Catalunya recorda Companys en el 70è aniversari del seu afusellament
A l'alba del 15 d'octubre de 1940 un escamot d'afusellament disparava al president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. Fa 70 anys de la mort a mans de l'exèrcit franquista del polític català. Companys va ser afusellat al castell de Montjuïc, on encara descansen les seves despulles i on se succeeixen els actes de record i homenatge. La jornada ha arrencat amb una marxa de torxes del partit de Companys, Esquerra Republicana de Catalunya. Després, durant l'acte institucional, el president de la Generalitat, José Montilla, ha reivindicat la figura de Companys com a model de polític "de l'esperit d'aquella Catalunya i aquella Espanya que caminaven juntes".
El 14 d'octubre de 1940 un tribunal militar, en consell sumaríssim de guerra, condemnava Lluís Companys a mort per rebel·lió militar. L'endemà, a dos quarts de set del matí, un piquet de soldats d'infanteria afusellava el president de Catalunya al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. Llavors tenia 58 anys, va rebutjar posar-se la bena als ulls i les seves últimes paraules van ser "per Catalunya".
D'aquella data en fa 70 anys i institucions, partits, organitzacions i particulars recorden la mort de Lluís Companys. Els primers a fer-ho han estat els membres del seu propi partit, Esquerra Republicana de Catalunya. Com cada any a l'hora de l'afusellament del president català, han fet una marxa amb torxes fins al fossar de Santa Eulàlia.
Montilla reivindica Companys i Macià
Al castell de Montjuïc encara hi reposen les restes de Companys i és on se centren tots els homenatges. El govern de la Generalitat, amb el president José Montilla al capdavant, i el Parlament han fet les seves ofrenes florals en el monòlit instal·lat al punt on va ser afusellat Companys. L'acte ha estat presidit per "El cant dels ocells" i "Els segadors".
En acabar l'ofrena, el president del Parlament, Ernest Benach, ha reclamat a Espanya que demani perdó per l'afusellament de Companys i que se n'anul·li el judici sumaríssim. Benach també ha dit que el dia que van matar Lluís Companys van matar la persona, però no pas la nació.
L'ofrena institucional també ha servit per reivindicar la figura de l'expresident com a model de polític que va posar l'autogovern al servei del benestar del país. Montilla ha exalçat Companys i també Francesc Macià, com a símbols "de l'esperit d'aquella Catalunya i aquella Espanya que caminaven juntes, des del coneixement, la solidaritat i el respecte mutus".
El president català reclama "una mirada crítica sobre el passat, i llegir-lo un altre cop per extreure'n lliçons que serveixin també avui". Segons Montilla, Catalunya "és una nació conscient i no presonera de la seva història, i que mira endavant amb l'insubornable voluntat de governar-se amb els instruments adequats, al servei del benestar i progrés dels catalans".
El cap de l'executiu ha volgut aprofitar l'acte per defensar que el seu govern és el que més ha treballat per restituir la memòria de Companys. Montilla creu que la fidelitat a la història de Catalunya obliga a reivindicar la figura del president de Catalunya durant la Segona República, i ha exalçat el tripartit per haver realitzat aquesta tasca "com mai abans ho havia fet cap altre govern".
Sense menció a la polèmica de la consulta
La polèmica sobre la consulta independentista de Barcelona ha centrat l'acte de commemoració de l'afusellament del president Companys. En l'ofrena, el president de la Generalitat, José Montilla, no s'ha referit a les divergències amb el conseller de Governació. Tots dos s'han saludat, però no han parlat de la qüestió.
D'aquella data en fa 70 anys i institucions, partits, organitzacions i particulars recorden la mort de Lluís Companys. Els primers a fer-ho han estat els membres del seu propi partit, Esquerra Republicana de Catalunya. Com cada any a l'hora de l'afusellament del president català, han fet una marxa amb torxes fins al fossar de Santa Eulàlia.
Montilla reivindica Companys i Macià
Al castell de Montjuïc encara hi reposen les restes de Companys i és on se centren tots els homenatges. El govern de la Generalitat, amb el president José Montilla al capdavant, i el Parlament han fet les seves ofrenes florals en el monòlit instal·lat al punt on va ser afusellat Companys. L'acte ha estat presidit per "El cant dels ocells" i "Els segadors".
En acabar l'ofrena, el president del Parlament, Ernest Benach, ha reclamat a Espanya que demani perdó per l'afusellament de Companys i que se n'anul·li el judici sumaríssim. Benach també ha dit que el dia que van matar Lluís Companys van matar la persona, però no pas la nació.
L'ofrena institucional també ha servit per reivindicar la figura de l'expresident com a model de polític que va posar l'autogovern al servei del benestar del país. Montilla ha exalçat Companys i també Francesc Macià, com a símbols "de l'esperit d'aquella Catalunya i aquella Espanya que caminaven juntes, des del coneixement, la solidaritat i el respecte mutus".
El president català reclama "una mirada crítica sobre el passat, i llegir-lo un altre cop per extreure'n lliçons que serveixin també avui". Segons Montilla, Catalunya "és una nació conscient i no presonera de la seva història, i que mira endavant amb l'insubornable voluntat de governar-se amb els instruments adequats, al servei del benestar i progrés dels catalans".
El cap de l'executiu ha volgut aprofitar l'acte per defensar que el seu govern és el que més ha treballat per restituir la memòria de Companys. Montilla creu que la fidelitat a la història de Catalunya obliga a reivindicar la figura del president de Catalunya durant la Segona República, i ha exalçat el tripartit per haver realitzat aquesta tasca "com mai abans ho havia fet cap altre govern".
Sense menció a la polèmica de la consulta
La polèmica sobre la consulta independentista de Barcelona ha centrat l'acte de commemoració de l'afusellament del president Companys. En l'ofrena, el president de la Generalitat, José Montilla, no s'ha referit a les divergències amb el conseller de Governació. Tots dos s'han saludat, però no han parlat de la qüestió.
