet li va donar 12 milions i mig de pessetes l'any 2000, i Colom li va firmar un rebut, però ha assegurat que no es va adonar que el document es referia a diners de l'Orfeó entregats a la fundació Espai Catalunya, entitat que mai es va arribar a constituir, i per un conveni sobre "pedagogia sobre la cultura catalana i les noves migracions".

Fiscal: "Com va poder saber el senyor Millet l'existència d'aquesta fundació quan va fer aquest rebut que vostè diu que va aparèixer el senyor Millet amb el rebut escrit?"

Colom: "No ho sé."

Fiscal: "Vostè no l'hi va dir?"

Colom: "No, no, no. Ja li dic jo que vam estar parlant de la situació general de Catalunya, de la meva trajectòria, de com anava..."

Fiscal: "Senyor Colom, ja se l'ha advertit de la responsabilitat de no dir la veritat en aquest acte. Jo només li plantejo el següent: la seva explicació vostè la ratifica o no la ratifica, vostè mateix. Vostè diu que li explica la seva situació al senyor Millet, que necessita diners per liquidar el partit, una determinada quantitat, que el senyor Millet se'n va i, serà una persona imaginativa, apareix exactament amb 12 milions 500.000 pessetes i amb un rebut en el qual se'l relaciona a vostè amb una fundació que no existeix, que ell no coneix i que vostè no l'hi ha dit."

L'exdirigent del PI diu que està tornant els diners

Colom ha afirmat que els deutes no eren del partit, sinó que eren personals, seus i d'altres exmilitants del PI, i que ara està tornant aquests diners al Palau de la Música. També ha assegurat que es pensava que els diners eren de Fèlix Millet.

El fiscal Emilio Sánchez Ulled ha volgut saber quins amics van adreçar-lo a Millet, però Colom ha dit que no ho recordava. Sánchez Ulled l'ha tornat a advertir que com a testimoni s'arriscava a responsabilitats penals si no deia la veritat.

Jaume Camps nega haver cobrat comissions

Aquest dilluns també ha testificat Jaume Camps, diputat per CDC durant diverses legislatures i durant dècades també advocat tant de Fèlix Millet com de Ferrovial. Camps ha negat haver cobrat comissions i també haver-se reunit al Palau amb Millet i Carles Torrent, tresorer de CDC, i amb Millet i Germà Gordó després de la mort de Torrent.

A pesar de les anotacions amb el seu nom a les agendes de Millet i els documents amb xifres de diners i el seu nom trobats al Palau, Camps ho ha negat tot. Ha dubtat de la "veracitat" de les agendes, ha negat haver rebut aquestes quantitats, i ha assegurat que les xifres eren "inventades":

Camps: "Nego rotundament, com ja he fet reiteradament, que no he cobrat del senyor Millet, ni directament ni indirectament, per persona interposada, altra cosa que no siguin minutes d'honoraris professionals amb factura. Però és que, a més a més, en aquest cas, a títol anecdòtic, i per dir fins a quin punt, diguem-ho eufemísticament, l'agenda del senyor Millet era al meu entendre producte de... feia ja tres anys, senyor fiscal, que circulava l'euro. Home, que se m'atribueixi a mi un inventat cobrament de 5 milions de pessetes després de 3 anys de l'euro és com a mínim sorprenent."

Fiscal: "El senyor Millet seguia apuntant les xifres en pessetes."

Jaume Camps va estar imputat en el cas Palau per haver estat el presumpte nexe entre CDC, Ferrovial i el Palau de la Música, però se'l va desimputar perquè va prescriure el delicte de tràfic d'influències. Aquest dilluns, Camps ha negat haver tingut amb Torrent, Gordó, Jordi Montull i Daniel Osàcar els contactes que li atribueix la fiscalia.

Camps ha aprofitat el seu torn de respostes per presentar-se com a víctima en el cas Palau. La presidenta del Tribunal, Montserrat Comas, li ha recordat que compareixia en qualitat de testimoni, no d'acusat, i que s'havia de limitar a "contestar la veritat."