Catalunya, líder en consum de menjar processat: "Estem perdent habilitats i hàbits culturals" 

L'augment dels preus dels aliments està passant factura en la dieta de les famílies, que cada any poden comprar menys menjar i begudes tot i gastar més diners en la cistella de la compra. Un encariment dels preus que també comporta alguns canvis en els hàbits alimentaris, com l'augment del menjar processat, la disminució en el consum de fruita, verdura i peix frescos o una cuina amb més planxa i menys arrebossats i fregits.

En concret, l'any passat cada resident a l'Estat va consumir un 0,7% menys de menjar i beguda, però va pagar un 7,5% més que el 2022 al mercat o al supermercat, segons l'últim Informe de Consum Alimentari a Espanya publicat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

Aquesta factura encara és més alta a Catalunya, la tercera comunitat de l'Estat tant en consum com en despesa alimentària per càpita.

I això que fa un any i mig que hi ha en vigor un IVA rebaixat dels aliments de primera necessitat, una mesura que s'ha allargat fins al setembre, quan es preveu que molts preus s'encariran.

2.000 euros i 630 kg per persona a l'any

A les llars catalanes es van consumir l'any passat 630 kg o litres de menjar i beguda per persona, que van costar un total de 2.001 euros per càpita.

Al conjunt de l'Estat, el consum alimentari es va situar en 574 kg o litres per persona en un any, amb un cost de 1.730 euros per càpita de mitjana. I això que va caure la compra de begudes de tota mena, excepte la d'aigua embotellada.

Només el 37,6% de la cistella de la compra eren productes frescos; la resta, aliments elaborats.

Més ous, patates i plats preparats

La dieta mediterrània continua dominant els àpats familiars però els plats processats --conserves, congelats, sopes, cremes, pizzes, preparats de pasta o truites refrigerades, per exemple-- van guanyant pes a poc a poc.

I és que l'any passat, la compra de plats preparats va créixer un 1,5% a l'Estat, tot i disminuir el volum de menjar adquirit a cada casa. De mitjana, cada individu a Espanya va consumir 16 kg o litres de plats precuinats i es va gastar uns 75 euros en aquest concepte, un 9,7% més que un any abans. A Catalunya, la mitjana se situa en els 21 kg/l l'any.

Les sopes i les cremes, amb un 37% del consum en volum de vendes en el seu segment i un creixement de l'11%, lideren el grup anomenat de plats preparats, seguits dels plats congelats, que són els que més han crescut en un any --un 15%--. També destaquen les pizzes i les conserves, tot i que han perdut quota de mercat, juntament amb els plats preparats de pasta.

Les truites refrigerades, en canvi, tot i ser un segment petit --un 3,5% dels processats--, han disparat les vendes un 13% en un any.

Gent jove o gran que viu sola, els que més en consumeixen

Els plats preparats representen actualment un 2,62% del consum alimentari global. I el perfil de les llars on més plats precuinats consumeixen són aquelles on hi ha menys gent: adults i joves que viuen sols, gent gran jubilada, parelles sense fills o amb fills adolescents i famílies monoparentals.

Entre els aliments de la dieta bàsica que més s'han consumit l'últim any destaquen les patates i els embotits, que han augmentat les vendes un 16% i un 14% respectivament, i també els ous que, com que no s'han encarit, s'han convertit en una de les fonts principals de proteïna.

Tot i que cada cop es fan més àpats de plat únic --una altra tendència a l'alça--, l'amanida verda continua sent la reina dels menús i el plat que més sovint se serveix a totes les taules.

La segueixen les pizzes, les amanides de tomàquet, els macarrons o espaguetis, el pit de pollastre, les llenties i els cigrons, la sopa de pasta, el llom, el lluç, les truites i els ous ferrats. La mongeta tendra també se situa en el top 15 del menú diari habitual.

Preparacions més simples i amb caldos i salses envasats

L'estudi també adverteix que les preparacions dels àpats principals, bàsicament dinars i sopars, s'han simplificat, amb l'ús de productes elaborats (com salses o caldos envasats) que només s'han d'escalfar i afegir al plat principal.

Cuinar a la planxa és la preferència dels consumidors en un 34% dels casos, seguida de servir menjar fred o a temperatura ambient que no s'hagi de coure (30%).

També s'han millorat els esmorzars, que acostumen a ser dolços --cafè, llet, cacau i galetes-- si es fan a casa a primera hora i salats --sobretot a Barcelona i l'àrea metropolitana--, si es pica a mig matí. Un costum més sa que menjar dolç però que va a la baixa per reduir despeses.

El gran perill de no cuinar: no saber gestionar la pròpia alimentació

Toni Massanés, director general de la Fundació Alícia, alerta sobre l'augment de consum de plats preparats i, sobretot, d'ultraprocessats. I no només perquè no són tan sans com el producte fresc cuinat a casa, sinó perquè "estem deixant de saber com gestionar la nostra alimentació de forma sana i sostenible".

És a dir, que ens tornem cada cop més dependents de la indústria i més ineptes en una cosa tan bàsica com saber què ens convé, quins productes són propers i de temporada i com cuinar-los.

"Teníem la millor dieta del món i l'estem abandonant. Això ens crea un problema de salut, d'esperança de vida, social, econòmic i del sistema sanitari. Menjar bé ens garanteix un sistema de salut més sòlid."

Massanés avisa que "estem reduint el rang de coses que mengem", amb menys varietat i proximitat dels productes que consumim. I també que estem descuidant la cuina catalana o mediterrània "que ens permetien arribar a final de mes, que hi arribessin els pagesos i tenir la família ben alimentada, sana i contenta menjant allò que els agradava".

"Estem perdent habilitats i hàbits culturals" 

L'augment del consum de truites refrigerades seria un altre exemple d'aquesta dependència creixent dels precuinats. Massanés reconeix que n'hi ha d'industrials que estan molt ben fetes, però que el fet de comprar-les ja cuinades demostra la pèrdua d'habilitats culinàries en plats tradicionals de la nostra cultura:

"Fer una truita de patates necessita un mínim de dedicació i coneixement. Fins ara, quan un marxava de casa, aprendre a fer una truita era com una fita, perquè és un plat econòmic, que agrada tothom i forma part de la nostra cultura."

L'augment de la compra de truites ja fetes, creu Toni Massanés, "posa en evidència el trencament de les habilitats i els coneixements necessaris per gestionar la nostra alimentació".

Pocs precuinats i el més naturals i pròxims possible

Massanés no demonitza tots els precuinats i recorda que "fa anys que comprem llegums cuits", per exemple. És conscient que l'estil de vida de les famílies ha canviat i que també la indústria ha millorat els seus processos "i no tot el que fa és dolent per a la salut".

Recomana, però, comprar pocs precuinats i mirar "que pertanyin a la nostra cultura alimentària".

"Si només mengem coses que ens han cuinat o precuinat a fora és difícil que tinguem una dieta sana i harmònica amb els productes de proximitat."

I dins dels precuinats, destaca que hi ha productes, com les cremes, que poden ser més saludables que d'altres, com els ultraprocessats:

"S'ha d'entendre que els valors nutricionals de cremes o sopes són més saludables que els dels ultraprocessats, com una lassanya congelada, per exemple. Els ultraprocessats generen un gran impacte en la salut."

Entén que molta gent ja "no tingui temps de posar en remull un dia abans uns cigrons, una proteïna sana, sostenible i barata, per coure'ls l'endemà", però recorda que "la dieta mediterrània, cuinada a casa, no és només més sana sinó també més sostenible", perquè ens posa en contacte amb la nostra pagesia.

Si acabem triant plats preparats proposa buscar els més naturals possible:

"La millor etiqueta és la que no hi és perquè estem parlant de producte fresc. Un cop hi és, la millor és la més curta perquè vol dir que té menys components i que s'acosta més a aquell producte que abans cuinàvem a casa i ara l'hem externalitzat".

Massanés recomana fer el mateix que si cuinéssim a casa: prioritzar fruites i verdures, mantenir el consum de peix, augmentar molt el de llegums i variar més els menús:

"És important menjar de diferents colors, com més ítems millor, perquè hem empobrit la dieta. Mengem quatre o cinc coses i les anem repetint."

Massanés demana "ser prou savis per saber que no tot ho podem delegar" i pensar una nova estratègia individual i social per tornar a posar una bona alimentació com a prioritat. És a dir, "reeducar-nos per tornar a menjar bé".

"O tornem a entendre que menjar bé és important o anem per mal camí", alerta aquest expert en nutrició.