Cas Tsunami: l'atestat dels Mossos no ha vinculat mai el mort a l'aeroport amb la protesta

Els Mossos d'Esquadra mai han vinculat la mort d'un turista francès a l'aeroport del Prat, el 14 d'octubre del 2019, amb les protestes de Tsunami Democràtic. Els Mossos han informat el jutge de l'Audiència Nacional que investiga els fets per terrorisme que els atestats policials d'aquella jornada -durant el bloqueig a l'aeroport en protesta per la sentència del procés-- no inclouen cap referència al turista francès que va morir d'un infart.

El jutge García-Castellón va requerir als Mossos tota la informació que tinguessin de la mort d'aquest turista, una mort que el magistrat vol vincular al cas, però que tant els agents com l'ambaixada francesa i Aena van desvincular, des del primer moment, de les protestes a l'aeroport.

Segons fonts d'Interior, en cap dels atestats policials que es van fer aleshores no hi consta la mort d'aquesta persona. Es tracta d'un home de 62 anys que va tenir un atac de cor a la Terminal 2; va ser atès pel SEM allà mateix i traslladat a l'hospital amb helicòpter, on finalment va morir. Aleshores, l'ambaixada francesa va desvincular la mort de la protesta i Aena va comunicar que la víctima estava pendent d'un trasplantament de cor.

El jutge Manuel García-Castellón --que ha imputat l'expresident Puigdemont i Marta Rovira en aquest cas-- pretén incloure la víctima en la investigació, tot i l'oposició de la Fiscalia, que ho qualifica de sorprenent.

La inclusió d'un mort en una causa que s'investiga per terrorisme --tot i que la Fiscalia vol que sigui per aldarulls-- podria dificultar que aquest cas es pogués beneficiar de la llei d'amnistia que s'ha de tramitar al Congrés aquesta legislatura.

Dos policies nacionals demanen personar-se en la causa com a víctimes de terrorisme

Dos agents antiavalots de la Policia Nacional que van resultar ferits en les manifestacions contra la sentència del procés l'octubre del 2019 han demanat personar-se com a víctimes del "terrorisme de carrer" en la investigació sobre el Tsunami Democràtic que instrueix García-Castellón a l'Audiència Nacional.

La petició arriba després que una de les entitats que està personada a la causa com acusació popular, Dignitat i Justícia, hagi demanat al magistrat que remeti al Tribunal Suprem els indicis de delicte contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, perquè com que és eurodiputat està aforat davant del Suprem.

Segons l'escrit presentat, els dos agents antiavalots eren el 18 d'octubre del 2019 a la plaça d'Urquinaona, on els enfrontaments van ser més violents. Davant la previsió d'incidents, tots dos havien estat destinats a la protecció de la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana.

Un dels agents assegura que, cap a les vuit del vespre, estava "parapetat" a la plaça, davant de la impossibilitat d'avançar pel llançament de llambordes, pedres, boles de petanca, bengales i altres objectes, quan va rebre l'impacte d'un d'aquests objectes al casc, i va caure a terra inconscient.

L'altre agent era a la mateixa zona i ha declarat que va rebre un fort impacte a la mà i que va patir una fractura oberta de radi del braç dret. A causa de la lesió, s'ha hagut de jubilar de policia amb 45 anys.

La Fiscalia ha recorregut contra la decisió i ha assegurat que no hi ha cap connexió entre Tsunami i els incidents d'Urquinaona.

García-Castellón demana empara al CGPJ

Aquest dilluns, el jutge que instrueix el cas Tsunami, Manuel García-Castellón, va denunciar davant el CGPJ una "pertorbació" a la seva "independència", per les declaracions fetes pel secretari d'Estat de Justícia, Tontxu Rodríguez, on ironitzava sobre el moment triat pel magistrat per incloure Puigdemont i Marta Rovira en la causa.

En una entrevista radiofònica feta el passat 8 de novembre, Rodríguez va dir que era una "casualitat" que el magistrat afegís Puigdemont i Rovira a la causa just quan s'estava a punt d'arribar "a un acord amb Junts i després de l'acord amb ERC" sobre la investidura de Sánchez i el projecte de llei d'amnistia.

"Quina casualitat que ara, que es podia arribar a un acord per formar govern, imputen als líders catalans. No tinc ni idea de si té raó o no, però quina casualitat que hagi de ser aquest dia. Podia haver sigut un any i mig abans o un any i mig després, però no, ha estat just enmig de les negociacions, si això no és influir..."

El magistrat diu que se l'acusa de prevaricació

El magistrat creu que aquestes declaracions "podrien suposar la imputació manifesta de la comissió d'un fet delictiu, prevaricació judicial, pel fet d'atribuir el dictat d'una resolució amb la sola voluntat d'influir, un extrem totalment aliè a la realitat del procediment penal en el qual s'emmarca la decisió". I destaca que, qui va fer aquestes declaracions "és el titular d'un òrgan a qui correspon, entre altres funcions, les de suport i cooperació amb l'Administració de Justícia".

El jutge assegura que des que va dictar la interlocutòria d'aquest cas, hi ha hagut moltes manifestacions en la mateixa línia als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, i insta la policia i "els òrgans competents" a investigar-ho i "depurar responsabilitats".

En la seva denúncia, el magistrat inclou les declaracions de la portaveu del govern, Patrícia Plaja, que el passat 7 de novembre va dir que "aquells a qui els pertoca impartir justícia, alguns, no tots, busquen no només condicionar negociacions polítiques, sinó castigar-les prevaricant".

El CGPJ ha admès a tràmit la petició d'empara de García-Castellón i ha donat 10 dies a Rodríguez i Plaja perquè presentin les seves al·legacions.