Les comunitats del PP només accepten reubicar 400 menors i de forma voluntària

Les comunitats del Partit Popular han evitat pronunciar-se sobre un canvi de la llei d'Estrangeria perquè l'acollida de menors que arriben a les Canàries sigui obligatòria.

En la reunió de governs autonòmics a Tenerife d'aquest dimecres, que havia de desbloquejar la saturació dels centres d'acollida de les illes Canàries, els populars només han acceptat derivar 400 menors a la península i de forma voluntària.

És una xifra que es va pactar l'any passat i que està molt lluny de l'emergència actual: als centres d'acollida de les illes Canàries hi ha 6.000 menors migrants no acompanyats, el triple de la capacitat d'acollida que té l'arxipèlag.

En la votació, Catalunya s'ha abstingut perquè considera que la reubicació s'ha fet basant-se en unes xifres que no són reals, ja que només hi figuren els menors que la Fiscalia ha determinat oficialment que ho són. Ho ha explicat el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano:

"No s'ajusta a la realitat catalana: al sistema de protecció de la infància hi tenim acollits 2.369 menors migrants sols, però el Ministeri tan sols en comptabilitza 1.417"

Un acord de mínims que ja s'havia pactat en anys anteriors

L'executiu espanyol ha posat sobre la taula xifres concretes perquè les comunitats acullin de manera urgent uns 400 menors. Unes xifres que varien segons la capacitat i la població de cada territori.

A Catalunya n'arribarien 31, a Andalusia, Extremadura i Madrid, 30; la resta de comunitats acollirien entre 26 i 4 menors. La proposta ja es va fer en l'anterior reunió sectorial, l'11 de juny, però diversos territoris van bloquejar-la.

Des de les Canàries clamen perquè les altres comunitats autònomes es comprometin a acollir-ne de manera regular, però fins ara els compromisos han arribat de manera puntual.

L'any passat, els 33 menors dels quals s'havia de fer càrrec Catalunya no van arribar. El govern ho justifica perquè aquí també arriben directament menors no acompanyats, que queden sota l'empara de l'administració, i que superen aquesta xifra assignada. Això implica que els centres d'acollida catalans estan saturats.

De mitjana, aquest any han arribat 240 menors al mes. Segons el govern, Catalunya acull 6.759 joves fins als 23 anys, quan el sistema, asseguren, està calculat per a 4.000 places.  

La proposta de la Generalitat

La Generalitat vol que l'executiu espanyol reconegui l'esforç que considera que ja fa Catalunya en matèria d'acollida de menors migrants no acompanyats. El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha reiterat aquest dijous a Els Matins que la proposta de reubicació demostra el "grau de desconeixement" de la realitat catalana:

"Fins que les xifres amb què es treballi no siguin les reals no podem avalar cap proposta de repartiment."

Campuzano ha exigit que es valori la sobreocupació que hi pugui haver en tots els territoris, el temps d'estada dels menors i els recursos disponibles. A més, la Generalitat ha proposat que cada comunitat reservi un mínim d'un 25% de les places dels centres d'acollida de menors als joves migrants.

També sol·licita que el trasllat dels joves es realitzi un cop estigui acreditada la seva minoria d'edat --una qüestió sovint objecte de polèmica-- i que es respectin les competències catalanes exclusives en matèria d'infància.

Campuzano també ha defensat que si se supera el 175% d'ocupació, Catalunya també pugui derivar a altres comunitats alguns menors d'edat.

Finalment, el conseller ha posat sobre la taula el paper de la Unió Europea en matèria de migració:

"El debat sobre les competències no és exclusivament de Catalunya i Espanya. És un debat sobre el conjunt de la política de la Unió Europea. [...] L'organització d'una immigració legal i ordenada a traves de vies segures, més que un repte espanyol o català, és un ja un repte europeu."

Una fórmula que s'incompleix any rere any

La fórmula de la voluntarietat a què apel·la el PP és la mateixa que es va pactar els anys anteriors i que els governs autonòmics van incomplir. Segons el govern espanyol, l'any passat només van acollir 62 menors entre Andalusia, Aragó i Astúries, dels 373 que s'havia acordat.

El mateix va passar el 2022, quan es va decidir que 378 menors havien de viatjar a diferents comunitats, però 150 encara esperen des de les Canàries i Ceuta un destí d'acollida. Astúries, Andalusia i Extremadura van ser les úniques autonomies aquell any que van complir el pacte.

A més, el Ministeri d'Inclusió ha denunciat que el 85% de les places pagades han quedat buides.

Després de la trobada, que ha durat més de quatre hores, el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, ha acusat el PP d'encallar la solució:

"Si el PP accepta la derivació voluntària de 400 menors no entenem per què no es poden manifestar sobre una modificació legislativa que solucioni de manera definitiva aquesta situació. El que no es pot fer durant una emergència és no manifestar-se".

Reforma de la llei d'estrangeria

Més enllà de l'acord per la derivació de menors, el govern de Pedro Sánchez ha arribat a la Conferència Sectorial d'Infància i Adolescència amb una proposta de reforma de la llei d'estrangeria.

Precisament, aquesta reforma era el moll de l'os de la trobada i l'executiu volia explorar amb quins suports comptaria per tirar endavant el nou text, però d'entrada s'ha trobat amb la negativa.

Actualment la reforma s'està negociant i un dels punts del nou text estableix un sistema per derivar menors a altres autonomies quan una comunitat superi el 150% de la capacitat d'acollida, que és el que està passant ara mateix a les Canàries. Aquesta derivació obligatòria quedaria establerta per llei seguint diversos criteris, com el PIB o la població.

Abans de la trobada, la ministra Sira Rego ha justificat la necessitat d'abordar la reforma:

"Ha d'haver-hi un mecanisme de solidaritat territorial al nostre país. Els nens arriben a Espanya i no en podem deixar enrere a cap, és una qüestió de drets humans. Tampoc podem deixar enrere a cap territori. Canàries no es pot fer càrrec en solitud d'un fenomen com aquest"

El conseller Carles Campuzano ha traslladat a la reunió d'aquest dimecres les esmenes del govern al text del Ministeri, i ha lamentat que tal com està redactat no té en compte la singularitat catalana. En declaracions aquest dijous a Els Matins de TV3, rebutja avalar una reforma tal com està formulada. 

Vox acusa el PP de trencar els pactes de govern en cinc comunitats

El PP ha plantat la visita al centre de menors de Tenerife que hi havia prevista. Per això, la ministra d'Infància i Joventut, Sira Rego, ha demanat al líder popular Alberto Núñez Feijóo, que "miri als ulls als nens que hi ha aquí".

Posposant la decisió sobre l'obligatorietat d'acollir-los a altres comunitats, els populars busquen marcar distància amb l'extrema dreta de Vox, però sense arribar a enfrontar-s'hi del tot amb cap compromís tangible.

Precisament, després de l'anunci de l'acord per derivar 400 menors de manera voluntària, Vox ha acusat el PP de trencar els pactes de govern que tenen en cinc comunitats autònomes en matèria de migració. El partit d'extrema dreta ha anunciat que es reunirà d'urgència aquest dijous per decidir els propers passos, sense entrar en detalls.