Cau el preu del coure i altres metalls: ens hem de preocupar?
La inflació ha arribat als dos dígits al juny, a nivells de fa quatre dècades, i està disparada a tota Europa, amb els preus de l'energia com a grans responsables. Però, enmig d'aquest encariment general, sorprèn que els preus dels metalls estan caient en picat.
El coure, un gran conductor de l'electricitat i la calor, es considera un bon indicador de l'activitat econòmica, ja que és un dels metalls més utilitzats en la indústria. L'estiu passat estava pels núvols i al març es va enfilar per sobre dels 10.000 dòlars, el doble del que valia al començament de la pandèmia. Des d'aquells màxims, la cotització s'ha enfonsat i aquest divendres es va situar per sota dels 8.000.
El mateix ha passat amb altres metalls necessaris per a la producció industrial, com l'alumini o l'estany. La causa d'aquestes caigudes són la guerra d'Ucraïna i, sobretot, la decisió de la Reserva Federal dels Estats Units i el Banc Central Europeu d'apujar els tipus d'interès per refredar l'economia i aturar una inflació desbocada.
Les condicions financeres s'han endurit molt i això alentirà l'economia, però els mercats dels metalls anticipen els pitjors escenaris.
"Els mercats, sobretot els americans, anticipen que això acabarà en recessió i aquesta convicció d'estar a l'inici d'un canvi de cicle es trasllada al mercat dels metalls, on hi havia molt optimisme, molta eufòria", diu Josep Oliver, catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La possibilitat d'una recessió i alhora una inflació alta provocada pels preus de l'energia fa renéixer el fantasma de la crisi dels anys setanta. Per molts economistes, però, això només es podria repetir si Rússia acaba tancant l'aixeta del gas a Alemanya.
Segons Josep Oliver, "no s'anticipa, de moment, la recessió, però si Alemanya veiés seriosament retallada la capacitat d'importar gas i petroli directament de Rússia, cal recordar que és el 30% del PIB de l'àrea de l'euro i, indirectament, arrossega tothom".