Catalunya és més càlida i més àrida: s'ha escalfat un grau en només 30 anys

Estem vivint condicions meteorològiques que contínuament trenquen rècords, de temperatura, de sequera... Ho diuen les dades, però també cada cop és més obvi per a tothom que el nostre clima està canviant a causa de la crisi climàtica.

Però com està canviant? Quin és el clima que tenim ara, en cada zona? La resposta la trobem en una sola eina: el nou Atles Climàtic que s'acaba de presentar, basat en les dades des de 1991 al 2020.

L'Organització Meteorològica Mundial marca que s'ha d'actualitzar cada 30 anys, el període que fins ara s'havia considerat el més adient.

I és que el clima de cada lloc fins fa poc era una referència prou estable, amb variacions sí, però no tan grans com les que estem experimentant en les darreres dècades.

30 anys, ara, és un període massa llarg, i el nou Atles Climàtic ho evidencia amb aquesta dada: entre 1991 al 2020, Catalunya s'ha escalfat un grau de mitjana:

"La climatologia fins a finals del s. XX era molt estable. Hi havia una variabilitat, és clar, però no hi havia una tendència clara en temperatures o precipitació. Ara sí que ho estem veient, i en un ritme molt accelerat."

Ho diu Marc Prohom, cap de l'Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya, que assegura que les dades s'han d'actualitzar cada cop més sovint:

"El clima està canviant amb tanta rapidesa que la fotografia que tenim, en només 10 anys, haurà canviat tant que 30 anys seran massa temps. Probablement, haurem d'actualitzar els Atles cada 10 anys."

Una Catalunya una mica més àrida

El nou atles actualitza el coneixement que teníem del nostre clima, fins ara... perquè l'acció humana ha provocat que hi hagi diferències notables amb els atles preexistents: amb el primer que datava de 1930, i amb el segon que recollia el període de 1960 a 1990.

També amb la versió digitalitzada que es va fer el 2001. Aquests atles mostraven dades d'un clima estable i sense tendències, però ara les regles del joc ja no són les mateixes.

I això ho ha comprovat al llarg dels seus anys d'observacions i estudis el climatòleg Javier Martin-Vide, que ha participat en aquest Atles, i ja havia elaborat l'anterior, el de 1960 a 1990:

"Els canvis més grans els hem vist en la temperatura. I si anem a exemples concrets, un de molt clar és que al Tibidabo ja fa la mateixa temperatura mitjana que a l'Eixample de Barcelona ara fa 30 anys. La zona més fresca de la ciutat, amb la temperatura de la zona més calorosa."

I en un país com el nostre que, per la seva geografia, té un clima complex, amb molta diversitat, els canvis estan sent també molt locals, amb grans diferències a molt poca distància.

Prohom posa com a exemple el contrast entre el lloc on plou menys amb el lloc on plou més:

"Hi ha un gran contrast de precipitació entre la zona més àrida, a Riba-roja d'Ebre, el lloc de Catalunya amb menys pluja, amb només 323,6 mm anuals, i el lloc més plujós de Catalunya, que és Espot, amb 1.563,3 mm. Això és 5 vegades més de pluja, en només 120 km en línia recta!"

I és que gràcies a l'augment d'estacions meteorològiques, les dades recollides revelen informacions que no es coneixien fins ara: per exemple, ha sorprès que els Ports de Beseit són molt plujosos, amb més de 1.000 mm/any.

També, per primer cop, hi ha una desena d'estacions a més de 2.000 metres a alta muntanya. "A Espot, per exemple, es creia que no se superaven els 1.000 mm anuals, i se superen amb escreix!", diu Javier Martín-Vide.

Catalunya té indrets on plou menys que a Melilla

La dada posa en evidència l'extraordinària variabilitat de la precipitació al nostre país. Precisament, en l'actual context de sequera, la pluviometria atreu més atenció que mai.

I malgrat que les dades climàtiques es refereixen a períodes llargs de 30 anys, també, en aquest poc espai temporal, han recollit una tendència a la disminució de pluja. L'àrea semiàrida de Catalunya ha crescut:

"I per primer cop, registrem zones, al sud del Segrià i a la Ribera d'Ebre, amb menys de 350 mm/anuals de mitjana, que és poquíssim. Això no ho havíem vist mai!"

Ho diu Sarai Sarroca, directora del Servei Meteorològic de Catalunya, que destaca que és menys del que es registra en una zona tan seca com Melilla, situada al nord del continent africà:

"Estem veient canvis de patrons en distribució de precipitació. A l'estiu hi ha llocs com el Ripollès on plou significativament menys."

De fet, la precipitació mitjana a Catalunya es fixa en 680 mm/any, molt per sota de la mitjana planetària, que és de 1.000 mm/any, i una mica per sobre de la mitjana de tot l'estat, que és de 640 mm anuals.

En 30 anys hem passat de tenir glaçades al Pirineu uns quants mesos a l'any, a no tenir-ne gairebé cap. En 30 anys ja tenim més zones semiàrides.

En 30 anys la nostra mitjana de temperatura és de 13,1 graus, un grau més que fa 30 anys...

I ara ja no podrem esperar 30 anys més per conèixer com és el nostre clima, allò que alguns diccionaris defineixen com "les condicions atmosfèriques climàtiques que caracteritzen la meteorologia d'un indret", condicions més canviants que mai.

Una eina pensada per a investigadors, polítics i empreses

El nou atles està digitalitzat i a l'abast de tothom al web del Servei Meteorològic de Catalunya: https://www.meteo.cat/wpweb/climatologia/el-clima/atles-climatic/.

És una eina per a planificar, tenint en compte els efectes de la crisi climàtica. Les dades són obertes, i especialment valuoses per a l'agricultura, el turisme, la protecció civil o la salut.

Sarai Sarroca destaca que aquest atles "és molt útil per a investigadors, responsables polítics i empreses":

"Sobretot a nivell de planificació, tant territorial, de gestió de l'aigua, de plans d'inundabilitat, d'implantació d'energies renovables... I a nivell d'empreses públiques i privades també per definir on va bé plantar què, o si és un lloc per edificar-hi segons què..."