Catalunya, la tercera que més aporta a l'Estat, i la desena a rebre: consulta el rànquing

Catalunya torna a ser la tercera comunitat que més aporta a l'Estat per habitant, però a l'hora de rebre la seva part dels recursos cau a la desena posició.

En plenes negociacions per a la investidura de Salvador Illa, i amb la proposta d'ERC d'un model de finançament singular, aquest divendres el Departament d'Economia ha fet pública la situació de Catalunya amb el model actual.

Segons les dades de liquidació del Ministeri d'Hisenda, el 2022 cada català va aportar 3.565 euros, però en va acabar rebent 300 menys. Exactament, 3.264 euros.

Aquesta situació és similar a la de l'any anterior, quan Catalunya també havia estat el tercer territori que més diners va aportar i el desè de rebre'n.

Així, els catalans van aportar un 17,5% més que la mitjana, però amb la distribució posterior van quedar un 2,3% per sota. Això suposa que la diferència entre la xifra aportada i el que es rep és de gairebé 20 punts percentuals --en concret 19,8--, i augmenta fins als 26,4 punts si es té en compte l'impacte del cost de la vida, que relega Catalunya a la catorzena posició en recursos rebuts.

13 anys a la cua

Amb aquests números, Catalunya queda per tretzè any consecutiu a la cua de les comunitats en ingressos rebuts per habitant. Només el 2009, el primer any d'aplicació d'aquest model, Catalunya va quedar per sobre de la mitjana del conjunt de territoris.

El govern assegura que és un greuge aquesta situació que es repeteix des del 2010, i denuncia que encara empitjora si es té en compte l'impacte del cost de la vida.

Així ho ha assenyalat Natàlia Mas, consellera d'Economia i Hisenda, que diu que Catalunya "torna a sortir penalitzada" del model de finançament i reivindica que "això només canviarà quan recaptem tots els nostres impostos", i que per aquest motiu "cal tenir la clau de la caixa".

Madrid, Balears i País Valencià també perden posicions

Catalunya no és l'únic territori que paga més del que rep: Madrid i Balears són les que aporten més per càpita, però, a l'hora de rebre, també perden posicions, fins a l'onzena i la novena, respectivament.

En canvi, tot i partir d'una aportació molt més baixa, Cantàbria i La Rioja acaben sent les dues comunitats que més reben. Al contrari del que li passa al País Valencià, que és l'autonomia que menys diners rep.

Andalusia és l'únic territori que queda en la mateixa posició, i Extremadura és de les que recapten menys però acaba tercera en recursos rebuts.

Catalunya, a la cua d'inversions executades per part de l'Estat

Aquestes xifres veuen la llum només dos dies després que Junts fes públiques les xifres d'execució d'inversions pressupostades per part de l'Estat a cada comunitat autònoma, el mateix dia que es negava a aprovar el sostre de despesa per al 2025 i els objectius d'estabilitat del govern espanyol, amb l'argument la baixa execució dels pressupostos a Catalunya.

Durant el 2023, l'Estat va executar un 45% de les inversions pressupostades a Catalunya. Això contrasta amb la xifra de Madrid, on es va executar un 211% del previst, o la de Múrcia, la més elevada de totes, amb un 217,9%.

En concret, Catalunya tenia pressupostades unes inversions estatals de 2.276 milions d'euros, però al tancament de l'any només se n'havien executat 1.028 milions. Això situa Catalunya a la cua de totes les comunitats autònomes en inversió real, malgrat ser la tercera amb més recursos pressupostats.

En el cas de Catalunya i Madrid, la diferència s'explica, sobretot, en la diferència d'inversió en infraestructures ferroviàries.

El 2023, a Catalunya la inversió es va traduir en 130 euros per habitant, en contrast amb la Comunitat de Madrid, on van ser 373 euros per habitant, segons les dades de l'informe de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, que la formació de Miriam Nogueras va fer públiques dimarts després de demanar-les des del Congrés.