Catalunya el 28A: entre el domini d'ERC i PSC i l'atenta mirada del PSOE

En bona part, la victòria del PSOE dependrà d'un bon resultat a Catalunya. De fet, això es veu clarament sobre el mapa del que va passar a l'abril

Aquest és el mapa del 28 d'abril a Catalunya, municipi per municipi... bàsicament groc, perquè Esquerra Republicana, per primer cop, va guanyar unes generals.

Es va imposar a gairebé 750 municipis, començant per Barcelona, Girona i Lleida i una trentena de capitals de comarca, com Figueres, Manresa, Igualada, Tortosa, Vic i la Seu.

El PSC va quedar en segona posició i va guanyar en 90 poblacions. La més important, Tarragona. Els socialistes també van ser els més votats en feus històrics del PSC, en ciutats molt poblades de l'àrea metropolitana de Barcelona, com l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà i Santa Coloma de Gramenet, però també a Badalona, Terrassa, Mataró, Salt i Salou.

El groc i el vermell, doncs, dominaven al mapa, a costa del lila d'En Comú Podem, que va desaparèixer i no aconseguia imposar-se en cap població, a diferència del 2015 i el 2016…
Per la seva banda, Junts per Catalunya s'imposava a poc més d'un centenar de localitats, bàsicament de l'interior i menys poblades, cap capital de comarca, com Besalú, Matadepera i el Port de la Selva. I al mapa hi havia també dos municipis amb el taronja de Ciutadans: Arres, a la Vall d'Aran, i Vilamalla, a l'Alt Empordà.

I com es tradueix això per circumscripcions? Doncs que Esquerra es va imposar a Tarragona, Girona i Lleida... i el PSC va recuperar Barcelona, on havia guanyat sempre a les generals fins al 2015, quan Xavier Domènech va ser el més votat.

Mai Esquerra havia aconseguit 15 escons al Congrés. I no gaire lluny, el PSC, en segon lloc, amb 12 escons, a 60.000 vots de diferència. Amb això, En Comú Podem, que havia guanyat el 2015 i el 2016, quedava en tercer lloc, empatat en escons amb Junts per Catalunya. Ciutadans es mantenia per terceres eleccions consecutives amb 5 diputats. El PP va obtenir el seu pitjor resultat i va quedar-se amb un sol escó per la demarcació de Barcelona, el mateix que l'extrema dreta, que aconseguia entrar amb un.

Així doncs, mapa bicolor a Catalunya. A Espanya, el vermell del PSOE va ser gairebé hegemònic. Pedro Sánchez va guanyar a tot arreu amb algunes excepcions. El PP només va poder retenir Salamanca i Àvila, on sempre hi ha guanyat la dreta. El mateix que Lugo i Ourense, a Galícia. Les altres excepcions van ser Navarra, on es va imposar la coalició de centredreta Navarra Suma, i Euskadi, on el PNB va repetir la victòria de l'abril. I a Catalunya, com dèiem, també nota discordant, amb victòria independentista a tres de les quatre demarcacions i en el global de Catalunya.