Cas Tsunami: García-Castellón demana al Suprem investigar Puigdemont i Rovira per terrorisme

El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón, que porta el cas Tsunami, demana al Tribunal Suprem que investigui per terrorisme l'expresident Puigdemont, Marta Rovira i les deu persones més implicades en la causa.

En la seva exposició, el magistrat diu al Suprem que per poder avançar en la investigació del cas és necessari aquest tràmit, perquè alguns dels investigats, com Carles Puigdemont i Rubén Wagensberg, tenen la condició d'aforats --el primer com a eurodiputat i el segon com a diputat al Parlament de Catalunya.

La petició de García-Castellón arriba unes setmanes després que la Fiscalia mostrés la seva oposició a la imputació de Puigdemont, i que el cas sigui per un delicte de terrorisme. També malgrat que tant els Mossos d'Esquadra com Aena o el consolat francès desvinculessin la mort d'un turista francès a l'aeroport, l'octubre del 2019, de les protestes. Una mort que serveix al jutge per justificar l'acusació de terrorisme.

Puigdemont: "Són molt previsibles"

"Fa sis anys que estem així, són molt previsibles", ha dit Carles Puigdemont des d'Estrasburg preguntat per la qüestió. "Veuen rebels allà on no n'hi ha, veuen sediciosos allà on no n'hi ha, ..."

Segons l'expresident, la justícia espanyola "és una de les pitjors justícies que hi ha a la UE, que no mostra gens d'interès a ser independent" i té "una agenda clarament política".

El jutge situa Puigdemont "al vèrtex" més alt de Tsunami Democràtic

En el seu escrit, el magistrat assenyala Carles Puigdemont com la persona que hi hauria "al vèrtex" més alt de l'organització de Tsunami Democràtic, i afegeix que la seva posició com a expresident i líder de l'independentisme des de Brussel·les li confereix "una posició d'autoritat inqüestionable".

Entre els indicis que --segons el jutge-- permeten inferir la participació de Puigdemont en el naixement i planificació de les accions de Tsunami, hi ha els missatges a través del mòbil entre els investigats Josep Lluís Alay --cap de l'oficina de Puigdemont-- i Jesús Rodríguez --periodista de "La Directa", les anotacions de l'agenda d'Alay o l'impuls de Puigdemont al llançament de la plataforma de Tsunami a través de Twitter.

També es basa en una conversa mantinguda amb l'investigat Josep Campmajó en què discuteixen sobre l'actitud que tenen els dirigents polítics catalans en relació amb la sentència del procés.

El jutge assegura que els fets encaixarien en actes de terrorisme en el sentit que preveu el Dret de la Unió Europea.

El magistrat analitza les protestes que hi va haver el 14 d'octubre del 2019 a l'aeroport del Prat i assegura que es va tractar d'una acció il·lícita, en el sentit més ampli de la paraula, ja que no consta que hi hagués cap convocatòria legal per fer una manifestació o reunió. I recorda que, de fet, no és possible autoritzar manifestacions i concentracions en una instal·lació crítica com és l'aeroport barceloní.

Segons el magistrat, la protesta a l'aeroport d'aquella jornada té encaix al Codi Penal pels danys materials, les persones lesionades, la integritat física dels presents a la instal·lació aeroportuària i l'afectació al trànsit aeri.

Al llarg de l'escrit, el titular del jutjat central d'instrucció número 6 repassa les accions que s'atribueixen a Tsunami Democràtic en resposta a la sentència del Tribunal Suprem en el judici del procés, com la vaga general del 18 d'octubre del 2019, l'intent d'afectació de les eleccions generals de novembre o el bloqueig d'infraestructures crítiques de l'Estat o d'Europa com les accions dutes a terme, justament, a l'aeroport de Barcelona-El Prat i la torre de control ENAIRE de Barcelona-Gavà.

El magistrat hi veu risc per les vides de les persones en vol

En relació amb això últim, el magistrat destaca la importància estratègica d'aquest objectiu, i les greus conseqüències que podria haver tingut per a la seguretat del trànsit aeri nacional i internacional l'èxit d'aquesta acció.

"Si el Tsunami hagués aconseguit el seu objectiu d'impedir el canvi de torn dels controladors aeris de la instal·lació, això no només hauria provocat danys econòmics, sinó que podria haver tingut un resultat catastròfic de conseqüències imprevisibles per a les persones que en aquell moment estaven volant a bord de les aeronaus a l'àrea objecte de control, amb el risc evident i perill per a les seves vides".

El jutge afegeix que els informes remesos pels Mossos d'Esquadra han revelat l'ús d'artefactes, substàncies i armes en l'acció de bloqueig de l'aeroport per part dels manifestants. Entre aquest armament, inclou pedres de mida grossa procedents d'arrencar el marbre i el granit del terra, que presentaven arestes tallants; ferros de dos metres de llarg provinents de la tanca de l'edifici; vidres provinents del trencament de les estructures de l'edifici; pirotècnia de gran potència, extintors buits, carros portamaletes, fustes, tanques, palets o peces metàl·liques, entre altres.

Els atestats policials també parlen d'una mena de projectil amb què es van llançar peces metàl·liques, un tipus de tirador amb què un agent hauria resultat lesionat.

En el relat dels fets, el magistrat recorda que els assaltants van accedir a la zona d'embarcament, van aconseguir asseure's davant de les portes d'accés als avions impedint l'entrada dels passatgers a les naus, i que van aconseguir bloquejar la torre de control aeri del Prat.

Insisteix en la mort del turista francès

Pel que fa a la mort del turista francès que va tenir un infart a l'aeroport el 14 d'octubre del 2019, García-Castellón insisteix a incloure'l a la causa, malgrat que mai va aparèixer en l'atestat dels Mossos. L'home, de 62 anys, va tenir un atac de cor a la Terminal 2, va ser atès pel SEM allà mateix i traslladat a l'hospital amb helicòpter, on finalment va morir. Aleshores, l'ambaixada francesa va desvincular la mort de la protesta i Aena va comunicar que la víctima estava pendent d'un trasplantament de cor.

Així i tot, García-Castellón insisteix que cal investigar si el col·lapse del Prat va poder influir en la mort d'aquest turista: "Dit d'una altra manera, es tractaria de descartar que la mort (…) es podria haver evitat el 14/10/2019".

També fa constar que els aldarulls es van allargar fins a altes hores de la matinada del dia 15, amb un resultat --assegura-- de múltiples ferits, incloent-hi tant policies com civils. Per això, el magistrat considera que la investigació haurà d'aclarir quins van ser els lesionats i amb quins resultats lesius, si aquests resultats són igualment imputables als responsables de l'organització investigats i quines accions es poden oferir a les víctimes.

Entre els possibles lesionats, el jutge diu que també hi podria haver usuaris de l'aeroport com viatgers, tripulació de vol, acompanyants o familiars de viatgers o personal de l'aeroport. I demana investigar els efectes de les protestes en la infraestructura aeroportuària:

"No només es van causar danys a les persones, sinó que, a més, es van ocasionar importants perjudicis econòmics que la instrucció haurà de concretar si resulten objectivament imputables als responsables de l'organització."

Demana cooperació internacional i descarta desordres públics

En la seva anàlisi dels fets, el jutge de l'Audiència Nacional recorda els convenis internacionals per a la repressió d'actes il·lícits contra la seguretat de l'aviació civil, i alerta que diversos dels investigats en aquest procediment es troben fora d'Espanya, concretament a Suïssa i Bèlgica, països que han signat els convenis assenyalats.

Per això avança que, en el supòsit que a algun dels investigats no se'l pugui jutjar a Espanya, se'l podria jutjar en algun dels països esmentats, si es fa ús dels mecanismes de cooperació judicial oportuns per part de la Sala Segona del Suprem.

A més, el magistrat descarta la figura de la sedició, derogada el desembre passat, i també un delicte de desordres públics comès per una organització criminal estructurada. Reconeix que caldria examinar si els suposats delictes comesos entrarien en aquest últim supòsit, però al mateix temps el descarta per la gravetat dels fets.

El judici per l'1-O a Jové, Salvadó i Garriga ja té data

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fixat el judici per l'1 d'octubre contra el president del grup parlamentari d'ERC, Josep Maria Jové, el president del Port de Barcelona, el també republicà Lluís Salvadó, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, per al pròxim 10 d'abril.

Jové i Salvadó estan acusats dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació, i Garriga, del delicte de desobediència greu a l'autoritat.

La fiscalia demana set anys de presó i 32 anys d'inhabilitació per a Josep Maria Jové, sis anys i tres mesos de presó i 27 anys i tres mesos d'inhabilitació per a Lluís Salvadó i un any d'inhabilitació per a Natàlia Garriga pel referèndum de l'1 d'octubre.

Els reclama també multes que van des dels 18.000 euros de Garriga, els 24.000 de Salvadó i els 30.000 de Jové. A aquests dos últims, a més, els demana 754.920 euros en concepte d'indemnització a l'erari públic pel "perjudici patrimonial causat".

L'Advocacia de l'Estat, per la seva part, reclama tres anys i mig de presó i set d'inhabilitació per a Josep Maria Jové, però no ha fet cap acusació contra Lluís Salvadó. Pel que fa a la consellera de Cultura, demana un any d'inhabilitació.

La fixació d'aquesta data ha tingut reaccions, com la d'Oriol Junqueras, que un missatge a X ha insistit que, "un referèndum no és delicte".

Organitzar un referèndum no és delicte, perquè no surt al Codi Penal. El #JudiciAlReferèndum és un atac contra els principis democràtics, i reafirma la necessitat de l'#amnistia i de poder exercir el dret a l'#autodeterminació, com ho han fet països democràtics d'arreu del món. https://t.co/BmlFSbG5Lw

— Oriol Junqueras 🎗️ (@junqueras) November 21, 2023