Casado deixa la política: 4 anys intentant unir la dreta i un final que gairebé trenca el PP

Pablo Casado deixa de ser diputat i no tindrà cap càrrec al Partit Popular. El president sortint del PP ho ha anunciat en el Congrés que celebra el partit per rellevar-lo per Alberto Núñez Feijóo: "És el moment de fer un pas al costat".

El pas de Casado al capdavant del principal partit de la dreta espanyola haurà estat breu. Quatre anys amb un final que gairebé trenca el partit.

Forjat a les Noves Generacions del PP, Pablo Casado va ser el candidat "outsider" al congrés que havia de substituir Mariano Rajoy, víctima de la Gürtel. Va arribar a la presidència del Partit Popular el juliol del 2018 com a guanyador del primer procés de primàries que es feien al partit.

El fins aleshores vicesecretari general de Comunicació del PP va aconseguir la victòria, al davant de Soraya Sáenz de Santamaría i de María Dolores de Cospedal. La lluita entre elles dues és la que, al final, el va catapultar a la direcció.

I hi va arribar marcant des d'un bon començament els que han estat els pilars d'aquests gairebé quatre anys: la bel·ligerància amb Pedro Sánchez i l'independentisme, i l'intent de recosir la dreta.

Casado va prometre el 2018 tornar a unir els exvotants del PP que se n'havien anat a altres partits com Ciutadans i Vox, basant la seva política en "la llibertat individual i econòmica", "la unitat d'Espanya per davant de tot", la família, la seguretat i la lluita contra el terrorisme.

De Palència, però diputat per Àvila

Nascut a Palència el 1981, amb 23 anys ja era el president de les Joventuts del partit, Noves Generacions, càrrec que va ocupar fins al 2013. En aquella etapa, Casado va compartir militància i amistat amb Isabel Díaz Ayuso, amb qui només es porta tres anys.

Va començar com a diputat a l'Assemblea de Madrid el 2007, i des del 2011 ho ha estat al Congrés dels Diputats. Primer per Àvila i després, com a cap de cartell del partit, per Madrid.

El 2015 va entrar al comitè de direcció del PP de Mariano Rajoy com a vicesecretari general de Comunicació del partit, càrrec que va ostentar fins a assolir el càrrec més alt dins de la jerarquia popular.

En aquella etapa, a Casado li va tocar donar explicacions pels múltiples casos de corrupció que colpejaven al partit, especialment la trama Gürtel.

Al seu currículum també hi ha una relació directa amb un altre exlíder del partit: del 2009 al 2012 va ser director de gabinet de José María Aznar, expresident del PP i del govern espanyol.

Títols acadèmics qüestionats

Mesos abans d'optar a la presidència dels populars, a Casado se'l va qüestionar molt per com havia aconseguit els títols universitaris que té o que assegura que té.

Es va començar a qüestionar la seva carrera acadèmica perquè tenia el mateix màster de la Universitat Rey Juan Carlos que l'aleshores presidenta madrilenya Cristina Cifuentes, tot i que l'hauria cursat anys abans.

Ell mateix va reconèixer que va saber que li havien convalidat la immensa majoria d'assignatures i que, en les poques que va cursar, per aprovar-les no va haver d'anar a classe ni fer cap examen.

A més, diversos títols que ell assegurava al currículum que eren postgraus d'universitats de prestigi, només eren cursos presencials de pocs dies acreditats amb un simple certificat d'assistència.

I per acabar-ho d'adobar, després es va saber que li van aprovar la meitat de la llicenciatura de Dret d'un cop just després de convertir-se en diputat.

La jutgessa va concloure que a Casado li havien regalat el màster com a "prebenda" per la seva "rellevància política". El Suprem també va constatar que ni Casado ni Cifuentes van cursar els seus màsters, però el va lliurar de les conseqüències judicials.

Molt bel·ligerant contra l'independentisme

Ja abans d'arribar a la presidència del PP, Casado es va significar en les seves opinions públiques pel que fa a l'independentisme català relacionant-lo directament amb ETA i amb "els dictadors de Veneçuela".

Un argument que després se li ha sentit repetidament en les intervencions al Congrés, molt crítiques amb les aliances de Pedro Sánchez per arribar a La Moncloa.

Pocs dies després del referèndum de l'1 d'octubre, va fer unes declaracions molt polèmiques en què va assegurar que Carles Puigdemont podia acabar com Lluís Companys si declarava la independència.

Casado es va significar advocant perquè s'il·legalitzessin els partits independentistes i reclamant "recuperar el terreny perdut en 40 anys d'adoctrinament" a Catalunya.

En els primers passos al capdavant del partit va prometre alliberar Catalunya, "segrestada per fanàtics, racistes i supremacistes", amb una tornada a l'ideari i les formes de quan el dirigia José María Aznar.

Fracàs a les urnes

Quan encara no s'havia assentat en el càrrec, Casado es va enfrontar a les primeres eleccions en què s'havia de mesurar amb Pedro Sánchez. No li van anar bé; ell mateix ho va reconèixer admetent un resultat "molt dolent": va ser el pitjor de la història del PP, perdent la meitat de diputats.

Després d'això, Casado es deixa barba. Segons algunes interpretacions, per semblar menys conservador. L'estrena del "new look" és ni més ni menys que a la presa de possessió d'Isabel Díaz Ayuso, i es converteix en el centre d'atenció en detriment de la presidenta.

Espanya torna a les urnes i, encara que el PP torna a perdre, Casado veu un canvi de cicle. Vox aconseguia un resultat històric, però Cs s'enfonsava.

Oposició dura

Durant aquests anys de cap de l'oposició, Casado s'ha caracteritzat pel seu to dur, moltes vegades agre, contra la política i les aliances del govern espanyol. També durant els moments clau de la pandèmia: el PP de Casado va donar suport al govern les primeres setmanes, però de seguida se'n va allunyar per marcar perfil propi.

Però si un tema ha centrat la seva política, aquest ha estat Catalunya. En més d'una ocasió ha fet bandera de l'article 155 de la Constitució, que creu que s'hauria hagut de tornar a aplicar. Tampoc ha estalviat crítiques contra la concessió dels indults als presos independentistes, ni contra els privilegis que diu que tenien a les presons catalanes, a més d'insistir en la necessitat de detenir Carles Puigdemont.

Pedro Sánchez va arribar a amenaçar-lo de no parlar-hi més si seguia acusant-lo de ser "còmplice d'un cop d'estat". Com a líder de l'oposició s'ha mostrat partidari d'il·legalitzar els CDR i Arran, i no ha dubtat a titllar l'expresident de la Generalitat Quim Torra de "desequilibrat".

Lluny d'establir un cordó sanitari a Vox, com moltes veus li demanaven, Casado hi ha compartit fotografies, com la de la manifestació de Colón per defensar la unitat d'Espanya i reclamar eleccions anticipades a Pedro Sánchez.

També hi era Ciutadans, amb el qual durant mesos va intentar teixir complicitats quan Albert Rivera encara n'ocupava la presidència. Després, amb Inés Arrimadas, l'objectiu ha estat un altre: substituir el partit taronja.

En aquest intent de tornar a unir els exvotants del seu partit, Casado va situar Cayetana Álvarez de Toledo com a candidata de les eleccions generals a Catalunya, i la va nomenar portaveu de la formació al Congrés. L'aposta no li va sortir bé, i la va acabar substituint quan encara no havia passat ni un any, l'estiu del 2020, entre acusacions encreuades de deslleialtats.

El foc amic es multiplica: Cayetana, però també Ayuso i Aznar, que l'abandonen progressivament després d'haver-li donat suport en els inicis al capdavant del partit.

I amb l'allunyament del líder, l'auge de la nova estrella: Díaz Ayuso arrasa a les eleccions madrilenyes i és la gran ovacionada de la convenció del PP d'aquesta tardor. Eclipsa Casado.

Les últimes polèmiques

Dient que a les escoles catalanes no es deixa anar al lavabo als nens que parlen castellà, o anant a una de les misses que van resar per l'ànima de Francisco Franco, Pablo Casado ha estat al centre de les polèmiques fins al final.

L'última, la que l'ha sentenciat, haurà estat segurament la més sonada. Casado se n'haurà d'anar a casa després de saber-se que persones del seu entorn van intentar espiar la presidenta de la Comunitat de Madrid per retreure-li un cas de presumpta corrupció en les hores més greus de la pandèmia.

Davant els escarafalls d'Ayuso, Casado es va defensar primer abanderant la lluita per la transparència i l'honestedat de les institucions. També obrint-li un expedient que l'endemà mateix va haver de tancar per intentar calmar els ànims.

Però la polèmica ja s'havia fet grossa i havia aconseguit fer sortir al carrer milers de seguidors dels populars per demanar la dimissió del seu líder i amenaçar de trencar el partit entre els partidaris de l'una i de l'altre.

Manifestacions de dia i de nit, amb proclames abrandades i mariachis, que s'han fet davant de la seu del carrer Génova de Madrid, una seu que Pablo Casado va decidir vendre per intentar passar pàgina dels casos de corrupció del partit.

No es pensava, però, que abans del trasllat encara hi hauria temps que algú el substituís al despatx de la presidència.