Català a la justícia: per què no n'hi ha prou oferint incentius econòmics als advocats?
La Generalitat paga 25 euros extres als advocats d'ofici per cada escrit presentat en català, però els lletrats consideren que el que cal són més jutges que els entenguin
La justícia és un dels àmbits on el català està més arraconat i no només això, sinó que s'utilitza cada cop menys. Una de les dades que ho demostren és el nombre de sentències que es fan en català en un any segons el Departament de Justícia. El 2019 el 8,46% de les sentències que es van emetre a Catalunya van ser en català. L'any passat van ser el 6,67%.
Catalunya mai ha aportat un volum significatiu de magistrats al sistema judicial espanyol, tot i que és la segona comunitat de l'Estat amb més població. Dels 138 aspirants a jutge que han entrat aquest any a l'Escola Judicial, situada a Barcelona, només vuit són catalans. Això vol dir que moltes de les places de magistrat als jutjats catalans seran ocupades per persones que no dominen el català.
A Catalunya la llengua catalana no és un requisit per exercir de jutge. Aquesta és precisament una de les raons per les quals els advocats eviten fer servir el català quan es dirigeixen el jutge, malgrat que la Generalitat paga 25 euros extres als lletrats d'ofici per cada escrit que presentin en aquesta llengua.
La penalista Íngrid Sagué explica, en una entrevista a TV3, que es tendeix a no fer servir el català "per protegir el client i els seus interessos".
"La tendència és no arriscar-te, no presentar escrits en català, més que res per protegir el client i defensar els seus interessos."
"Volem que ens entengui el jutge, el nostre principal objectiu és que ens doni la raó en tots els arguments que li hem exposat", afegeix Sagué, que insisteix que si al jutge "se li escapen dos arguments, perquè no els ha acabat d'entendre, o li fa més mandra llegir un text que no està habituat a llegir, això acaba perjudicant el client".
Beques per tenir jutges catalans
La Generalitat ha posat en marxa aquest 2023 un sistema de beques per als que vulguin opositar. L'objectiu és que hi hagi més jutges catalans, que coneguin el seu entorn, parlin la llengua i es vulguin quedar als jutjats catalans.
En 4 anys està previst que hi hagi 200 becats, que reben gairebé mil euros al mes, equivalent al salari mínim interprofessional. Però falta temps per saber si això tindrà impacte, perquè els aspirants a jutge es passen anys estudiant.
Formació jurídica en castellà
Un altre motiu per no fer servir el català és la formació jurídica de jutges, fiscals i advocats, que majoritàriament s'ha fet en castellà. A més, les lleis també estan redactades originalment en castellà.
Òscar Carod, advocat que treballa al torn d'ofici als jutjats de Barcelona, explica: "M'he trobat moltes vegades amb jutges amb qui entres a la sala, els saludes [en català] dient bon dia, i quan comencem a fer el judici canviem immediatament al castellà, bé perquè ells tenen la formació en castellà, o bé perquè nosaltres, que tenim una certa edat, també hem rebut la formació en castellà".
I encara una altra possible causa: "Les actuacions judicials poden tenir transcendència més enllà del territori on s'imparteix la justícia, perquè pot arribar a una segona instància i fins i tot a una tercera, al Tribunal Suprem", explica el president de la comissió de llengua del Consell de l'Advocacia Catalana, David Casellas Roca, que reconeix que això pot fer que s'opti pel castellà, "per evitar possibles traduccions".
25 euros per als advocats que parlen en català
La Generalitat ha augmentat dels 20 als 25 euros l'extra que paga als advocats d'ofici per cada escrit presentat en català. Quan van començar els incentius, el 2017, es pagaven 14 euros.
Al Col·legi d'Advocats de Barcelona, el que té més col·legiats, s'hi han acollit un 13% dels lletrats. En d'altres com Vic o Manresa, s'arriba a 6 de cada 10.
Diversos advocats consultats per TV3 valoren positivament aquest extra que reben, però reconeixen que no és determinant per a ells. El més important, diuen, és que els jutges els entenguin sense problemes.
David Casellas considera que seria bo "millorar els cursos de formació de català que es fan als jutges, jutgesses i fiscals que venen de fora" i també que la Generalitat es plantegi incentivar econòmicament no només els escrits presentats, sinó també "les actuacions orals", perquè a la sala de vistes es faci servir el català.
"Si qui ha de jutjar el nostre client i qui ha de llegir els nostres escrits no ens entén, al final ho fem en castellà", lamenta l'advocada penalista Íngrid Sagué.
