Cas Zaplana: la Guàrdia Civil l'acusa de gastar-se 4 milions de comissions il·legals
Ho afirma en un informe entregat al jutjat que investiga el cas Erial, i haurien estat per estacions d'ITV i parcs eòlics adjudicats a València
Un nou informe de la Guàrdia Civil assegura que l'expresident valencià i exministre del PP Eduardo Zaplana s'hauria gastat més de 4 milions d'euros en comissions il·legals.
Ho ha avançat aquest dimarts el digital El Plural, que ha tingut accés a l'informe, de 445 pàgines més annexos, on es detalla la investigació feta pels agents.
La Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, l'UCO, ha lliurat aquest informe al jutjat 8 de València que investiga el cas Erial, que ja va portar Zaplana a la presó el 2018.
Adjudicacions d'ITV i parcs eòlics
Les comissions haurien estat per les adjudicacions de les estacions d'ITV i del pla d'energia eòlica del País Valencià, i les hauria cobrades l'empresa Asedes, de la família Cotino.
Els diners s'haurien transferit a Imison International, una empresa pantalla amb seu a Luxemburg, i haurien arribat a mans de Zaplana a través d'almenys 4 empreses fantasma més.
L'informe, citat per l'agència Europa Press, que també hi ha tingut accés, assegura que la investigació ha aconseguit establir la "traçabilitat" dels diners en aquests moviments:
"S'ha determinat l'existència d'una ampla estructura societària que hauria tingut la finalitat de canalitzar, ocultar i posar a disposició dels seus beneficiaris finals aquests fons de suposada procedència delictiva."
El considerat testaferro de Zaplana, Francisco Grau, i un altre investigat, Joaquín Barceló, haurien ideat i executat l'entramat d'empreses pantalla i els moviments de diners.
Dues finques, tres àtics i molt més
Les empreses, amb noms com Costera del Glorio, Medlevante o Turnos Sylvatica, haurien servit per comprar immobles i béns per valor dels més de 4 milions d'euros.
En concret, Zaplana hauria comprat dues finques a la Vila Joiosa per més de 2 milions d'euros, un àtic a Madrid per 1,6 milions i dos àtics a Altea per uns 400.000 euros.
També s'hauria gastat 90.000 euros en reformes a l'àtic de Madrid, 21.000 en electrodomèstics, i 115.000 en un iot, a banda de moltes altres despeses.
Els investigadors de la Guàrdia Civil aporten com a proves una mena de "full de ruta" i un "relat de Medlevante" trobat al maletí de Zaplana, documents que descriurien l'entramat societari.
Zaplana ho nega tot
Després de fer-se públic aquest informe fonts pròximes a Zaplana han assegurat que les acusacions són només "sospites, conjectures i presumpcions".
També que l'informe és "un nou reciclat" de documents ja fets servir pels investigadors en anteriors informes, i han assegurat que no hi ha cap "prova directa" que Zaplana s'hagi beneficiat dels diners.
Detingut el 2018
Zaplana el van detenir el maig del 2018 acusat de malversació i blanqueig de capitals entre altres delictes, i la jutge va decretar presó preventiva sense fiança.
Pocs mesos després el van ingressar a un hospital diagnosticat de leucèmia, i el febrer del 2019 va quedar en llibertat, després que la jutge immobilitzés més de 6 milions d'euros que tenia a Suïssa.
Alcalde, president i ministre
Sempre dins del PP, Eduardo Zaplana va ser alcalde de Benidorm del 1991 al 1994 i l'any següent es va convertir en president de la Generalitat Valenciana.
El 2002 va entrar al govern espanyol encapçalat per José María Aznar com a ministre de Treball i Afers Socials, i entre el 2004 i el 2008 va ser portaveu del PP al Congrés dels Diputats.
Després va fitxar per Telefónica, on va ser adjunt al secretari general fins que el van detenir el 2018.
El van començar a investigar després que es trobessin documents comprometedors amagats en el fals sostre en un pis en què havia viscut, documents que van arribar al jutjat 8 de València.
