"Català-valencià", la denominació que s'obre camí al Congrés a proposta de Ximo Puig

"Vull manifestar el meu compromís amb el castellà, el català, l'euskera i el gallec". Són paraules de la nova presidenta del Congrés, Francina Armengol, durant la sessió constitutiva de dijous passat.

Però aquesta defensa del plurilingüisme, que suposarà que a la cambra baixa els diputats puguin parlar en qualsevol de les llengües cooficials de l'estat tal com reclamaven ERC i Junts, ha rebut diferents atacs en els últims dies. 

N'han arribat des de les files de la dreta del Congrés i també des de les xarxes, però la crítica de més rang --amb declaració institucional inclosa-- ha sortit del palau de la Generalitat valenciana, on el nou govern de PP i Vox ha vist una oportunitat d'or de reobrir el meló de la unitat de la llengua, reclamant que es diferenciï entre el català i el valencià.

Un propòsit que no és nou i que ha rebut aquest dilluns la repulsa de l'expresident Ximo Puig, que ha avançat que els socialistes valencians demanaran a Francina Armengol que inclogui la denominació de "valencià" en el nou funcionament de la cambra, alhora que ha fet una crida perquè la llengua no sigui "objecte de conflicte".

Puig proposa així una fórmula que ja s'ha utilitzat altres vegades i que, a priori, podria comptar amb el suport de les formacions independentistes.
 

"Armengol està alineada amb la nostra posició"

La posició del socialista valencià per intentar acabar amb la polèmica no és menor, tenint en compte la seva proximitat amb Armengol i el fet que l'un i l'altra han presidit els darrers anys el País Valencià i les Illes Balears, que conformen, juntament amb Catalunya, els principals territoris de parla catalana.

"Armengol està alineada amb la nostra posició" que "aparegui" formalment el "valencià", ha assegurat Puig, que considera que la incorporació de les llengües cooficials al Congrés és una notícia positiva.

D'altra banda, l'expresident del País Valencià ha defensat que "no és moment de reobrir velles ferides" ni una "batalla cultural", i ha criticat que ho faci qui mai parla en valencià:

"El pitjor que li pot passar al valencià és que sigui objecte de conflicte, els qui no estimen el valencià no poden portar-nos a aquella situació."

El posicionament de l'expresident valencià anticipa la solució que probablement proposarà Armengol per tancar el debat i intentar que la denominació de la llengua no es converteixi en un escull més a l'hora de girar full a la política monolingüe que ha imperat fins ara a la cambra espanyola.

La denominació "català-valencià", segons ha explicat Puig en una roda de premsa, seria la mateixa que actualment està establerta al Comitè Europeu de les Regions.

L'ara senador socialista també ha detallat que la presidenta del Congrés ha d'"obrir converses" per si calgués introduir canvis en el reglament de la cambra, que és la base que regeix els debats al Congrés.

Segons els experts, aquest text ni prohibeix ni permet expressament l'ús de llengües cooficials, i el criteri ha quedat sempre en mans dels presidents, reticents a incorporar les llengües cooficials i minoritàries.

Què reclama la Generalitat Valenciana?

L'anunci de Francina Armengol va rebre l'endemà mateix, divendres, una dura crítica per part del govern valencià.

Qui hi va posar veu va ser la vicepresidenta segona de l'executiu, Susana Camarero, que va llegir una declaració institucional per denunciar que les llengües s'estan utilitzant "per a dividir i no per a unir".

En un text escrit excepcionalment en valencià, l'executiu de PP i Vox va demanar "per al valencià el mateix estatus d'oficialitat que per a la resta de llengües" i va anunciar un requeriment al govern espanyol i a la presidenta del Congrés perquè "es respectin les senyes d'identitat, la cultura i la llengua pròpia".

"La Generalitat no consentirà ni un atac més a la llengua, cultura i senyes d'identitat" del País Valencià i "arribarà on faci falta per defensar-les després de l'acord nefast per a Espanya", van assegurar en la declaració.

Es referien així al pacte dels socialistes i Sumar amb l'independentisme, que va permetre al PSOE retenir la presidència del Congrés.

"La Comunitat Valenciana ha de deixar de ser moneda de canvi en els pactes entre Sánchez i els separatistes catalans. L'anterior Consell ho permetia, el de Carlos Mazón no ho tolerarà, sempre amb lleialtat a la Constitució i amb fidelitat a Espanya", remarcava el manifest.