Catalunya, a la cua en comprensió lectora a 4t de primària: perd 15 punts en 5 anys

Catalunya registra una de les pitjors dades del conjunt de l'Estat pel que fa a la comprensió lectora dels alumnes de 4t de primària. L'últim estudi PIRLS, corresponent al 2021, ja va constatar que Espanya estava per sota de la mitjana europea. Ara, les dades desglossades per autonomies (les que hi van participar voluntàriament) indiquen que els estudiants catalans són els tercers per la cua, només al davant dels de Melilla i Ceuta.

Catalunya (507 punts) està catorze punts per sota de la mitjana espanyola (521). Només Melilla (499) i Ceuta (498) tenen dades més dolentes.

En canvi, Astúries (550), la Comunitat de Madrid (539), Castella i Lleó (538), Navarra (524) i Andalusia (523) superen la mitjana, i les Canàries (510) supera la dada catalana.

Reculada de 15 punts en 5 anys

Si ho comparem amb l'edició anterior, del 2016, Catalunya ha reculat 15 punts. També Madrid ha caigut, 10 punts. Són dues dades que, destaca el document, constaten un "rendiment significativament menor".

Els resultats dels estudiants catalans els situen en una franja considerada "intermèdia" de comprensió lectora.

En l'estudi només hi han participat de forma voluntària aquestes 9 autonomies (de les 17 que hi ha) i les dues ciutats autònomes.

El PIRLS o Estudi Internacional del Progrés en Comprensió Lectora és l'informe més gran que es fa a escala mundial sobre aquest tema i és una iniciativa de l'Associació Internacional per a l'Avaluació del Rendiment Educatiu. A l'última edició hi han participat 57 països i 400.000 alumnes. Entre aquests, els de 500 escoles de l'Estat.

Espanya va obtenir 521 punts, set menys que en l'informe anterior i una xifra també per sota de la mitjana de la UE (528) i de l'OCDE-28 (533), però similar a la d'Alemanya (524) i Portugal (520). És un descens que trenca la tendència dels últims anys i que, en part, l'informe atribueix al tancament de les escoles per la pandèmia de la covid-19.

Una de les explicacions de la situació de Catalunya en el rànquing és que té un percentatge elevat d'estudiants amb un nivell molt baix de comprensió lectora, un 6%, només superat per Ceuta i Melilla, amb un 8% cadascuna. La mitjana estatal és del 5%.

En el cas dels alumnes amb un nivell avançat (molt alt), el percentatge a Catalunya és del 3%, a molta distància de l'11% d'Astúries i el 8% de Madrid. La majoria d'infants es troben en un nivell mitjà o alt.

L'estratègia d'Educació per millorar la comprensió lectora

Des del Departament d'Educació han afirmat que no els sorprenen els resultats, perquè van en línia amb els de les proves de competències bàsiques --que es fan a 6è i a 4t d'ESO-- del 2021 i 2022.

La Generalitat remarca que s'ha reduït el percentatge d'alumnes amb nivell alt i han pujat els de nivell baix i intermedi.

A l'hora d'explicar el perquè d'aquests resultats, asseguren que Catalunya té més complexitat a les aules que altres territoris de l'Estat. Per exemple, l'any 2006, el percentatge d'alumnes nouvinguts era del 14,3%, quan ara supera el 30%.

També hi veu com a rerefons el moment en què es va fer l'estudi --entre l'abril i el maig de l'any 2021-- i que hi ha més població desconnectada econòmicament, socialment i culturalment de l'àmbit educatiu.

Les famílies són un factor clau i se les vol implicar més. Està demostrat que els infants als quals els llegeixen en veu alta o que fan activitats de lectura a casa tenen un rendiment mitjà més elevat, igual que els que tenen més llibres a casa.

Per revertir aquestes dades, el Departament d'Educació posarà en marxa un pla pilot en 50 centres per determinar i analitzar què cal millorar. S'actuarà en les biblioteques escolars, per dinamitzar-les, actualitzar els catàlegs i que siguin un part important del projecte de centre. Aquest pla pilot es posarà en marxa el curs vinent i es farà amb el suport de 5 bibliotecaris, 1 per cada 10 centres.

Una altra proposta recollida a l'estratègia d'Educació és que 200 centres treballin en xarxa per compartir bones pràctiques.

Igualment, es vol fomentar la implicació de les famílies, garantir que hi ha 30 minuts diaris de lectura a primària i un espai setmanal a tots els cursos de l'ESO.

Es preveu que al juliol es concreti el pla per a les biblioteques escolars i també es presenti el Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya.