Catalunya, al capdavant d'Europa en abandonament escolar prematur

El nombre de joves que deixen d'estudiar després de l'ESO baixa, però encara és el 14,8%, per sobre de la mitjana d'Espanya i de la Unió Europea.

En l'última dècada, aquesta xifra s'ha reduït un 18% –l'any 2008 era del 32,9%–, però Catalunya encara ocupa les primeres posicions en abandonament escolar prematur respecte a altres països europeus.

Se situa només per darrere de Romania, amb un 15,3% dels joves que no fan estudis postobligatoris, i lleugerament per sobre del conjunt d'Espanya, amb un 13,3%, mentre que la mitjana a la Unió Europea no arriba al 10%.

Famílies de rendes baixes i amb pocs estudis

Els col·lectius més afectats són els joves d'origen migrant i els que provenen de famílies amb baix nivell d'estudis o de renda, on les taxes d'abandonament superen el 20% i en alguns casos, fins i tot, arriben al 40%.

A més, els nois abandonen gairebé el doble que no pas les noies, tot i que per a elles les conseqüències són pitjors a llarg termini.

Són algunes de les principals dades d'un informe de la Fundació Bofill, que assegura que, en quatre anys, es podria assolir l'objectiu europeu de reduir l'abandonament fins al 10%.

Detectar els alumnes en risc d'abandonament abans que abandonin

Per fer-ho, reclamen un "pla de xoc ambiciós" per reduir l'abandonament, amb mesures dirigides als joves més vulnerables, com ja han fet altres països com Portugal, Grècia o Irlanda. 

Una de les claus és detectar els alumnes en risc d'abandonament i orientar-los perquè trobin el seu camí.

Proposen que s'utilitzi el Registre d'Alumnes (RALC) que va crear el Departament d'Educació el 2015, on consten tots els alumnes matriculats al sistema amb un codi identificador i que dura tota la seva vida acadèmica, per fer seguiment de les trajectòries els alumnes, sobretot aquell més desafavorit i amb necessitats educatives. 

Més beques salari i programes de mentoria als municipis

Es lamenta que a hores d'ara aquesta informació no es comparteix amb els Ajuntaments perquè puguin contribuir a detectar, atendre i reorientar els joves que han abandonat el sistema educatiu o que estan en risc de fer-ho.

L'informe també demana 11.000 beques salari anuals per a joves d'entre 16 i 18 anys de llars desafavorides per evitar que la seva situació socioeconòmica els impedeixi continuar formant-se, i programes de mentoria en tots els municipis de més de 10.000 habitants adreçats a infants i adolescents que no assisteixen a classe de manera puntual o crònica.

"Tot i que hi ha uns 32.000 joves de 16 a 18 anys en situació de risc de pobresa, no existeix un sistema d'ajuts econòmics que els compensi prou per garantir que continuïn els estudis fins, almenys, la secundària postobligatòria". 

Així mateix, reclama 27.000 places públiques més en cicles de formació professional, programes de formació i inserció i en centres de noves oportunitats. I que es distribueixin de manera equilibrada al territori perquè han detectat que en alguns municipis hi ha una oferta majoritàriament privada i sense una planificació que garanteixi que cap jove es quedi sense alternativa.

Des de la Fundació Bofill consideren que la reducció de la repetició, l'augment sostingut de les taxes de graduació a l'ESO i la promoció de la formació professional han ajudat a reduir l'abandonament, però creuen que "no n'hi ha prou amb aquestes mesures incipients per reduir de manera dràstica el problema" i temen que "pugui tornar a augmentar en períodes de recuperació econòmica". 

Miquel Àngel Alegre, coautor de l'informe, que han titulat "Agenda de xoc contra l'abandonament escolar prematur", ha reclamat en la presentació d'aquest dimecres que es destinin recursos econòmics a les beques salari:

"Ens estem jugant la possibilitat que alumnes que perfectament podrien estar transitant cap als estudis postobligatoris i mantenir-s'hi, ho facin o no ho facin, i això tot sovint depèn d'una qüestió de compensació econòmica."

L'abandonament prematur té efectes negatius en les condicions de vida i en la salut

Més enllà de les xifres, des de la Fundació Bofill subratllen que l'abandonament és un elevat cost social. Les persones que no tenen cap formació postobligatòria pateixen el doble d'atur que les que han continuat estudiant i tenen gairebé fins a quatre vegades més possibilitats d'accedir a una feina manual no qualificada. 

L'abandonament prematur, a més, és un dels factors associats a la precarietat. Gairebé un de cada tres dels que han deixat els estudis tenen dificultats per pagar l'habitatge, el doble dels joves que han seguit en el sistema educatiu. Tot plegat, calculen, pot arribar a sumar fins a l'1% del PIB a causa del menor desenvolupament econòmic i l'augment de la pobresa i l'exclusió social. 

No continuar estudiant té, fins i tot, efectes negatius en la salut: més de la meitat dels joves amb formació postobligatòria afirmen tenir una salut bona o excel·lent, mentre que aquesta xifra només arriba al 32% entre els que tenen trajectòries d'abandonament. 

L'Institut de Vic: de 150 abandonaments a l'any a no tenir-ne cap

A l'Institut de Vic fa anys que fan mans i mànigues, traient hores d'on poden, per poder guiar l'alumnat, i els ha donat resultats. En sis anys han passat de tenir 150 alumnes que abandonaven els estudis a no tenir-ne cap. En l'últim curs han reorientat una vintena d'alumnes en risc d'abandonar cap a una alternativa.

Aquest és el primer curs que han aconseguit tenir la figura de l'orientadora que dona suport als tutors i als alumnes per si cal fer algun canvi, que són "més freqüents durant el primer trimestre".

Sònia Santamans Jornet, pedagoga i orientadora de formació professional del centre. explica que l'objectiu és que "els nanos no marxin del sistema":

"Si no és possible, busquem vies alternatives, com mantenir algunes matèries per facilitar el canvi el curs següent o conduir-los cap a un certificat professionalitzador."

En el conjunt de Catalunya, aquest curs els orientadors educatius han crescut de 6 a 35, i per primer cop, s'han incorporat orientadors dedicats específicament a la formació professional, com la Sònia. Per a ella, és clau reivindicar la importància de continuar formant-se:

"En tractar-se d'una formació postobligatòria, es tendeix a pensar que els alumnes venen per què volen, però això no vol dir que tinguin prou grau de maduresa o de coneixement per decidir un futur que sovint se'ls planteja com de vida o mort."

Per això insisteix que "necessiten acompanyament en aquest procés".  Tot i les millores, per a la Fundació Bofill, el sistema d'orientació no arriba prou per assegurar la continuïtat educativa.

Alerten, per contra, que una orientació insuficient pot trencar recorreguts i que no hi ha prou recursos per donar suport als alumnes vulnerables i amb major risc d'interrompre els estudis, no només als centres, sinó també des de l'àmbit municipal.

Un 25% abandona el batxillerat i un 40% un cicle formatiu

Gairebé un de cada deu alumnes no acaben l'ESO –és el que s'anomena fracàs escolar– i encara són molts els que abandonen de manera prematura, és a dir, que no segueixen amb estudis postobligatoris o els deixen a mitges.

Un de cada quatre abandona el batxillerat i quatre de cada deu dels que comencen un cicle formatiu de grau mitjà no l'acaba.

És el que hauria pogut passar a la Mariam, l'Elena i l'Èric, però no ha estat així: han agafat l'altre camí, el que, gràcies a una bona orientació, els ha motivat a seguir estudiant. 

La Mariam va tenir dificultats per acabar l'ESO. Va accedir a un programa de formació i inserció de cuina i ara segueix estudiant un cicle formatiu de grau mitjà d'Elaboració de Productes Alimentaris. Després li agradaria fer un cicle superior d'Educació Infantil.

L'Elena sempre ha tingut clar que vol anar a la universitat per estudiar Odontologia. Va començar fent el batxillerat científic i, a mig curs, es va canviar al social, però no s'hi va trobar a gust. Ara ha trobat una altra via per seguir el seu objectiu: està estudiant un grau mitjà de Cures Auxiliars d'Infermeria, després continuarà amb un cicle superior i, finalment, vol accedir a la universitat.  

L'Èric també va començar batxillerat, però reconeix que no li interessava i que no estava motivat. Els seus professors li van recomanar estudiar el cicle formatiu de Cures Auxiliars d'Infermeria, com l'Elena, i ara està estudiant el cicle superior d'Higiene Bucodental. El seu somni és obrir la seva pròpia clínica.