Catalangate: l'Eurocambra demana investigar a fons el cas Pegasus i abordar la reforma del CNI

El Parlament Europeu demana una investigació "completa, justa i eficaç" de l'espionatge il·legal amb el programari Pegasus a Espanya i abordar la reforma del CNI.

La Comissió d'Investigació de l'Eurocambra sobre Pegasus vol que l'Europol es pugui afegir a les investigacions, i que es posi en marxa la reforma del marc legal del Centre Nacional d'Intel·ligència que va anunciar fa un any Pedro Sánchez.

Així ho recomana l'informe votat aquest dilluns a Estrasburg i que és el resultat d'un any i tres mesos avaluant la situació a estats membres com Espanya, Grècia, Xipre, Polònia i Hongria. El text ha estat aprovat en comissió i les recomanacions aniran al ple de l'Eurocambra abans de l'aturada de l'estiu.

En el document, els eurodiputats donen per fet que el govern espanyol està darrere el Catalangate i, alhora, lamenten la falta d'informació que els han proporcionat les autoritats estatals per justificar l'espionatge.

En aquest sentit, exigeixen una investigació "justa i efectiva" dels casos d'espionatge no reconeguts pel CNI i demanen a l'Estat que ofereixi més informació sobre les escoltes que hi va haver amb l'argument de la seguretat nacional.

Específicament, el text demana que la investigació inclogui els casos denunciats per la investigació del centre Citizen Lab, que ha apuntat a l'atac els dispositius mòbils de 65 dirigents independentistes, a més de l'ús d'aquest programari contra Pedro Sánchez i membres del seu govern, després del suposat espionatge del Marroc.

La comissió demana a Espanya que asseguri que les 18 persones vinculades a l'independentisme que el CNI va reconèixer que ser espiades tinguin accés a l'autorització judicial del Tribunal Suprem que se'ls espiés.

ERC valora positivament la decisió perquè reforça les seves tesis sobre la persecució del moviment independentista. En canvi, des de Junts, Carles Puigdemont ha votat en contra de les recomanacions que fa la comissió perquè considera que legitima la tecnologia del ciberespionatge.

La visita de la comissió a Madrid va acabar amb polèmica pels entrebancs que es van trobar els europarlamentaris a l'hora d'investigar el cas. Presencialment, quan s'havien de reunir amb diputats del Congrés que no s'hi van presentar, i telemàticament, en el segon intent de reunir-se i que es va haver de suspendre per la falta de traductors.

Calen reformes

Tot i que el marc normatiu a Espanya "s'ajusta als requisits establerts pels tractats", els europarlamentaris veuen necessàries "algunes reformes, i l'aplicació a la pràctica s'ha d'ajustar plenament als drets fonamentals i garantir la protecció de la participació pública".

Davant la queixa de l'independentisme català per la falta d'avenços en els processos judicials per un suposat espionatge a dispositius mòbils, l'Eurocambra insta que les investigacions a Espanya "concloguin sense demora de manera imparcial i exhaustiva".

"Patró clar" de ciberespionatge a Espanya

L'informe remarca que hi ha un "patró clar" a la cibervigilància relacionat amb l'independentisme català. "La majoria de les intercepcions del Catalangate coincideixen i estan relacionades amb moments de rellevància política, com l'admissibilitat de les lleis de desconnexió pel Parlament i les causes judicials contra separatistes catalans, les concentracions públiques organitzades per Tsunami Democràtic i la comunicació amb separatistes catalans que viuen fora d'Espanya", diu el text.

Alhora, fa referència a les investigacions del centre Citizen Lab per subratllar que "tots els presidents de Catalunya des del 2010 han estat blanc de programes espia durant o després del seu mandat".

Tot i que l'autoria dels seguiments no queda acreditada, el text apunta que seguint una sèrie de paràmetres relacionats amb els casos d'espionatge, com l'adquisició d'aquesta tecnologia per part d'òrgans estatals, "s'assumeix que la vigilància dels objectius catalans va ser duta a terme per les autoritats espanyoles".

Més enllà d'Espanya

El programari Pegasus, dissenyat per l'empresa israeliana NSO Group, hauria permès espiar les xifres d'almenys 180 periodistes, 600 polítics, 85 activistes dels drets humans i 65 líders empresarials de diferents països.

El comitè d'investigació ha posat de manifest pràctiques d'espionatge "antidemocràtiques i il·legals" a diversos països de la UE Sophie in 't Veld, la ponent d'aquest investigació centrada sobretot en Polònia, Hongria, Grècia i Espanya.

"Alguns governs invoquen erròniament la 'seguretat nacional', que en realitat és una àrea d'anarquia on els ciutadans es queden sense protecció", ha lamentat el ponent.

"Malgrat l'envergadura de l'escàndol, la Comissió Europea i el Consell Europeu no han pres cap mesura. La seva inèrcia i el seu silenci els fan còmplices", ha denunciat, i els ha demanat "aplicar sense demora les recomanacions del Parlament".