Catalunya, la tercera comunitat que més aporta, però la sisena que menys rep

El model de finançament autonòmic és enrevessat i complex, però sempre hi ha un titular que es repeteix any rere any: Madrid, Balears i Catalunya són les comunitats que més aporten, però les que menys recursos acaben rebent.

Això es fa explícit quan arriba el juliol i s'activa una de les vies de finançament anuals per part de l'Estat: l'anomenada "liquidació", que es paga amb dos anys de diferència i que són els diners que les comunitats haurien d'haver rebut aquell any, però que no van transferir-se perquè es preveien molts menys ingressos tributaris dels que finalment van ser.

La liquidació, sumada a l'altra via, les entregues a compte (que es fan cada any), fa que ara ja es tingui una fotografia clara de com va quedar el finançament de l'any 2021.
 

Les que més aporten, les que menys reben

Les tres comunitats que més diners aporten per habitant són Madrid, Balears i Catalunya, en aquest ordre. Les que menys reben, també són, respectivament, Madrid, Catalunya i Balears.

En el cas de Catalunya, va aportar 3.153 euros per habitant, i en va rebre 2.848, 305 euros menys. Madrid rebria 935 euros menys per habitant, tot i que l'efecte capitalitat per la quantitat de recursos que capta en infraestructures estatals ho apaivagaria, i el més flagrant és el cas de Balears, on la diferència per habitant és de 338 euros.
 

El greuge per a Catalunya, segons un comunicat de la Generalitat, és que només el 2009 va quedar per sobre de la mitjana estatal en recursos transferits durant el primer any d'aplicació de l'actual model. Des de llavors, sistemàticament sempre s'ha situat per sota, dos punts i una dècima per sota, aportant molt més, en aquest cas, un 17,7% més.

A més, si es té en compte el cost de vida, Catalunya se situaria en el penúltim lloc, segons les dades facilitades pel Departament d'Economia. En el gràfic és la tercera columna, on s'introdueix el concepte de Paritat de Poder Adquisitiu (PPA), que pondera el cost de la vida per comunitat.

Independentment de la comunitat, la Generalitat també recorda que mentre els recursos de l'Estat han crescut un 88,7% entre 2012 i 2022, els recursos que reben les comunitats ho han fet menys de la meitat, un 40,5%.

Catalunya rebrà 2.020 milions en liquidacions

El que ha permès tenir una imatge definitiva de com va ser el finançament l'any 2021 és la liquidació del sistema de finançament. Les liquidacions és com qui es fa una previsió pròpia de quants diners es pot gastar durant un any tenint en compte els ingressos que té, però finalment, per l'evolució dels fets, n'acaba rebent molts més, o menys en alguns casos.

Com que qui planifica i controla aquesta previsió inicial és l'Estat, ara és també Hisenda qui transfereix els diners de més no previstos que van arribar el 2021.

És a dir, el 2021, l'Estat va transferir uns recursos (entregues a compte) a Catalunya d'acord amb una previsió de recaptació d'ingressos (provinents d'impostos com l'IRPF, IVA o impostos especials, etc.).

Com que finalment, durant el segon any de pandèmia, l'activitat econòmica i la recaptació tributària van augmentar molt més del que es pensava l'Estat, el model de finançament estableix que es compensi les comunitats autònomes amb els diners de més que els pertoquen. En el cas de Catalunya, rebrà 2.020,4 milions d'euros, el territori que en rep més, juntament amb el País Valencià, amb 1.900 milions d'euros.

Un model pendent de revisar

En plena campanya, el PSOE es va comprometre a abordar la reforma del sistema de finançament. Però aquest sistema ja s'hauria d'haver revisat el 2014 i el 2019.

La consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha criticat a Twitter que l'actual model és "injust, caduc i obsolet", però que "cap govern espanyol, ni del PP ni del PSOE, ho ha volgut tocar", i ha recordat que és la vegada que el sistema ha estat més anys sense canvis des que es va aprovar la primera llei de finançament autonòmic.

Mas ha assegurat que "aquest infrafinançament se suma a la inexecució reiterada d'inversions de l'Estat a Catalunya", i ha recordat que el 2021 el govern espanyol va executar el 36% de les inversions pressupostades a Catalunya.