Catalá: "Ofendre Llarena dient que actua al dictat del govern no els donarà rèdit"
El ministre de Justícia critica els retrets dels polítics empresonats al jutge que investiga el procés sobiranista
El ministre de Justícia, Rafael Catalá, considera que les declaracions que estan fent els polítics independentistes empresonats al Tribunal Suprem contra el jutge Pablo Llarena són ofensives i adverteix que els acabaran perjudicant:
"Fan un dany gravíssim a la nostra democràcia i són impròpies d'un sistema de llibertats i de separació de poders com el que tenim a Espanya. Poden pensar que a ells els hi pot anar bé dir això, però ni tan sols això els anirà bé perquè ofendre un jutge dient-li que actua al dictat d'una altra tercera persona, sigui el govern, subcaps o qui sigui, no em sembla que els doni gaire rèdit en el seu procés judicial"
Són declaracions de Rafael Catalá a Televisió Espanyola en al·lusió als retrets que han fet Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart contra el jutge que investiga el procés sobiranista.
El ministre també ha dit que troba "molt ben fonamentada" la violència en la resolució que va dictar dimarts la sala penal del Suprem. En aquesta resolució, l'alt tribunal espanyol critica la justícia alemanya per no haver vist indicis del delicte de rebel·lió, però, alhora, obre la porta a rebaixar de rebel·lió a sedició l'acusació contra els polítics independentistes.
Em tot cas, Catalá confia que la fiscalia alemanya "tornarà a insistir previsiblement" en la posició de la justícia espanyola sobre l'extradició de Carles Puigdemont. "Si el debat és si hi ha hagut o no violència suficient, el Suprem diu que hi ha més de 100 episodis de violència", ha dit el ministre.
"L'alteració de la convivència amb un objectiu polític és terrorisme"
En aquesta entrevista a TVE, Rafael Catalá ha argumentat que el terrorisme és una "categoria" penal que "pot tenir graus", i que el que penalitza és "la utilització de la violència amb fins polítics". Ha descartat d'aquesta manera que hi hagi "una banalització" quan es demana l'aplicació d'aquest tipus penals tant en els fets d'Altsasu, a Navarra, com pel que fa als CDRs a Catalunya.
"Potser ens ha faltat explicar que dins del concepte genèric de terrorisme hi ha diferents nivells i circumstàncies, i no significa banalitzar en absolut. L'alteració de la convivència amb un objectiu polític és terrorisme. I té graus diferents"