Catalunya celebra una Diada marcada pel nou Estatut i els comicis de l'1 de novembre

El passeig dels Til·lers del parc de la Ciutadella de Barcelona ha estat l'escenari de la celebració de l'acte institucional de la Diada. En l'acte, que per tercer any consecutiu han organitzat conjuntament la Generalitat i el Parlament de Catalunya, hi ha tingut un paper destacat l'entrada en vigor del nou Estatut, que s'ha volgut simbolitzar amb una senyera que s'ha portat des de Miravet. També s'ha volgut fer esment a l'inici del procés de pau al País Basc, present amb una cançó en basc interpretada pel cantautor Paco Ibáñez. Unes 20.000 persones han acudit als actes al parc de la Ciutadella.

11/09/2006 - 20.07 Actualitzat 12/09/2006 - 10.57

L'acte central de la Diada ha tingut com a escenari el parc de la Ciutadella, on ja fa tres anys que es commemora la Diada amb desfilades i contingut reivindicatiu i musical. Aquest cop s'ha volgut anar més enllà del record de la caiguda de Barcelona a mans de Felip V i la senyera que s'hi ha hissat és la del poble de Miravet, per simbolitzar l'any de l'aprovació de l'Estatut. Unes 20.000 persones, segons els Mossos d'Esquadra, han acudit a la cita.

El músic rossellonès Pascal Comelade, acompanyat per l'Escolania de Montserrat, ha interpretat "Els segadors", l'himne de Catalunya. L'acte de la Ciutadella també ha comptat amb la interpretació de Jordi Savall de la peça "El cant dels ocells"; amb l'havanera "La gavina", en una versió de la cantant de fados Míssia, i amb la sardana "Per tu ploro", a càrrec de Marina Rosell. També hi ha hagut lloc per a una cançó en basc de Paco Ibáñez, per celebrar el procés de pau engegat al País Basc.

Després de l'acte d'homenatge a la senyera ha tingut lloc la tradicional recepció al Palau de la Generalitat, que per primer any s'ha fet amb el Parlament dissolt. Un acte que ha tingut el seu moment àlgid amb els brindis. Un primer amb la presència dels principals líders polítics i càrrecs institucionals, dos dels quals pràcticament s'estrenaven avui: el nou ministre Joan Clos i el seu substitut a l'alcaldia de Barcelona, Jordi Hereu. I l'altre brindis, amb els cinc personatges entre els quals sortirà el pròxim president de la Generalitat.

De fet, el candidat de CiU, Artur Mas, i el socialista, José Montilla, han estat dos dels principals protagonistes de la recepció parlamentària, durant la qual han estat en tot moment molt a prop l'un de l'altre mentre saludaven els diversos convidats.

Molt participatiu ha estat, també, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, impulsor d'aquesta nova Diada amb l'acte institucional del parc de la Ciutadella. L'any que ve hi anirà amb la mateixa condició que Jordi Pujol, que enguany ha tornat a assistir a l'acte i a la recepció després de faltar-hi l'any passat.

A la tarda les manifestacions independentistes han pres el relleu en la celebració de la Diada a diferents punts del país. Les marxes reivindicatives han començat a la plaça Urquinaona, al monument de Rafael Casanova, i han acabat al passeig de Lluís Companys. Formacions com Eusko Alkartasuna i el Bloc Nacionalista Gallec s'han sumat a la concentració que l'esquerra independentista ha convocat amb motiu de la Diada. Durant la marxa s'han fet crits contra el nou Estatut i a favor de la independencia de Catalunya. Cap al final de la marxa s'han cremat una bandera espanyola i una maqueta feta de cartró d'un cotxe dels Mossos d'Esquadra.

Un centenar d'entitats de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, reunides a la Comissió Onze de Setembre, han fet un acte lúdic al mateix passeig Lluís Companys.