Cas Puigdemont: els set països que han rebutjat l'extradició que demana Llarena

Segueix l'embolic judicial sobre l'euroordre del jutge del Suprem Pablo Llarena per detenir i extradir a Espanya el president Carles Puigdemont. Aquest dimarts, el Constitucional ha avalat, per unanimitat, que aquesta euroordre segueix vigent, juntament amb les emeses contra els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig.

És la resposta del tribunal a un recurs que els exiliats van presentar fa temps, però ha coincidit amb la decisió d'aquest dilluns a Itàlia.

Aquest país s'ha sumat a Bèlgica i ha suspès el procés d'extradició de l'expresident de la Generalitat fins que la justícia europea es pronuncïi sobre la immunitat i sobre l'euroordre. Una justícia europea que, a partir d'informació facilitada per l'Advocacia de l'Estat en nom d'Espanya, havia dit que l'euroordre estava suspesa.

Sigui quin sigui l'estat d'aquesta euroordre, la tercera que emet la justícia espanyola per aconseguir l'entrega dels exiliats, el que està confirmat és que almenys 7 països no han fet cas de les instruccions de Llarena.

A part d'Itàlia i de Bèlgica, 5 estats més han optat per no detenir ni obrir cap procés d'extradició al president Puigdemont. Ho demostren els documents que les policies dels diferents països i l'espanyola es van intercanviar a través de la base de dades SIRENE, als quals ha tingut accés TV3.

Suïssa parla d'un delicte polític

Després de dos intents fallits, Llarena emet la tercera euroordre i també ordre de detenció internacional contra el president Puigdemont el mateix dia que es coneix la condemna del Suprem als 9 líders del procés: el 14 d'octubre del 2019.

Aquell mateix dia, Suïssa respon al Ministeri de l'Interior espanyol això:

"Informem que els fets descrits no constitueixen, a primera vista, un delicte pel qual es pugui extradir, segons el dret suís. Els fets descrits semblen ser un delicte polític o un delicte relacionat amb un delicte polític."

Lituània i Àustria manifesten dubtes sobre l'euroordre

El 17 d'octubre de 2019, Lituània també respon a Espanya:

"Estimats col·legues. El cas ha de ser consultat amb l'Oficina del Fiscal General per confirmar que la seva euroordre es pot executar d'acord amb la nostra legislació nacional".

Davant d'aquests dubtes, Lituània demana que es creï una mena d'alerta que es coneix com a "flag" sobre la petició de Llarena. És a dir, estableix que no detindrà la persona perseguida si entra al seu territori, només esbrinarà on es troba, el seu domicili.

És el mateix que sol·licita Àustria en aquest escrit del 20 de febrer del 2020:

"Li preguem que introdueixi una flag permanent per a Àustria".

Alemanya descarta una nova detenció, com la del 2018

El president Puigdemont va ser detingut a Alemanya quan tornava d'una conferència a Finlàndia. Va passar el 25 de març del 2018.

Dos dies abans, el jutge del Suprem Pablo Llarena havia emès la segona euroordre de detenció contra els exiliats.

Finalment, la justícia alemanya accepta extradir-lo per malversació, però no pas per rebel·lió. Llarena ho considera insuficient i retira totes les euroordres, tot i que a Bèlgica ja havien quedat sense efecte per un defecte de forma.

Quan Llarena emet la tercera euroordre, Alemanya té ben present aquest precedent. I el 18 de febrer del 2020 respon a Espanya així:

"En referència a l'anterior procediment d'entrega el 2018 i d'acord amb la nostra legislació nacional, en cas de localització serà molt poc probable mantenir aquesta persona en custòdia per a qualsevol procediment d'entrega."

França no va detenir Puigdemont

A mitjans de setembre, el president Puigdemont va ser a París i a Prats de Molló sense que la policia francesa el detingués.