47.000 van arribar a les illes Canàries durant el 2024
47.000 van arribar a les illes Canàries durant el 2024 (Europa Press/Antonio Sempere)

Cau un 38% l'entrada irregular de persones a la UE l'any que més migrants arriben a les Canàries

L'arribada de migrants irregulars a la UE registra la xifra més baixa des del 2021

RedaccióActualitzat

La Unió Europea ha rebut el 2024 gairebé un 40% menys de migrants irregulars que el 2023. L'any passat es va detectar l'arribada d'uns 239.000 migrants a territori europeu des de sis punts geogràfics diferents, segons les últimes dades de la Guàrdia Europea de Fronteres i Costes   (Frontex).

És la dada més baixa des del 2021, quan els fluxos es van reduir dràsticament per les restriccions de moviments per la pandèmia.

Una tendència, però, que no es reflecteix a les illes Canàries, on van arribar 47.000 dels 239.000 migrants irregulars que van arribar a tota la UE. Aquesta dada suposa, de fet, la dada més elevada a l'arxipèlag des que l'agència europea va començar a tenir registres, el 2009. 

En el seu comunicat, Frontex explica el repunt del 18% en el perillós viatge des de l'Àfrica occidental a les Canàries per l'augment de sortides des de Mauritània.

En canvi, les arribades a la Península a través del Mediterrani occidental només van pujar un 1%, amb un total de 17.026 arribades irregulars en tot el 2024, sobretot algerians, marroquins i malians.

L'arribada de migrants a la UE és la dada més baixa des de 2021
L'arribada de migrants a la UE és la dada més baixa des de 2021 (3Cat)

Lluita contra les xarxes de tràfic de persones

La baixada més important s'ha viscut als Balcans Occidentals, per on entren migrants procedents de Síria, Turquia i l'Afganistan.

Tot i que la "pressió migratòria persisteix", la intensificació de la cooperació de la UE i els seus socis per blindar-se i la lluita contra les xarxes de tràfic il·legal de persones s'ha traduït en una reducció significativa del creuament de fronteres dels 27, especialment als Balcans Occidentals. 

Les autoritats han informat de l'augment de la violència per part dels traficants en aquesta ruta, on el tràfic irregular ha caigut un 80%.

Al Mediterrani central també ha baixat dràsticament, concretament prop d'un 60%, per la reducció d'arribades de migrants de Tunísia i Líbia, tot i que aquesta travessa encara es manté com la segona ruta amb més tràfic (67.000 persones).

Aquesta baixada està relacionada amb el polèmic acord d'aquests països amb la Unió Europea, impulsat per Itàlia, per frenar la migració des de l'origen a canvi de suport econòmic i d'inversions, com ja es feia amb Turquia.

Això ha empès els migrants a provar l'entrada des dels extrems del Mediterrani, on han augmentat les arribades, tant a l'est, per Grècia, com per la ruta canària.

Policia controlant l'arribada de migrants irregulars a Bòsnia
Policia controlant l'arribada de migrants irregulars a Bòsnia (Reuters/Dado Ruvic)

Augment d'arribades al Mediterrani oriental 

A banda de les Canàries, altres rutes utilitzades pels sol·licitants d'asil que han experimentat un fort augment són les del Mediterrani oriental, amb una pujada del 14%. Són un total de 69.400 migrants arribats de Síria, l'Afganistan i Egipte a través dels corredors per l'est de Líbia.

Precisament, l'Afganistan és un dels països d'origen, juntament amb Síria, del 62% de les dones migrants.

Les arribades s'han triplicat a les fronteres terrestres orientals de la UE, sobretot a Ucraïna i Bielorússia (amb 17.000 arribades, sobretot d'ucraïnesos, etíops i somalis). 

Països com Polònia adverteixen que aquest increment respon a l'intent de Rússia i els seus aliats de desestabilitzar la Unió Europea incentivant l'entrada massiva de refugiats pel nord.

Un perill que ajuda, i no només els partits d'extrema dreta, a argumentar un enduriment de la política migratòria per a aquest crucial 2025 a la Unió Europea.

Al 2024 unes 2_670.300 persones van perdre la vida al mar
El 2024 unes 2.300 persones van perdre la vida al mar durant les migracions (Reuters/Borja Suárez)

Tot i que les xarxes de contraban s'adapten a les noves circumstàncies i els fluxos migratoris poden canviar ràpidament, les travessies marítimes, generalment orquestrades per xarxes delictives organitzades, segueixen representant un perill extrem per als migrants.

Segons l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), només el 2024 unes 2.300 persones van perdre la vida al mar, una xifra que dista de les més de 10.000 que, segons l'ONG Caminando Fronteras, van morir l'any passat en intentar arribar a Espanya de forma irregular per via marítima. 

 

ARXIVAT A:
Migracions
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut