Catalunya acumula 42.500 milions menys d'inversió pública del que caldria des del 2009, segons Foment

Les administracions públiques, sigui l'Estat, la Generalitat o els ens locals, acumulen un dèficit d'inversió en infraestructures a Catalunya de 42.500 milions d'euros, entre el 2009 i el 2023.

Són els càlculs de la patronal Foment, amb números de la Cambra de Contractistes, que en els últims anys ha volgut posar xifres al que consideren una falta d'inversió "sistemàtica".

Parteixen de la premissa que, per ajustar-se a l'estàndard europeu, la inversió en infraestructures hauria de situar-se al voltant del 2,2% del PIB, "de manera sostinguda i recurrent".

Aquest 2023 va ser de l'1,1%, de manera que s'han licitat la meitat (3.318 milions d'euros) dels 6.434 milions que consideren que haurien estat necessaris.

Un decalatge de 3.117 milions que s'afegeix al dèficit acumulat durant més d'una dècada: des del 2011, la inversió pública va quedar clarament per sota de l'1% del PIB a Catalunya, uns números que només van començar a recuperar-se a partir del 2021, gràcies també a l'arribada de fons europeus. Aquest dèficit sistemàtic és el que explica l'acumulat, que arriba als 42.500 milions d'euros. Foment assegura que es tracta d'una xifra "escandalosa".

Davallada el 2023

Segons els seus números, la licitació d'obra pública va tornar a baixar aquest 2023 per part de totes les administracions:

► L'Estat hauria licitat projectes per valor de 715 milions d'euros, 262 milions menys que el 2022.

► La Generalitat va licitar 1.098 milions, 165 milions menys que l'any anterior.

► Els ens locals són els que sistemàticament més obra pública liciten: el 2023 van arribar als 1.407 milions d'euros, 262 menys que el 2022.

Segons Foment, la falta d'inversió "suposa una clara pèrdua d'oportunitats i de qualitat de vida dels ciutadans".

D'acord amb el seu estudi, i comparant-ho amb l'entorn europeu, a Catalunya bàsicament hi falten infraestructures de transport, amb menys nombre de quilòmetres de carreteres i ferrocarrils, en comparació amb altres regions europees similars. A més, Catalunya també queda per sota de territoris equiparables en superfície, PIB i població pel que fa al transport de mercaderies a través de ports i aeroports.

Foment explica que el dèficit d'inversió és crònic per a tot l'Estat, i que Espanya forma part del grup de països que durant la crisi econòmica del 2008 van optar per retallar despesa amb una reducció d'obra pública. Va ser el cas també d'Itàlia, Grècia, Portugal, Irlanda i Xipre. La patronal creu que aquest patró es manté, i el dèficit d'inversió col·loca Espanya a la cua europea.