Catalunya, lluny dels objectius en energies renovables: aquests són els reptes pendents

La Generalitat de Catalunya ha fixat per a l'any 2030 que el 50% de l'electricitat que produeixi a Catalunya sigui d'origen renovable, un objectiu en línia amb les directives de la Unió Europea.

Són directives que sorgeixen dels compromisos adquirits en cimeres de l'ONU com la COP27, que s'havia d'acabar aquest divendres a Sharm al-Sheikh, a Egipte, però que s'allarga per intentar buscar un acord conjunt.

Només el 17% de l'electricitat de Catalunya té origen renovable

Però el cert és que en el cas de Catalunya serà un objectiu molt difícil de complir, perquè aquest percentatge és del 17%, cosa que vol dir que en els 8 anys que queden s'ha de posar en marxa el 33% restant.

I això que en la dècada del 1980 Catalunya va ser pionera en renovables com l'eòlica: el 1984 es va inaugurar a Garriguella, a l'Alt Empordà, el primer parc eòlic de tot Espanya.

Des de llavors, però, aquest sector s'ha estancat, i moltes altres comunitats autònomes han fet grans desplegaments, sobretot d'energia eòlica.

"Caldria accelerar molt el ritme"

Precisament l'Observatori de les Energies Renovables de Catalunya, l'OBERCat, que agrupa els professionals del sector, considera que caldrà portar l'energia d'aquestes altres comunitats.

Segons Esther Izquierdo, portaveu d'OBERCat, per molts esforços que es facin, no es podrà arribar a complir amb l'objectiu del 50%:

"Per poder-ho assolir caldria accelerar molt el ritme i fins i tot així no ho aconseguiríem."

Fugir del "model fòssil i oligopolista"

La màxima responsable de la Generalitat, la directora general d'Energia, Assumpta Farran, admet que "en 10 anys no s'ha fet res", però defensa que no es pot fer copiant el que s'ha fet fins ara:

"No volem tenir un 50% d'energies renovables el 2030 arribant-hi amb tota la societat crispada, amb un model idèntic al fòssil i oligopolista."

Segons Farran, no seria un problema "endarrerir-se una dècada", perquè afirma que el model que s'apliqui haurà de durar un segle, i cal evitar "fer-lo malament".

"No podem dir no a tot" perquè som "en temps afegit"

Per la seva banda, Álvaro Luna, del grup de recerca en Sistemes Elèctrics d'Energia Renovable de la UPC, fa un símil esportiu, i afirma que ja som en el temps afegit i cal anar de pressa:

"No podem dir que no a tot, no podem dir no a la generació, no al transport, quan no estem dient no a consumir més energia."

Luna recorda que, ara mateix, el 50% de l'energia generada a Catalunya és d'origen nuclear, i també assegura que a Catalunya s'està dient no a projectes que s'haurien d'acceptar.

Malgrat tot, predominen els projectes de grans empreses

Però el professor de la Universitat Rovira i Virgili Sergi Saladié alerta que, malgrat el que s'afirma, els projectes que estan tirant endavant són sobretot promoguts per grans empreses:

"La transició energètica s'ha de fer en proximitat, aprofitant espais alterats i basat en comunitats locals, però en canvi estem observant un desplegament que és tot el contrari: majoritàriament, es tracta de grans projectes situats en espais agraris o forestals i controlats per grans empreses."

El que passa és que quan els projectes superen els 50 megawatts, és el govern espanyol qui els ha d'aprovar, i per això alguns promotors agrupen projectes perquè siguin més grans i així esquivar la Generalitat.

Podeu veure en quin punt està el debat en aquest reportatge elaborat per Carla Riverola Brutau, Enric Miró, Francesc Besses Méndez i Lluís Miquel Garcia:

L'energia eòlica, concentrada en tres comarques

El cert és que les renovables s'estan desplegant de manera força desigual: pel que fa a l'eòlica, dues comarques del sud concentren la majoria d'aerogeneradors, la Terra Alta i el Baix Ebre, al centre també n'hi ha molts a l'Anoia, mentre que al nord i a la costa no n'hi ha.

La Terra Alta, on només viuen 12.000 persones, ja produeix el 25% de l'energia eòlica del país, i malgrat que els veïns es queixen, hi ha 3 projectes més amb 13 molins en construcció.

La concentració al sud, però, podria canviar aviat, perquè abans que acabi l'any el govern espanyol fixarà on es podran instal·lar els parcs eòlics marins.

I té 5 projectes sobre la taula per fer-ne a la badia de Roses, a l'Alt Empordà, el primer dels quals, el Parc Tramuntana, amb 35 aerogeneradors amb una potència de 500 megawatts.

L'energia fotovoltaica: també concentrada en poques comarques

I amb la fotovoltaica sembla que passarà el mateix que amb l'eòlica: els projectes que hi ha en marxa, unes 3.000 hectàrees, també es concentren en poques comarques.

Concretament, 3 són les més afectades: la Conca de Barberà, el Segrià i, un cop més, l'Anoia:

A l'Astor els pot passar com als protagonistes d'"Alcarràs"

A l'Anoia hi ha un cas paradigmàtic: el municipi de Pujalt, on el poble de l'Astor quedarà voltat de plaques solars si prosperen els projectes que hi ha en marxa.

Els promotors ja fa anys que estan signant contractes amb els pagesos perquè els cedeixin l'ús dels camps per posar-hi plaques, i alguns veïns es queixen.

Un d'ells és Tono Folguera, productor de la multipremiada pel·lícula "Alcarràs", que precisament explica la història d'una família de pagesos que veuen com arrenquen els seus arbres fruiters per posar-hi plaques fotovoltaiques.

Podeu veure el cas de Pujalt en aquest reportatge:

Als pagesos els surten més a compte les plaques fotovoltaiques

El cert és que als pagesos els surt més a compte cedir les terres per posar-hi plaques que continuar cultivant-les, cosa que ha obert un debat profund a les zones on hi ha projectes en marxa.

És el cas de les Garrigues, on malgrat que s'hi ha invertit molts diners per ampliar els regadius, molts pagesos estan signant contractes amb empreses de projectes fotovoltaics.

Podeu veure i sentir els testimonis d'aquest debat en aquest reportatge:

L'alternativa de les comunitats locals d'energia

Una de les estratègies que pot fer canviar la tendència a les instal·lacions de grans empreses són les comunitats locals, en què els mateixos ajuntaments i veïns produeixen i consumeixen electricitat, sobretot amb plaques fotovoltaiques.

A les comarques de Girona hi ha molts projectes en marxa que aprofitaran els canvis legislatius que volen promoure que hi hagi més comunitats locals, com és el cas de municipis com la Vall d'en Bas o Amer.

Podeu veure el cas de les comarques de Girona en aquest reportatge de Carles Brucet Font i Kilian Soler Pons: