Catalunya haurà de retallar 293 milions pel no del PP als objectius d'estabilitat

Catalunya no podrà gastar tant com preveia aquest 2024. Si el govern de la Generalitat va aprovar un projecte de pressupostos expansiu amb el vistiplau del PSC i a l'espera de l'acord amb els Comuns, el que no esperaven des de Palau és que ara hagin de retallar la despesa a causa d'una decisió a Madrid.

A efectes pràctics, Catalunya haurà de retallar 293 milions d'euros del que preveia gastar per a aquest 2024 perquè el PP ha tombat els objectius d'estabilitat. Aquests objectius d'estabilitat són claus perquè marquen el que les administracions poden gastar en relació al que ingressen.

La diferència és que els objectius que proposava el Ministeri d'Hisenda eren més flexibles per a les comunitats autònomes i permetien que gastessin més --una dècima-- que els que es van enviar a l'abril a Brussel·les, que fixava que havien de quadrar els comptes.

No és un càlcul virtual, perquè la Generalitat ja havia fet el seu pressupost amb aquest marge de despesa i havia enviat a institucions com l'Airef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal) una despesa prevista que incloïa aquests 293 milions. Per dimensionar-ho, aquests milions són equivalents a la meitat de tot el pressupost del Departament de Cultura per a aquest 2024.

Retallades a totes les comunitats

Què passarà ara? Les comunitats autònomes s'hauran d'ajustar el cinturó. Els objectius d'estabilitat que ara hauran de complir totes les comunitats autònomes després que el PP hagi tombat el que proposava el govern espanyol fixen que cap govern autonòmic podrà gastar ni un euro més del que ingressen, un dèficit del 0%.

En canvi, si aquests objectius d'estabilitat proposats per la ministra d'Hisenda haguessin tirat endavant, haurien pogut gastar una dècima més del que ingressen en relació al seu PIB, un dèficit del 0,1%.

No és una situació que afecta únicament Catalunya, té un impacte directe sobre els comptes de totes les comunitats autònomes, que, paradoxalment, governa el PP en la seva majoria. Per això, si Catalunya haurà de retallar 293 milions, Ayuso, a Madrid, haurà de retallar 284 milions; Carlos Mazón, al País Valencià, 137 milions; o Juanma Moreno, 195 milions d'euros. Un impacte total de 1.456 milions d'euros.

Tornen les regles fiscals

Aquests objectius d'estabilitat s'envien a Brussel·les perquè Espanya haurà de tornar a complir amb les regles fiscals que van decaure amb la pandèmia. Això significa que Espanya no podrà gastar més d'un 3% del que ingressa, i si ho fa, la Comissió Europea podria multar-la a causa d'un procediment de dèficit excessiu.

L'Airef ja va advertir que si moltes comunitats autònomes poden apujar la despesa o rebaixar impostos, com fa Madrid o les comunitats autònomes governades pel PP, és pel volum extraordinari de transferències i liquidacions provinents del sistema de finançament autonòmic degut a la pujada de la recaptació per la inflació i un moment de creixement econòmic.

Però això, avisa l'Airef, no perdurarà sempre, i pot implicar un problema a futur per a la sostenibilitat dels comptes públics quan vinguin mal dades i els ingressos tributaris baixin.