Cas Rubiales: la pressió social ha vençut el cercle de poder masclista

El masclisme ha fet valdre el seu poder, però no té ja la força necessària per imposar-se sempre.

Després que Luis Rubiales li va immobilitzar el cap amb les mans a la jugadora Jennifer Hermoso per assegurar-se de besar-la als llavis, va optar per una sortida endavant per refermar-se i llançar el discurs que no n'hi havia per tant. I ho fa ver amb insults cap als que s'havien atrevit a fer-li veure que el que havia fet no ho permetia ni la regulació de la institució que presideix. Seguia fent veure que tot era producte del moment, una mala entesa eufòria futbolística que en realitat ja no té una aprovació general ni molt menys esportiva.

En una altra època, potser li hauria anat bé aquesta resposta, però Rubiales sembla que no té calibrat el pols social més enllà de l'entorn on es mou.

Els primers dos dies va tenir suports forts, com alguns periodistes i mitjans que li reien el fet com si hagués estat una gràcia, obviant que si la víctima el denunciés hauria de respondre penalment.

També hi va haver silencis que des del feminisme es percebien com ensordidors: els de directius de clubs esportius amb rellevància mundial i també d'esportistes de reconeguda trajectòria i coneguda influència. I entre els suports i els silencis, mantenia el president de la Federació Espanyola de Futbol un pols tens amb càrrecs polítics d'alt nivell.

Eren constants les veus amb poder que verbalitzaven que havia de dimitir. Però no.

Dimecres el fortí que el protegia va començar a perdre fonament. No van aconseguir que la víctima els donés suport i ja no quedava tan clar que l'assemblea que havien convocat per divendres acabés sent una posada en escena que revalidés Rubiales com el president idoni per representar el futbol espanyol arreu del món.

A més, hi ha altres interessos que el comportament de Rubiales pot fer trontollar o embrutar, com la "marca Espanya" en termes generals, o els suports internacionals necessaris per tirar endavant fites esportives.

Tot i això, Rubiales es resistia a donar el braç a tòrcer. Desaparegut de la tribuna mediàtica, només uns pocs saben com s'ha expressat en privat per impedir que se'l fes fora. Però en tot cas, de la manera com s'ha desenvolupat tot, ja res fa pensar que Rubiales estigui festejant la situació actual amb els mateixos gestos amb què mostrava al món, al costat de la monarquia, la felicitat del poder.