Catalunya, on és més cara l'escola concertada i on més diferències hi ha entre centres

A Catalunya, portar un fill o filla a l'escola concertada implica pagar més del triple del que es paga, per exemple, a Andalusia. Segons aquest estudi d'ESADE, les famílies catalanes paguen de mitjana gairebé 1.700 euros per alumne i curs a les escoles i instituts concertats.

És la comunitat autònoma on surt més car, però si es compara amb la segona més cara, Madrid, la diferència continua sent important: aquí un curs escolar a la concertada és de mitjana 540 euros més car que a la comunitat madrilenya.
 

L'informe d'ESADE ha analitzat el cost d'accés a l'escola concertada, les quotes que paguen les famílies i els motius pels quals es paguen aquestes quotes.

Un cop han arribat a la conclusió que a Catalunya és on més es paga per la concertada de tot l'Estat, també han intentat apuntar per què passa això. Segons l'estudi, el sobrecost s'explica pel dèficit de finançament públic, un problema que a Catalunya afecta tant els centres escolars públics com els concertats.

Diferències substancials entre centres concertats

Aquest dèficit de finançament públic als centres concertats acaba repercutint en les famílies, que amb el pagament de quotes compensen els diners que no reben de les arques públiques. Però no a totes les escoles concertades es paga el mateix.

El mateix informe d'ESADE conclou que Catalunya també és la comunitat on els centres concertats presenten més desigualtats entre ells. Més de la meitat dels centres utilitzen les quotes que paguen les famílies per cobrir costos, mentre que un terç cobren quotes més cares i obtenen beneficis. 

Per garantir la igualtat dins la concertada i acabar amb aquesta divisió que converteix algunes escoles concertades en centres elitistes, Xavier Bonal --coautor de l'informe i catedràtic de Sociologia de la UAB-- proposa redistribuir el finançament que reben aquests centres:

"Acabar amb el sistema de concerts als centres que estan clarament sobrefinançats i que cobren unes quotes especialment elevades i utilitzar aquest excedent per compensar situacions d'infrafinançament."

Bonal subratlla que aquesta mesura no requeriria més inversió pública per part del govern. Al mateix informe es proposen altres recomanacions per evitar que aquesta doble xarxa de centres públics i concertats es converteixi en una font de segregació.

Per exemple, auditant les quotes dels centres concertats per saber què es paga pels serveis no concertats. També proposen regular les aportacions econòmiques que han de fer les famílies per aquests serveis i activitats complementàries. 

El Departament d'Educació no ha volgut valorar l'informe perquè diuen que no l'han analitzat. Fa temps, però, que s'està pendent de l'aprovació d'un nou decret de concerts que reguli el sector i que no acaba d'arribar.