Cas Tsunami: dos policies ferits a Urquinaona defensen que són víctimes de terrorisme

Després de l'aturada per la campanya de les eleccions catalanes, es reactiva la causa de Tsunami Democràtic. Aquest dimarts han declarat dos policies ferits en les protestes a Urquinaona que reclamen ser reconeguts com a víctimes del terrorisme.

Els dos agents han estat interrogats sobre les lesions que van patir i sobre la situació que van viure, principalment el dia 18 d'octubre a Via Laietana.

Segons han declarat, tots dos van ser lesionats, un amb una fractura oberta al radi i l'altre un traumatisme cranial que li va provocar convulsions. Després de ser ingressats i degut a les seqüeles, han acabat jubilats per incapacitat permanent total.

Un dels advocats de l'acusació ha preguntat per la protesta a l'aeroport en comparació amb Urquinaona i els agents han acceptat que la situació era molt diferent.

Segons han relatat, van ser atacats per grups d'entre 2.500 i 3.000 persones, molt organitzats, i van témer per la seva vida. Així ho ha explicat Ángel Hernández, un dels agents, que ha volgut parlar amb els mitjans després de la declaració:

"En algun moment vaig sentir perill per la meva vida. La meva integritat física va resultar greument afectada, i psicològicament també tinc seqüeles."

Segons un dels advocats, els manifestants volien que hi hagués morts, i assegura que els agents van passar un dels dies més durs de la seva vida. Hernández ha dit que la seva unitat treballa habitualment sufocant protestes dels miners d'Astúries o els pescadors gallecs, però el que va passar a Catalunya no s'hi assemblava:

"Mai havíem vist res de tal magnitud."

Els acusats denuncien "ús fraudulent" del delicte de terrorisme per combatre l'amnistia

Aquesta declaració arriba després que el jutge que porta el cas de Tsunami, el magistrat de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón, cités aquest dilluns la majoria dels investigats perquè declarin per videoconferència.

Precisament, els 11 investigats han fet públic aquest dimarts un comunicat conjunt on denuncien un "ús fraudulent del delicte de terrorisme" i la voluntat de part del poder judicial de voler boicotejar l'entrada en vigor de la llei d'amnistia.

Els signants, entre els quals Carles Puigdemont, acusen l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem d'alinear-se amb l'extrema dreta per "deslegitimar" la llei, que recorden que "compleix els estàndards internacionals".

Els 11 investigats signen un comunicat al qual també dona suport ERC, Junts, la CUP i Òmnium Cultural. Tot plegat, el mateix dia que han declarat a l'Audiència Nacional dos policies ferits a Urquinaona que reclamen ser reconeguts com a víctimes del terrorisme.

Comunicat conjunt dels investigats per la causa contra Tsunami Democràtic ⬇️ pic.twitter.com/v7F89exYUQ

— Òmnium Cultural (@omnium) May 14, 2024

Carreguen contra "una causa política" que els provoca "indefensió"

Els 11 investigats en la causa de Tsunami --la majoria dels quals estan exiliats-- denuncien que s'usi "l'acusació de terrorisme, que és arbitrària, per impedir la via que obre l'amnistia per rescabalar part de la repressió soferta".

Precisament, l'amnistia està encarant la recta final en la seva tramitació, després que el PP l'hagi vetat aquest dimarts al Senat, pas previ perquè retorni al Congrés per a la seva aprovació.

A més de Puigdemont, també signen el comunicat el seu cap de gabinet, Josep Lluís Alay; la secretària general d'ERC, Marta Rovira; el diputat al Parlament Rubén Wagensberg i el periodista Jesús Rodríguez, entre altres.

Els investigats denuncien que s'enfronten a una "causa política per part d'uns tribunals que no són competents ni tampoc imparcials" i que a "l'ús fraudulent del delicte de terrorisme" se sumen "anys d'investigacions secretes, infiltracions policials en el teixit associatiu o l'espionatge il·legal amb Pegasus a polítics, activistes, periodistes i advocats a Catalunya".

"Davant aquesta situació i la indefensió jurídica que provoca, volem fer valer les garanties dels nostres drets, actualment amenaçats, que qualsevol estat de dret hauria d'assegurar en un sistema democràtic"

Els signants apunten que les manifestacions de Tsunami es van emmarcar en "l'acció no violenta" i també que mesures repressives com l'empresonament dels líders del procés "va ser denunciat pel Grup de Treball de Detencions Arbitràries de Nacions Unides, el Consell d'Europa i les principals organitzacions internacionals de drets humans".