Cas Palau: Els tresorers de l'Orfeó admeten que es van desentendre dels comptes

Ni el tresorer ni el comptador de l'associació Orfeó Català-Palau de la Música en sabien res dels comptes de l'entitat, la germana pobre de l'entramat del Palau de la Müsica que van construir Fèlix Millet i Jordi Montull.

Tots dos han declarat aquest dilluns en el judici pel cas Palau en relació a aquesta entitat que entre el 2001 i el 2009 va fer xecs per valor de milions d'euros. Pau Duran, l'extresorer de l'entitat, ni sabia que sortien grans quantitats de diners en efectiu, ni ha semblat que ho volgués saber.

Ha afirmat tenir formació econòmica però els números els portaven des de la Fundació i que mai es va interessar per conèixer-los més a fons. A preguntes del fiscal li ha semblat "increïble" que no hagués vist res estrany i a preguntes de la presidenta del Tribunal, ha reconegut que el càrrec va ser "honorífic" i que a ell "li era igual ser el tresorer que el vocal 16".

Quan el va nomenar Fèlix Millet, Duran ja sabia "que no hauria d'anar cada dijous a fer la comptabilitat" i creu que el van escollit per què era prou ingenu per poder-lo enganyar, com així va passar.

24.000 euros per comprar lingots d'or

Tampoc el comptador de l'associació, Manuel Bertran, tenia informació de com anaven les coses. Ha explicat que mai es va votar cap decisió en l'assemblea de l'associació i que només se'ls comunicaven les decisions que havia pres Fèlix Millet.

Entre aquestes decisions, i coincidint en el temps, amb les obres d'ampliació del Palau que va finançar el ministeri de Cultura d'Aznar, hi havia la intenció de l'expresident del Palau de fer-se patró de la secció catalana de la FAES, la Fundació Catalunya Futur.

Però el testimoni més cridaner ha estat el d'Enric Español, conserge del Palau de la Música des del 1995. Español ha dit al tribunal que era "normal" anar a comprar coses personals a Millet amb els diners que li donava la seva secretària. Fins i tot lingots d'or:

Enric Español: "Diners per a despeses personals."

Fiscal: "Del senyor Millet, perquè vostè pagués? Algun exemple?"

Enric Español: "Pel·lícules, tabac, colònies... coses personals."

Fiscal: "Lingots d'or?"
Enric Español: Sí, també."

Fiscal: "Per un import de 24.000 euros?"

Enric Español: "sí."

Fiscal: "I a vostè li va semblar el més normal del món que li donin 24.000 euros per anar a comprar uns lingots d'or i endur-se'ls pel carrer..."

Enric Español: "Si t'ho ordenen..."

Xecs d'entre 3.000 i 200.000 euros

Més habitual era una altra feina que tocava fer als conserges: anar a cobrar xecs. Un o dos cops cada setmana, per quantitats que oscil·laven entre els 3.000 i els 200 mil euros.

L'excap dels conserges, Enrique Ruiz, fins i tot, ha explicat que un dia va demanar una motxilla perquè no s'atrevia a anar amb tants diners pel carrer amb una simple bossa.  Tenien una responsabilitat que no els corresponia per la seva categoria però gairebé no s'havien queixat i només en una ocasió, ho van plantejar a la direcció:

"Es va comentar en el seu moment però es clar... res, seguíem igual."

Ruiz també va ser l'encarregat, amb Josep M. Ambrós, de fer un sospitós trasllat. Uns dies després d'entrar els mossos al Palau, les càmeres de seguretat van captar diverses persones treient bosses plenes de documents fora del recinte.

Enrique Ruiz ha explicat que eren ells, que per ordre de Jordi Montull, van omplir bosses d'escombraries amb papers dels arxius i que les van portar a un edifici del carrer Verdaguer i Callís. Allà els va trobar després la policia.

Caixa Catalunya no va col·laborar

La jornada ha acabat amb l'exdirector de l'oficina central de l'antiga Caixa Catalunya, d'allà on es van treure la majoria dels diners en efectiu i en bitllets de 500 dels comptes del Palau, tant de la Fundació com de l'Associació.

L'exdirector ha dit que tenia plena confiança en els seus treballadors, que tenien l'obligació d'identificar qualsevol persona que retirés més de 3.000 euros, fins i tot en xecs al portador, però no ha sabut explicar perquè l'entitat no ha sabut dir a qui es van pagar molts milions d'euros.

S'ha permès dubtar que això fos veritat, mentre el fiscal Emilio Sánchez-Ulled ha recordat l'escassa col·laboració de Caixa Catalunya en la investigació d'aquest cas:

"És la informació que ens ha proporcionat Caixa de Catalunya a requeriment del jutjat i enviant la policia, perquè no hi havia manera d'aconseguir-ho."

Per aquest dimarts està citat Joan Llinares, que va ser director general del Palau de la Música just després de l'entrada i registre el juliol de 2009. Va ser la persona que va anar descobrint, amb el papers i anotacions trobades, que el desfalc del Palau no es limitava a la retirada de diners en efectiu de les entitats, sinó que anava molt més enllà: el presumpte finançament irregular de Convergència, fent servir el Palau per canalitzar els donatius de Ferrovial, va ser una de les derivades.