Catalunya, cada cop més càlida i seca pel canvi climàtic

Augment de la temperatura mitjana i de fenòmens climàtics extrems, menys disponibilitat d'aigua i problemes d'erosió en platges i ports. Aquests són alguns dels pronòstics del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, un document de 624 pàgines elaborat per 140 científics, especialistes en diversos camps.

La tendència d'augment de la temperatura mitjana es dona des del 1950, i ara prosseguirà a tot el territori i durant totes les estacions, però serà més marcada a l'estiu i a les zones de muntanya. També hi haurà més nits tropicals --aquelles en què la temperatura supera els vint graus. En canvi, disminuiran les nits molt fredes. Les onades de calor, però, seran més intenses i duradores, i això pot perjudicar la salut de gent gran o que ja té problemes respiratoris o cardiovasculars.

L'informe té 25 capítols, que exposen tant les tendències climàtiques i d'emissions com l'impacte que el canvi climàtic pot tenir en els ecosistemes i en les diverses activitats econòmiques.

Entre els crits d'atenció hi ha l'adreçat al paper dels boscos, que compensen prop del 9,7% de les emissions que genera Catalunya, però que es poden veure afectats per l'abandonament de la gestió i la manca d'aigua. Això també fa que hi hagi més combustible al bosc i que, per tant, s'accentuï el risc d'incendi forestal. I no tan sols en les èpoques i els llocs en què és habitual, sinó també en altres moments de l'any i en altres territoris.

La manca d'aigua serà un dels problemes més angoixants dels pròxims anys a tot el territori, però més marcat a l'interior i a les zones meridionals. Això i l'augment de temperatures tindrà una forta incidència tant en el consum domèstic com, sobretot, en l'agricultura i la ramaderia, que haurien de ser molt més eficients en l'ús d'aquest recurs. A l'informe també s'assenyala que caldrà una gestió intel·ligent dels recursos existents i mobilitzar fonts no convencionals, com ara aigües d'origen pluvial i regenerades.

També es veurà afectada tota la franja costanera. Molts ports catalans poden patir per l'agitació de les aigües internes, especialment durant els mesos d'estiu.

Per mitigar aquests efectes, a l'informe es recomana la proliferació d'espais verds a les zones més poblades. També consideren molt important que la planificació urbanística en general tingui present aquest fenomen.

El turisme també quedarà afectat. El de neu és el més vulnerable al canvi climàtic, per la disminució de la innivació, però també per l'increment de la temperatura i els fenòmens extrems de vent. Això també afectarà la producció i el manteniment de la neu artificial.

En canvi, el turisme de sol i platja es pot veure menys afectat. Hi pot haver una certa pèrdua de confort en els mesos més calorosos, però, per altra banda, es pot donar un allargament de la temporada en els mesos previs i posteriors. El que sí que s'haurà de tenir en compte és la disponibilitat d'aigua i l'erosió de les platges.

Quant a l'energia, l'informe recorda que la producció i el consum són responsables de més d'un 75% de la generació de gasos d'efecte hivernacle. Aquest fet obliga a repensar el mix energètic, on les renovables han de guanyar protagonisme, a apostar clarament per l'eficiència en l'ús de l'energia i a repensar la mobilitat per reduir la dependència dels combustibles fòssils. També demanen un sistema molt més distribuït i de més proximitat, amb la figura dels prosumers, que són productors i consumidors alhora.

L'informe ha estat impulsat per les conselleries d'Exteriors i de Territori, juntament amb l'Institut d'Estudis Catalans, i amb el suport tècnic del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS).