Catalunya, sobretot el Prepirineu, exposada a nivells d'ozó que l'OMS considera insalubres

Els nivells d'ozó troposfèric a Catalunya han repuntat en el que portem del 2022 respecte als registrats els dos anys anteriors. Entre les raons hi ha les onades de calor intenses i prolongades d'aquest any.

És una de les conclusions de l'informe anual sobre la contaminació per ozó a tot l'estat espanyol d'Ecologistes en Acció, que s'ha presentat aquest dimarts. L'informe analitza les dades recollides entre l'1 de gener i el 30 de setembre a 490 estacions oficials de mesurament repartides per tot el territori espanyol, de les quals 51 es troben a Catalunya.

L'informe pren com a referència el valor recomanat per l'OMS, que s'ha superat a tot el territori, i, per tant, ha afectat tota la població catalana.

En canvi, si es considera el valor establert per les normatives europea i estatal de qualitat de l'aire, més lax que la recomanació de l'OMS, la població que ha respirat aire amb una contaminació superior a l'estàndard legal seria de 22.000 persones i es trobaria a la zona del Prepirineu.

Pel que fa al conjunt de l'Estat, si es pren com a límit el valor establert per les lleis europea i espanyola, 1,3 milions de persones --el 2,7% de tota la població-- han respirat un aire amb una contaminació per sobre dels estàndards legals. A part del Prepirineu català, les altres zones afectades són al centre de la Península: el Corredor de l'Henares, la Sierra Norte i les conques de l'Alberche i del Tajuna, a Madrid.

Això significa que hi ha entre vuit i deu milions menys de persones afectades respecte als anys anteriors a la pandèmia, la xifra més baixa des del 2010. Però si es tenen en compte els nivells recomanats per l'OMS, la població que ha respirat aire contaminat per ozó va ser de 46,8 milions de persones. És a dir, tothom tret dels que viuen a les zones nord de les illes de Gran Canària i Tenerife i a les ciutats de Logronyo i Pontevedra.

Un contaminant complex

L'ozó és el contaminant més complex, perquè és secundari, és a dir, es genera a l'atmosfera a partir de precursors, com els òxids de nitrogen, i la radiació solar.

Xavier Querol, investigador de l'IDAEA-CSIC, a més de valorar positivament l'informe, ressalta al 324.cat que els nivells han estat més baixos que els anys 2003 i 2015, en què també hi va haver onades de calor importants, com enguany. I hi troba una possible explicació:

"Hem reduït els nivells de diòxid de nitrogen, NO₂, un dels precursors de l'ozó, un 45-50%, segons mesuraments fets per satèl·lit."

Però també explica que a Catalunya cal distingir dos tipus de zones: les urbanes, on depèn més dels compostos orgànics volàtils (COVs) i la seva interacció amb els òxids de nitrogen (NO_x), i les rurals, on depèn més dels nivells d'òxids de nitrogen.

Els contaminants del plomall de pol·lució de Barcelona, afegeix, van pel Besòs, que és una vall estreta, i pugen cap a Osona, "perquè el vent transporta aquest plomall amb la marinada, cada vegada més carregat amb ozó, a mesura que es transporta cap al Pirineu".

En canvi, pel Llobregat, la vall més ampla dilueix el plomall. Segons Querol, la contaminació de Tarragona impacta a Ponts i de vegades a Andorra. La que es genera a Castelló va pel barranc del Millars i la Rambla de la Vídua i arriba als Ports. I la de València, si bé el Túria és més ample, arriba al Villar, a la comarca dels Serrans.

Alguns dies, explica, les masses d'aire carregades amb contaminants de Barcelona i Tarragona poden arribar fins i tot a Navarra, La Rioja i el País Basc.

Un altre punt important, segons el doctor Querol, és que el 2020 i el 2021 Catalunya, el País Valencià i Múrcia van complir amb la legislació sobre ozó, cosa que no havia passat mai. La disminució del trànsit per la pandèmia no explicaria tot el descens. Per això, Querol planteja una altra possibilitat:

"Pensem que va ser perquè hi va haver menys incendis forestals, perquè la crema de biomassa també pot contribuir a generar ozó, i no hi va haver creuers ni avions. El 2022 ja han tornat els avions i els creuers, i aquests darrers tenen més demanda de consum elèctric que els vaixells mercants."

Això hauria fet augmentar novament els òxids de nitrogen i, com a conseqüència, l'ozó.

També explica que al maig i juny d'aquest any hi ha hagut episodis d'ozó a Tarragona, igual o més que a Osona. Pot ser degut, apunta, al fet que alguna planta del polígon industrial químic de Constantí ha emès, accidentalment, COVs, que són precursors de l'ozó. Però no hi ha controls per saber-ho i seria interessant tenir-los.

Falten plans i informació

Tornant a l'informe d'Ecologistes en Acció, explica que la freqüència de les superacions dels estàndards de l'OMS i els legals ha estat una mica inferior a la dels anys previs a la pandèmia, però que, tot i així, l'ozó ha augmentat a les estacions urbanes de la ciutat de Barcelona i del Vallès-Baix Llobregat, al Camp de Tarragona i al Maresme.

També afirma que quatre estacions de les comarques de Girona, de la plana de Vic i del Prepirineu, amb 610.000 habitants en total, han continuat incomplint l'objectiu legal en el trienni 2020-2022.

Segons l'entitat ecologista, deu comunitats autònomes, entre les quals Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, encara no tenen plans de millora de la qualitat de l'aire per reduir la contaminació per ozó troposfèric.

També considera que la informació a la ciutadania per part de les administracions públiques no és ni adequada ni ajustada a la gravetat del problema:

"La Generalitat de Catalunya s'ha limitat a difondre avisos rutinaris durant els episodis estivals d'ozó, i manca del preceptiu pla d'acció enfront d'aquests episodis, per la qual cosa no preveu mesures com la limitació del trànsit a l'àrea metropolitana de Barcelona o de l'activitat industrial al Camp de Tarragona."

L'informe apunta que la contaminació per ozó troposfèric provoca cada any entre 1.500 i 1.800 morts a tot l'Estat, tantes com els accidents de trànsit.