Catalunya, a la cua: només va rebre el 45% de la inversió a què s'havia compromès l'Estat
Picabaralla política entre Junts i el govern espanyol al voltant dels diners que reben les comunitats. Mentre que Junts denuncia la baixa execució dels pressupostos a Catalunya, des de Madrid asseguren que el fet que la formació hagi posat el fre als pressupostos de l'Estat és un tret al peu per als catalans.
Els retrets entre socis d'investidura arriben el mateix dia que La Moncloa exhibeix a Barcelona la col·laboració amb Esquerra per fer possible una altra investidura, la de Salvador Illa com a nou president de la Generalitat.
Tot plegat, arran de la negativa de Junts a aprovar el sostre de despesa per al 2025 i els objectius d'estabilitat del govern espanyol, que ha fet aflorar la baixa execució dels pressupostos a Catalunya un any més.
Durant el 2023, l'Estat va executar un 45% de les inversions pressupostades a Catalunya.
Això contrasta amb la xifra de Madrid, on es va executar un 211% del previst, o la de Múrcia, la més elevada de totes, amb un 217,9%.
En el cas de Catalunya i Madrid, la diferència s'explica, sobretot, en la diferència d'inversió en infraestructures ferroviàries.
Són dades que es desprenen de l'informe de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, que la formació ha fet públiques aquest dimarts després de demanar-les des del Congrés.
En aquesta taula es pot consultar el tant per cent del pressupost executat a cada regió:
Catalunya, a la cua en inversió real
En concret, Catalunya tenia pressupostades unes inversions estatals de 2.276 milions d'euros, però al tancament de l'any només se n'havien executat 1.028 milions.
Això situa Catalunya a la cua de totes les comunitats autònomes en inversió real, malgrat ser la tercera amb més recursos pressupostats.
El 2023, a Catalunya la inversió es va traduir en 130 euros per habitant, en contrast amb la Comunitat de Madrid, on van ser 373 euros per habitant.
El mapa mostra les diferències a cada zona:
Unes dades poc accessibles
Fins l'any passat, l'Estat publicava anualment les dades d'inversió executada al web del Ministeri d'Hisenda, però enguany s'ha limitat a informar-ne al Congrés, aprofitant que és l'únic que li exigeix la llei.
En el document que s'ha dipositat a la Cambra tampoc no hi apareix el percentatge total executat, que s'ha de calcular desgranant una per una les partides que hi figuren i comparant-les amb els pressupostos generals de l'Estat.
Les dades es van entregar el 21 de juny, un divendres al vespre, just abans del pont de Sant Joan.
Junts, però, ha esperat a fer-les públiques en un moment polític significatiu: el dia abans de la reunió entre Sánchez i Aragonès a la Generalitat.
L'Estat va accelerar les inversions en el segon semestre
L'informe mostra que durant la segona meitat de l'any el govern espanyol va accelerar les inversions. Mentre que en el primer semestre l'execució era només el 16% del pressupostat, en la segona part del 2023 el ritme de compliment va pujar.
Amb tot, no va arribar a la meitat del pressupostat. Per exemple, en el cas d'Adif va quedar en un 75%: s'havien previst unes inversions de 210 milions, i se'n van executar 158.
En canvi, sí que es va superar el previst per a Renfe, en què es va arribar al 127,9% d'execució, amb 194 milions.
Segons les dades, el govern espanyol només va executar l'any passat un 10,2% del previst pel Ministeri de Cultura a Catalunya, uns 132.000 euros d'1,3 milions.
En canvi, el Ministeri de Transició Ecològica mostra que es va arribar al 651,2% de l'execució, amb organismes com la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre en un 188,9%.
Pel que fa al Supercomputing Center de Barcelona, només es van executar el 40,8% de les inversions, mentre que les de la SEPI a Catalunya van limitar-se al 48%.
Moncloa diu que l'impacte per a Catalunya és de 1.500 milions
Segons el govern espanyol, el fet de no haver-se aprovat al Congrés els objectius del dèficit és un tret al peu per a Catalunya. L'impacte per als pròxims tres anys, diu, serà d'uns 1.500 milions d'euros a Catalunya.
Són diners que el Ministeri d'Hisenda assegura que Catalunya no podrà gastar. El mateix passa amb totes les comunitats autònomes i ajuntaments, que, si tornen als objectius de dèficit inicials --alerta-- s'hauran d'estrènyer el cinturó.
El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, n'ha parlat a Ràdio Nacional, on ha afirmat que "l'impacte" en comunitats autònomes i ajuntaments és "de més de 10.000 milions":
"En la proposta que feia el govern d'Espanya, tot l'ajustament es feia a nivell de l'administració central, és a dir, es mantenien uns objectius constants per a la comunitats autònomes i les corporacions locals."
Des de Junts, en canvi, asseguren que no es perd res, perquè el govern espanyol pot tornar a presentar una altra proposta.
De fet, en el termini d'un mes el govern haurà de tornar a presentar al Congrés els objectius de dèficit, que poden ser els mateixos que s'han tombat en aquesta ocasió.
Acusen l'Estat de prometre més inversions per no executar-les
Els juntaires, a més, exposen que no serveix de res que l'Estat prometi més inversions, perquè després les acaba incomplint. Ho ha apuntat l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, en una publicació a X en què denuncia el greuge "immoral" que --considera-- pateix Catalunya:
"Quan prometen un augment del finançament autonòmic, després ho compensen amb una inexecució de les inversions, de manera que la quantitat sempre queda igual, perquè el que puja per un costat, baixa per l'altre".
Puigdemont assegura que l'única "alternativa" és "tenir la clau de la caixa". Es refereix a un concert econòmic perquè, afirma, "sense això, Madrid continuarà vivint del que extreu de l'esforç dels catalans; la solidaritat territorial l'hem de decidir i acordar, no ens la poden imposar".
La Moncloa assegura que Junts interpreta malament les dades
El govern espanyol ha reaccionat als càlculs que ha fet Junts a través del ministre Óscar Puente, que ha contestat a Puigdemont a les xarxes socials.
Puente l'ha acusat de "no posar les dades absolutes perquè es veuria que a Catalunya és on es construeix més obra".
El ministre ha destacat que "a Madrid el 2023 es computa un pagament extraordinari per les autopistes radials, que el Consell de Ministres va aprovar el 27 de desembre per 564 milions d'euros; si en el total executat a Madrid li treus això, queda el volum normal per a Madrid, cap a uns 600 milions, que és el que hem executat any rere any":
"A Catalunya va passar el mateix l'any 2022; es computen 1070 milions d'un pagament per alliberar les autopistes que va dur les dades d'execució al 96%; veritat que ningú a Catalunya va dir que s'havia executat el 96%? Doncs no es pot fer aquest relat sobre Madrid, perquè el que importa és l'obra certificada, i en aquest camp Catalunya està sempre per sobre de totes les comunitats autònomes."
En aquesta taula es poden veure els milions totals que l'Estat va invertir en cada territori. En aquest cas, Catalunya se situa al quart lloc: