Cas Tsunami: la Fiscalia s'oposa a imputar Puigdemont i Rovira per terrorisme
- TEMA:
- Procés català
La Fiscalia de l'Audiència Nacional recorrerà la interlocutòria del jutge Manuel García-Castellón que imputa Carles Puigdemont, Marta Rovira i la resta d'investigats en el cas Tsunami Democràtic.
La investigació està oberta per terrorisme i, segons fonts de la Fiscalia, el recurs es basa en la convicció que les actuacions d'aquest moviment no encaixen en aquest delicte i, com que ha desaparegut el de sedició per la reforma del Codi Penal, la causa només podria tirar endavant per desordres públics i s'hauria de derivar als jutjats de Barcelona.
De fet, les fonts consultades han afegit que, abans que el jutge dictés aquesta interlocutòria, la Fiscalia de l'Audiència ja estava preparant un informe perquè la causa fos jutjada a Barcelona per desordres públics, d'acord amb les informacions policials que consten en el procediment.
A més, apunten que el magistrat va encarregar divendres un informe sobre qui calia imputar, però ha decidit tirar pel dret aquest dilluns sense esperar-se a conèixer el parer de la Fiscalia.
La notícia de la imputació s'ha sabut aquest dilluns al matí, coincidint amb les hores clau de la negociació entre el PSOE i Junts per investir Pedro Sánchez com a president del govern espanyol.
Les converses, precisament, s'han encallat en l'abast que ha de tenir l'amnistia, i concretament en la necessitat que afecti, o no, els casos que puguin encaixar en la definició de lawfare, el nom que rep l'ús estratègic de les lleis per ser dissidents polítics o per perjudicar adversaris.
Què diu la interlocutòria
En la interlocutòria que la Fiscalia recorrerà en apel·lació, el jutge ha acordat citar com a investigada Rovira i vuit persones més, i en el cas de Puigdemont li ofereix la possibilitat de comparèixer voluntàriament atesa la seva condició d'eurodiputat, que implicaria l'obligació de dictar un suplicatori per citar-lo.
El jutge considera que les accions desplegades per Tsunami Democràtic, una "organització estructurada" i "jerarquitzada" sorgida el 2019 en protesta contra la sentència del procés, podrien incórrer en "actes de terrorisme" i també seria possible qualificar-los com a "delictes de desordres públics terroristes", que requereix que es cometin per una organització terrorista o individualment, però emparant-s'hi.