Catalunya lidera el rànquing de desnonaments, amb 15 de mitjana al dia durant el 2020

L'any passat 5.737 famílies van perdre la casa a Catalunya, la gran majoria per no poder pagar el lloguer, que s'ha encarit un 44% en els últims cinc anys.

Són la meitat de les que van ser desnonades l'any 2019, però una xifra encara molt per sobre de la mitjana de l'Estat. I és que Catalunya és la comunitat autònoma on es fan més desnonaments, una cinquena part dels que s'executen a tot l'Estat.

Es calcula que del 2008 al 2019 més de 326.000 persones van perdre la llar on vivien.

Al conjunt de l'Estat es van executar 29.406 desnonaments el 2020, un 45,6% menys que el 2019, segons dades publicades pel Consell General del Poder Judicial.

La gran majoria de les ordres de desnonament són per impagament del lloguer i una cinquena part per no abonar la hipoteca. I això, malgrat l'estat d'alarma i les moratòries vigents decretades pels governs espanyol i català per fer front a la crisi provocada per la pandèmia.

Una xifra "escandalosa", segons les entitats socials com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, que recorden que, a més a més, es concentren en pocs mesos, perquè del març al juny no hi va haver activitat judicial.

Per això, la PAH considera un fracàs les mesures antidesnonaments aprovades l'any passat. Creu que no protegeixen les famílies vulnerables i alerta que la situació serà molt pitjor els propers mesos, sobretot a partir del maig, quan acabi l'actual estat d'alarma:

"Els estralls de la crisi són cada cop pitjors, la taxa d'atur supera índexs històrics i creix la precarietat."

Cal recordar a més que el decret antidesnonaments del govern va ser anul·lat al gener pel Constitucional i que la llei de regulació dels lloguers aprovada pel Parlament de Catalunya està recorreguda pel Partit Popular davant el mateix tribunal, que l'ha admès a tràmit però que encara no s'hi ha pronunciat.

"Calen polítiques valentes i lleis ambicioses"

La PAH demana la suspensió dels desnonaments de les famílies que no tinguin on anar i una llei d'habitatge que garanteixi un sostre digne i adequat per a tothom.

Creu que cal anar més enllà del control dels preus del lloguer i demana la creació d'un parc públic de lloguer assequible, i que s'hi destini part dels Fons Europeus per a la Recuperació Econòmica. I és que a Catalunya el parc d'habitatges de lloguer social no arriba ni al 2% del total.

A l'àrea metropolitana de Barcelona, per exemple, una tercera part dels pisos de lloguer són a mans de grans tenidors. Només a Barcelona, 1.028 famílies van ser desnonades l'any passat.

També demana que es garanteixin els serveis bàsics i que es creïn mecanismes de segona oportunitat per a les famílies endeutades que no puguin pagar la hipoteca. La plataforma demana "polítiques valentes, lleis ambicioses i més pressupost per a polítiques socials", i també que la ciutadania pugui participar en les polítiques d'habitatge.