Catalunya ha perdut vuit dies de fred d'hivern en l'última dècada: cada cop són més suaus

Trobar un dia per posar-nos un jersei gruixut, guants, mitjons llargs, abric i bufanda costa cada cop més i la impressió que els hiverns ja no són el que eren es va estenent.

Ara, un informe dels científics de Climate Central ho confirma. Aquest estudi revela que en els últims deu anys Catalunya ha perdut una setmana d'hivern estricte, o dit d'una altra manera, tenim vuit dies menys a l'any en què els termòmetres estan a zero graus o per sota. 

Com s'ha calculat? 

Els científics de Climate Central, especialitzats en canvi climàtic, han analitzat l'evolució de les temperatures dels hiverns a 123 països de tot el món des del 2014 al 2023. La conclusió que n'han tret és que un terç d'aquests països --una quarantena-- tenen ara una setmana menys d'hivern estricte que fa una dècada. Entre aquests hi ha Espanya.

Hi ha zones del planeta, però, on l'hivern s'ha suavitzat molt més. És el cas de Dinamarca, Estònia, Letònia i Lituània. Actualment, en aquests països tenen tres setmanes menys d'hivern que fa deu anys. 

Què ha passat a Catalunya?

Com hem explicat, aquí hem perdut vuit dies de fred intens durant l'hivern. Aquesta és la mitjana catalana, però si ens ho mirem per demarcacions hi ha diferències importants. 

Així, a la de Lleida ara tenen onze dies menys d'hivern estricte, a la de Barcelona n'han perdut nou, a la de Girona vuit i a la de Tarragona cinc. Però, més enllà de superar o no els zero graus de temperatura, l'estudi de Climate Central es fixa en altres indicadors que dibuixen altres característiques dels hiverns actuals i ens ajuden a veure com s'estan diluint. 

Marc Prohom, cap de climatologia del Meteocat, parla, per exemple, dels dies en què hi ha glaçades i de la durada, intensitat i freqüència de les onades de fred. Assegura que tots aquests fenòmens van a la baixa i que la tendència a tenir uns hiverns cada cop més suaus es dona per consolidada.

Menys onades de fred

Segons dades del Meteocat, ara hi ha la meitat d'onades de fred que a mitjans del segle XX. Respecte a aquest mateix període, a Lleida s'han perdut deu dies de glaçades a l'any i al Turó de l'Home els dies gelats, quan el termòmetre no passa dels zero graus, han passat de 24 anuals a només 17. 

Marc Prohom explica que allà on els hiverns acostumaven a ser més crus és on s'estan suavitzant més, i que això té un impacte directe en la temporada de neu a l'alta muntanya: 

"Les condicions cada cop són més càlides i fan que la neu a terra duri menys, de manera que la temporada de neu comença més tard i acaba més aviat"

La suavització dels hiverns té conseqüències econòmiques per a molts sectors, i no només per als esports de neu. Els pagesos amb oliveres i fruiters necessiten glaçades i temperatures baixes per afavorir el procés natural d'aquests cultius.

Menys temporals, però no desapareixeran

Tot i la constatació que els hiverns s'estan suavitzant a nivell planetari, Abel López --especialista en canvi climàtic de la Universitat de La Laguna, a Tenerife-- adverteix que encara viurem episodis extrems amb temperatures molt fredes:

"És probable que encara tinguem temporals de fred extrem com el vam viure amb la borrasca Filomena. Tindrem temporals, però cada cop seran menys freqüents"

Fa quatre anys, el pas del temporal Filomena per Catalunya va deixar gruixos de fins a 60 centímetres de neu al Priorat i a l'interior de les Terres de l'Ebre.